Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta labèque. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta labèque. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimecres, 15 de febrer del 2023

Trobar una pàtria oblidada: "Amoria" i les Germanes Labèque

Programa 623



Tornem a la càrrega amb una obra, en aquest cas, sols parcialment interpretada per les dues germanes Katia i Marie Labèque, però que és producte impulsat, patrocinat, per elles.

El disc Amoria, que vol dir Amor en euskera, és el resultat d'un enamorament de les dues pianistes nascudes a Baiona, quan un personatge fonamental, Thierry Biscary, cantautor en euskera, músic i instrumentista entre altres de percussions basques com la txalaparta, les va mostrar el museu de música basca que hi ha a Errenteria.

Totalment copsades per la quantitat d'obres (més d'una tona de papers, segons diuen elles) fetes per músics bascos, d'un costat i l'altre de la ratlla administrativa, varen immediatament proposar-se divulgar almenys part d'aquella immensa quantitat de música. Diuen que varen pensar a fer, fins i tot, un disc per a cada època de les arxivades (des del segle XVI fins ara), però, d'entrada, han fet una petita tria, una degustació, posant alguns exemples de cadascun dels segles.

Heus ací la idea amb la qual està construït el repertori d'aquest disc que va de Joanes Anxieta a Alberto Iglesias, passant per Ravel o Guridi, i tot per homenatjar a una petita pàtria retrobada.

Un ampli ventall d'artistes, tots euskalduns, han donat vida a una caixa de "delicatessen" que cal degustar amb calma, peça a peça, mosset a mosset, per assaborir-los bé.

Especial esment cal fer a una hipnòtica versió del famós Bolero de Ravel, seguint la versió per a dos pianos del mateix Ravel, però enriquint-la per la intervenció de l'Ensemble Hegiak que, proporcionant un discret i contundent alhora fons sonor als pianos, contribueixen, enormement, a la creació del clímax enlluernador de la peça, que cobra una vida inesperada en una obra escoltada un i mil vegades.

Bé, per les Germanes Labèque!!

dissabte, 14 de juny del 2014

Unes germanes molt especials: les germanes Labèque, i 2

Programa 259

Com ja varem comentar, el ventall de peces interpretades per les germanes Labèque abasta, com a mínim des del segle XVII fins... despús demà.


La seua cerca incansable de noves partitures a interpretar ha fet reviscolar un grapat de partitures de compositors coneguts, però que no són habitualment interpretades per ser per a eixa modalitat, un tant minoritària, que són el piano a quatre mans o les partitures per a dos pianos.

El programa de hui és una mostra d'estils tan variats que van, des de J.S.Bach als minimalistes, passant pels orígens del jazz. Algú dóna més!?

Una peça de Bach amb Il Giardino Armónico, una altra d'un primerenc Philip Glass, uns fragments dels Amén de Messiaen -la gravació de la qual té l'origen en l'anècdota que esmentem al programa- i una impagable versió del Maple Leaf Rag, de Scott Joplin, formen el programa supervariat que hui ens ofereixen les germanes Katia i Marielle Lebèque



dijous, 9 de febrer del 2023

Unes dones polivalents: Les Germanes Katia i Marielle Labèque amb els Gershwin

 Programa 622

 


Com comentem a la locució, no és la primera vegada que les Germanes Labèque -dintre de la temporada dedicada a noms femenins a la música- sonen al nostre programa. 

Tampoc és la primera vegada que la música dels Germans Gershwin (24, 25, 147, 258...) apareix, ni la primera en que ho fan de forma conjunta.

Hui el que volem destacar és el toc classicista amb el que aquestes dones del País Basc francés s'enfronten a les composicions dels Gershwin, molt acostades a la sensibilitat jazzística a la manera de la seua època.

Ja varem esmentar en programes anteriors dedicats a aquestes excel·lents pianistes alguns apunts biogràfics i artístics de les que es troben, sens dubte, entre allò millor que ara mateix circula pels circuits professionals, raó per la qual ens remetem a aquells programes  anteriors per a aquests aspectes. 

Al programa de hui volem destacar tan sols com moltes dones, com elles, destaquen al camp de la interpretació, segurament aquell que de sempre els ha estat més propici en la seua projecció pública.

El disc, gravat el 1986 i publicat l'any següent va rebre crítiques molt contradictòries, però, d'allò que no hi ha dubte és de que resulta d'una qualitat enorme, en una interpretació a cavall entre la seua formació clàssica i els aires jazzistes dels compositors més exitosos que, segurament, ha donat el món del jazz en la seua vessant més ambiciosa musicalment parlant.

dijous, 22 d’octubre del 2026

Hildegard von Biden nou segles després

Programa 767


La polièdrica personalitat de la monja i abadessa benedictina Hildegard von Bingen: naturalista, protomèdica, filòsofa, mística, consellera de reis i papes... i compositora, ha interessat, al llarg dels nou segles que han passat des de la seua època  (c. 1098 – 17 Septembre 1179), a teòrics i historiadors de totes les matèries de les que va tractar i deixar testimoni escrit. Inclosa la seua música.

Encara que la seua intenció en tots els camps de coneixement que va conrear tenia -de fet- una finalitat mística, és veritat que la seua obra transcendeix, de bon tros, eixe àmbit. En concret, en la seua activitat com a compositora, la seua finalitat era la de transmetre a les seues monges -o a qualsevulla persona que l'escoltara- determinats conceptes místico-poètics que engrandiren la seua comprensió dels conceptes revelats a la Bíblia i, molt concretament, del paper de la Verge Maria i, per extensió, de les dones que envoltaren a Jesucrist al llarg del seu pelegrinatge a la Terra. De fet hi ha, fins i tot, autores/rs que veuen en ella i en la seua forma de destacar el paper de les dones com a una mena de "proto-feminisme" allà pel segle XII.

La seua música, òbviament, era d'estil monòdic, i un es pot imaginar-la entonant els seus melismàtics cants acompanyada d'un petit psalteri fent cor amb les seues monges. La seua música ha estat reivindicada els darrers temps amb raó, car va ser, probablement, la compositora -home o dona- més il·lustre, coneguda i conreada de l'edat mitjana, de la qual, a més, hi ha documentació abundant..

Els ecos de la seua música varen resultar enormement suggeridors per a tres dones del segle XX/XXI de les que el seu caràcter inquiet i curiós sempre ha resultat una característica destacada en la carrera professional; es tracta de tres velles conegudes del programa: Les bascofranceses Germanes Labèque, pianistes, i la soprano/directora/musicòloga... la canadenca Barbara Hannigan. Totes tres varen tindre la idea de treballar sobre les músiques de Hildegard allà per l'any 2015, acostant-la, però, a les sonoritats i estil musical de les avantguardes del segle XXI. Contactaren amb el productor i músic, especialista i instrumentista en música electrònica, el francés David Chalmin i tots tres, al llarg de quasi una dècada, varen anar madurant el projecte, fent actuacions públiques i gravacions en l'estudi de Chalmin. Pel camí varen pensar també incloure en aquest popurri de músiques antigues revisitades, a dues de les més grans compositores del primer barroc, Barbara Strozzi i Francesca Caccini (que ja les varem tindre al nostre programa fa temps) incorporant també al jove músic nord-americà Bryce Dessner, també especialista en música electrònica.

Deu anys després d'aquell inicial 2015 es va publicar, al maig de 2025, un CD anomenat "Electric Fields", on es recull el fruit d'una llarga tria de provatures que resulten, senzillament, encisadores. Una música on la construcció musical i el tractament electrònic del David Chalmin de la veu de la Hannigan i dels pianos de les Labèque, subtil i discret unes vegades, agressiu unes altres, dona lloc a una no escolta, sinó experiència musical que de vegades resulta amb ressonàncies angelicals.

Una música a escoltar amb molta calma, més d'una vegada i amb un bon equip de so o uns auriculars decents, per gaudir, per degustar millor, d'uns moments que, segurament, no seran d'entrada del gust d'una certa gent acostumada als sons romàntics i postromàntics habituals als concerts, però que si els escolten una segona vegada els transmetran sensacions de pau i bellesa.

Una postil·la. Al programa gravat esmente una certa "lingua ignota". Es tracta d'un llenguatge que es va inventar -si, inventar- la Hildegard i que era usada sols, normalment, per a comunicar-se amb les seues monges, encara que deixà textos escrits que s'han pogut estudiar. Ací en podreu trobar una més àmplia explicació d'esta curiosa creació -una originalitat més- d'aquella polifacètica Sibil·la del Rin.







dissabte, 7 de juny del 2014

Unes germanes molt especials: les germanes Labèque-1

Programa 258

Com en tantes ocasions i en tots els àmbits on les persones que destaquen han estat "espentades" pels seus progenitors, les nostres personatges de hui, les germanes Katia i Marielle Labèque varen ser educades per la seua mare, la pianista i pedagoga musical italiana Ada Cechi, per a la música.

Nascudes a Baiona, al pais basc francés, varen ser educades musicalment des de la seua més tendra infantesa. Passaren pel Conservatori de Paris...i allí començà tot, amb una gravació dels Amen de Messiaen, quan contaven tan sols 17 i 19 anys. L'anècdota del tema la contarem al següent programa.

Inicialment es varen especialitzar en la música culta contemporània, interpretant i gravant obres de John Cage, David Chalmin, William Duckworth, Arvo Pärt, Michael Nyman, Terry Riley, Steve Reich, Pierre Boulez, etc.

Però les seues inquietuds musicals abasten, pràcticament, la història sencera de la música i la majoria de géneres, incloent-hi el flamenc o la música basca. Al programa de hui posarem una sèrie d'obres de Gershwin, sobretot la "Rhapsody in Blue" que va suposar el primer èxit mundial d'una parella de germanes que mai s'han separat ni artística ni personalment: viuen i treballen juntes, fins i tot amb les seues parelles, aspecte en el qual també han tingut parelles variades. Katia va estar casada amb John McLaughlin i ara amb el cantant de Red Velvet, mentre que Marielle està casada amb un conegut director d'orquestra rus, Semyon Bychkov