dissabte, 13 de juny de 2015

Una veritable delicia, el "Thompson Fields" de Maria Schneider i 2

Programa 298

Al programa de hui es podrà completar l'escolta d'un dels discos més deliciosos que he escoltat en la meua vida, el "The Thompson Fields" de la esplèndida compositora, arranjadora i directora de la seua Big Band Maria Schneider.

Crec que els adjectius afalagadors se m'han acabat en aquest dos programes, però és que segons escolte més aquest disc més m'agrada i em penetra per tots els porus de la meua pell. És una música que fa una crida als sentiments,  a la sensibilitat, a la bellesa. On podreu escoltar el trons i els llamps d'una tormenta, o el so dels ocells, o el de les vaques o els cavalls de la granja, tot això sense passar mai la ratlla de la sensibleria efectista.

L'estil dels fons, una mena de textura de sons que dóna l'ambient on les solistes poden dibuixar els seus dibuixos, els seus arabescs, de vegades sense acoblar-se al to del fons, produeix un contrast sonor que crea unes tensions musicals d'una enorme bellesa.

Cal destacar també, com ho faig al programa que, com altres artistes (per exemple Jordi Savall), ha optat per alliberar-se del jou de les discogràfiques i els seus discs se'ls produeix mitjançant el "micromecenatge" amb una productora d'un coŀlectiu de músics que s'anomena Artist Share. Fins i tot els discos (o la descàrrega digital) es pot fer SOLS mitjançant la seua web; no trobareu el "The Thompson Fields" a les tendes de discs. Però paga la pena, perquè el llibre disc que conté el CD és d'una confecció acurada, amb tapes de cartró, dibuixos i fotografies desplegables on es troba tant comentaris de l'artista a les peces com poemes o dibuixos d'ocells, amb el seu nom i característiques: ocells de l'àrea dels camps de Thompson.

No deixeu de veure la seua web on podreu escoltar la seua música. O cercar els videos a YouTube.

Seguiu-li la pista, que aquesta dona ens va a donar encara molts fruit dolços com la mel.