El personatge del qual aneu a escoltar la seua música hui, és segur que l'heu sentit un grapat de vegades. En la memòria de la gent (i en les emissores dedicades a la ràdio-fórmula) les seues cançons continuen sonant i supose que encara ho faran algun temps. Parlem de David Bowie.
La seua biografia abasta estudis d'art, de música clàssica, de pintura i potser encara un bon grapat de coses que ara no sé. Per conèixer més coses us recomane anar a la molt detallada biografia de la Wikipèdia.
La música que va fer als anys finals de la dècada dels 70', després de fugir de l'infern de la seua estada als EE.UU., on la cocaïna va quasi acabar física i mentalment amb ell, segons les seues paraules, el va portar a Europa on, després d'una breu estada a Suïssa, va acabar a Berlín.
El Berlín de llavors era un autèntic foguer on es coïen les mes agosarades avantguardes musicals. Potser influïdes per les revolucions musicals que l'anomenada "Segona Escola de Viena" (Schönberg i cia.) havia produït a la música "seriosa" i, sobretot, l'aparició dels sintetitzadors i els ordinadors, varen propiciar l'aparició uns grups que "inventaren" el que des de llavors s'anomena "techno". Liderada per grups com Kraftwerk i Neu! l'escena musical berlinesa va seduir a David Bowie i el va marcar de forma important, portant-lo al que ell anomenà com "el període més creatiu de la seua vida".
Això es va concretar en un grapat de discos dels quals, els més interessants i significatius -vistos "a posteriori", perquè llavors no varen ser massa ben rebuts- varen ser els anomenats Low (1977), "Heroes" (1977) and Lodger (1979), l'anomenada "Berlin Trilogy". Aquests discos duien a la cara A de l'LP cançons cantades, però la cara B era majoritàriament o totalment instrumental. El límits de la música rock varen botar per l'aire i, malgrat que l'evolució posterior de Bowie va tornar a girar-se a coses més "comercials", amb qualitat, però a la cerca d'un públic més ampli, la influència d'eixes músiques es va fer notar en les músiques pop i rock dels 80' i 90'.
Al rock, també hi ha una història d'artistes d'avantguarda que paga la pena conèixer.
