El pianista de jazz, el valencià Pau Viguer, va tindre l'any passat l'oportunitat de travessar l'Atlàntic i anar a fer una sèrie de concerts a l'Argentina.
És Pau Viguer un vell amic el programa -i espere que un bon amic meu- del qual hem destacat la seua facilitat per dibuixar línies melòdiques en les seues composicions i l'alegria que vessa en les seues interpretacions i que s'encomana si estàs escoltant-lo.
La novetat del disc que és testimoni del seu viatge, és que, sent totes les que s'escolten en este el seu disc gravat a les actuacions, totes composicions seues, el "toc del directe" hi dona un plus d'autenticitat, de veritat a la música que ha fet a Buenos Aires.
Potser alguna part en eixa "nova vida", de l'energia que hi ha en la seua música, li vinga de tocar amb una parella d'acompanyants d'enllà, amb els quals tocava per primera vegada, un contrabaixista i un bateria, que varen fer un excel·lent treball com a acompanyants, fent-li sentir còmode al Pau.
Com el tinc a prop, a València, he aprofitat per a fer-li una petita entrevista on comenta l'experiència i alguns altres temes que li vaig plantejar al respecte.
Com que en varis programes anteriors ja hem escoltat la pràctica totalitat de la seua música gravada, sempre amb composicions pròpies, cosa que tampoc fan tots els músics -siguen o no de jazz- no m'estendré més.
Au! A continuar fent bona música, Pau! (I nosaltres a gaudir amb ella, clar!)
