Programa 306
Hi ha al món de la música, també a la del jazz, grans músics que, per una o altra raó, de vegades anecdòtica, no han assolit el ressò públic que per la seua qualitat mereixen. Aquest és el cas del nostre protagonista de hui, li deien artísticament Lou Bennett.
Jean-Louis Benoît nascut a Filadèlfia el 18 de maig de 1926 i mort a Le Chesnay, França el 10 de febrer de 1997, va aprendre de ben menut a tocar l'orgue a l'esglèsia del seu avi -un clàssic en els músics afroamericans de l'època- i la seua àvia, amb els quals es va criar, junt amb sa mare en abandonar-los molt prompte el pare, nadiu de Martinica, d'on el cognom francés.
Amb una gran facilitat i precocitat va dominar l'instrument i, després d'escoltar al pioner de l'orgue en el jazz, Wild Bill Davis, es va decantar ràpidament per aquest instrument, adquirint un instrument mític, el Hammond B3.
Després de una certa activitat professional, no massa exitosa, una casual trobada amb un periodista francés el va decidir a anar a França, on residiria fins a la seua mort, encara que amb àmplies estades a Barcelona, on va fer amistat amb el Tete Montoliu.
Posseïdor d'una tècnica excel·lent i de certs coneixements d'electrònica, i fart de carregar amb el seu instrument -que feia uns 200 kg.- el va reformar aconseguint una major varietat de sons (piano, metalls,...) fent una mena de predecessor dels sintetitzadors. Per cert, la seua cama esquerra, feia que quasi no necessitara de contrabaixistes. Pareu esment al tema.
