Programa 285
La música que aneu a escoltar al programa de hui és, al meu parer, d'una excepcional bellesa...i el resultat d'una operació de risc que una jove, però consagradíssima violinista nord-americana, Hilary Hahn, va mamprendre en ajuntar-se amb el pianista Volker Bertelmann "Hauschka", un deixeble de John Cage, que fa amb el piano mil i una "virgueries" a més d'utilitzar el teclat "com déu mana".
La conjunció d'aquests dos músics en un lloc i un moment determinat, espentats per la necessitat de fer alguna cosa junts en trobar-se en una bona "sintonia", va donar com a resultat el disc SILFRA. Un disc de música en part escrita i en part improvisada, o, millor dit, "sentida".
Com comente al programa, on pràcticament no parle per deixar tot l'espai a la música, el resultat és d'una bellesa encisadora, provocant un ambient què envolta l'oient provocant-li mil sensacions, quasi com una droga.
Afortunadament he trobat una excel·lent crònica-crítica del disc en la web de RTVE, on s'expliquen totes les circumstàncies i s'esmenten els títols de les peces i el seu significat. Paga la pena que el llegiu, però, sobretot, escolteu la seua música amb atenció, en un ambient tranquil i a un volum suficient tant per poder oir els sons febles com per deixar-se endur per les fases amb un volum més alt i els seus matisos o, si en teniu, amb uns auriculars d'una qualitat "decent" per no perdre's cap dels sons que s'emeten.
En aquest disc la Hahn demostra que no es conforma amb interpretar de forma meravellosa el repertori convencional (ha rebut ja dos Grammy, als 35 anys), sinó que pren riscs i s'endinsa per dreceres inexplorades per fer troballes que l'enriquisquen...i ens enriquisquen a nosaltres.
Qui diu que la música improvisada és hui patrimoni exclusiu del jazz? O, és també jazz aquest disc? Segurament és sols música, molt bona música. Gaudiu-la!
