Programa 279
Com equivalents al que en altra època eren els compositors de sarsueles, òperes, minués o valsos es podrien descriure als compositors de música per a peŀlícules. La servidumbre dels seus treballs, al servei de les imatges, pot fer pensar a certa gent que els seus esforços es dirigeixen tan sols a eixe camp. Res més lluny de la realitat.
Molts dels compositors de bandes sonores tenen una "altra vida" artística, amb treballs als quals l'oripell glamurós del cinema oculta de la general contemplació. Un d'eixos compositors, i molt destacat per cert, és Ennio Morricone.
Al programa de huí anem a posar alguns exemples de la música que, en les poques estones que li deu donar la seua prolífica producció -més de 300 bandes sonores en una cinquantena d'anys-, ha produït.
L'estil de les peces potser sorprendrà alguns per la seua forma avanguardista. Entroncat amb gent com Weber, Nono o Boulez (veure els videos d'esta web), en les décades dels 1964 al 1980 va formar part d'un grup de compositors -"Il gruppo"- que s'anomenava Gruppo di Improvvisazione Nuova Consonanza, què es dedicava a lliurar-se a tota mena d'experiments amb noves formes que abastaven des de la música concreta al free-jazz. Un cop dissolt el grup per la mort del seu promotor, els components varen tirar cadascú pel seu cami però, com Ennio Morricone, no deixaren els seus experiments.
Afortunadament els artistes no solen ser persones d'una peça, els seus interessos solen ser plurals i les seues inquietuds no es limiten a seguir les petjades, ja gastades, que altres varen marcar als camins de l'art.
