dijous, 8 d’octubre del 2015

Marian Rosa Montagut: L"Harmonia del Parnàs"-1

Programa 308

Marian Rosa Montagut, fundadora, directora i "alma mater" del Grup L'Harmonia del Parnàs va a ser la nostra protagonista el pròxims tres programes dels "Camins de la Música".

La raó és que aquest tipus de persones no solen tindre la possibilitat d'expressar-se, amb amplitud i profunditat sobre el seu treball i els seus objectius en un camp com el que ella ha triat, allò que, per entendre'ns, anem a anomenar música "antiga". La música que treballen recull diversos gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, amb unes interpretacions que són el resultat d'un estudiat exercici d'equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical, tractant d'acostar a l'oient del segle XXI músiques, sons, instruments que són ignorats per la majoria dels, fins i tot, afeccionats a allò que s'anomena "música clàssica.

I malgrat el salt en el temps, eixes músiques -ni en l'art ni en la vida res ix del no-res- són a l'arrel de les músiques que s'han anat fent en segles posteriors a les terres ibèriques, arribant la seua influència a l'actualitat. El mateix Joaquin Rodrigo, per exemple, va composar obres on tractava de recrear, amb els ulls de hui, certs ambients musicals "antics".

La seua tasca, meitat investigació musical en Arxius d'esglésies, catedrals i Biblioteques públiques i privades i meitat meticulosa reconstrucció -en la mesura d'allò possible- dels sons de l'època, és una tasca gris, poc coneguda i encara menys reconeguda pel públic fins i tot melòman.

Nosaltres hem tingut l'ocasió de fer una llarga entrevista en profunditat on la Marian ens confessa els desitjos,els problemes i les iŀlusions de la seua tasca. Amb una ampla i profunda formació musical i humanística -a part dels seus estudis musicals és llicenciada en Filosofia i Lletres- les seues reflexions van molt, molt més enllà del món de la musica. La seua tasca d'investigadora amb una llarga sèrie d'obres escrites al respecte, recolza les seues opinions amb una sòlida formació intel·lectual.

Al llarg dels tres programes que anem a dedicar-li, barrejarem la seua veu, majoritàriament, amb la música que, amb grans esforços, han aconseguit plasmar en cinc gravacions fins ara -les dues darreres auto-produïdes al seu segell TEMPUS. En aquest primer programa escoltaren música dels seus dos primers discos: "Arda el Ayre", gravat el 2005 amb música de Josep Escorihuela i "Requiem aeternam", gravat el 2006 amb música de Pere Rabassa.