dissabte, 8 de març de 2014

Una jove veu del jazz que entra amb força: Esperanza Spalding - 1

Camins 248


Esperanza Spalding (nascuda el 18 d'octubre de 1984 a Portland, Oregon, USA) és una jove baixista de jazz nord-americana, cel·lista i cantant, que es basa en molts gèneres -Jazz, jazz fusion, bossa nova, neo soul,...- en les seves pròpies composicions. En la seua encara curta vida ha tingut fins i tot temps per dedicar-se, fins i tot a l'ensenyament. Ha guanyat quatre premis Grammy, incloent-hi el Premi Grammy al Millor Artista Nou en els 53é Premis Grammy, el 2011, convertint-se en la primera dona de jazz a guanyar el premi.

Com a targeta de presentació crec que no està gens malament el que s'ha dit fins ara.

El seu pare, afroamericà, va abandonar prompte la família i la seva mare, de Gaŀles, és filla d'un natiu americà d'ascendència hispana. Una bona mescla que ella exhibeix amb orgull. Potser per això Spalding també té interés en la música d'altres cultures, inclosa la del Brasil. Es va criar al barri King de Portland, Oregon, qualificat de "ghetto" i "bastant perillós". La ​​seva mare va criar, tota assoles, al seu germà i a ella. La mare de Spalding comparteix el seu interès per la música, havent treballat esporàdicament com a cantant i estudiant guitarra de jazz.
A causa d'una llarga malaltia quan era menuda, Spalding va passar gran part dels seus anys d'escola primària sent educada en la llar. Durant aquest temps, ella també va trobar l'oportunitat de rebre instrucció en música en escoltar al professor de la seva mare a la guitarra. Spalding també va tocar l'oboé i el clarinet abans de descobrir el contrabaix a l'escola secundària. És capaç de cantar en anglés, espanyol i portugués.

Avui escoltarem música dels dos primers discs fets sota el seu nom, després d'una sèrie de treballs com a acompanyant a músics locals de jazz i en un grup local de rock.