dissabte, 1 de febrer de 2014

No es pot ser guapa i bona música: Ina Ray Hutton

Programa 243

Ina Ray Hutton (13 de Març 1916 – 19 Febrer 1984), va ser una dona polifacètica, però que, sobretot, va trencar alguns tabús a l'època de les big bands. No va ser l'única, però probablement va ser la més famosa de les liders d'una big band composada sols per dones, majoritàriament blanques, quan això creava més expectació com a curiositat que com a espectacle musical.

Dona d'una enorme bellesa -aconselle fer una cerca per internet de fotos o vídeos seus- era també l'arranjadora i directora de la banda, a més de composar, ballar claqué -havia anat a aprendre ball i música de menuda- i ja a l'edat de sis anys va formar part d'un espectacle de varietats: la necessitat familiar obligava.

Malgrat ser de pares mulatos semblava totalment blanca, aspecte gens menyspreable en aquells anys per no tindre problemes. La seua bellesa física va ser un aspecte important del seu èxit. Ella mateixa deia que "la seua feina era fer música, però que si unes quantes corbes atreien gent a l'espectacle no pensava lamentar-ho".

La seua banda es va dissoldre quan ho varen fer totes els big band, als anys de la Segona Guerra Mundial, circumstància que va aprofitar per destenyir-se els cabells i lluir-los al seu color negre natural i cantar encapçalant una orquestra tota d'homes.

Però en acabar la guerra una TV li va demanar reconstruir la seua orquestra i amb ella va tindre, a partir del 1945 un programa setmanal de TV que li donà una enorme popularitat.

La qualitat de les seues bandes de dones, més "swinguejants" que les de la seua època amb homes, no tenia res a envejar a moltes de les que la història del jazz en té memòria. Segurament la manca de gravacions en disc té alguna culpa, però jo opine que eixa no és la raó fonamental...i ja m'enteneu.