MANIFEST DE «ELS CAMINS DE LA MÚSICA», PER RÀDIO KLARA, EN EL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO
Hui,
aprofitant l'ocasió del dia de la ràdio, vull fer un comentari,
sobretot, a compte de Ràdio Klara des de l'àrea que jo treballe, la
cultural, sense que això vullga dir que obvie la vessant
informativa. Ja voldria jo que tots, i recalque,TOTS els altres
mitjans públics i privats que ocupen l'espai de ràdio a l'àrea
Metropolitana de València (la zona on la nostra senyal arriba amb
nitidesa, encara que es pot escoltar molt més lluny) amb les poques
excepcions que calga fer, estigueren al nivell de serietat i
solvència de la tasca que es fa des de Ràdio Klara.
Doncs
bé, cenyint-me sols a l'àrea cultural, la programació de Ràdio
Klara és abundant, adequadament segmentada per temes i SOLVENT
perquè els qui parlen SABEN DEL QUÈ ESTAN PARLANT (cinema,
filosofia, presons, ciència, etc.).
Si
concentrem la mirada en el camp musical, pràcticament s'abasta tot
el panorama de la música occidental més difosa. Perquè a Ràdio
Klara podeu escoltar, des del seu naixement pràcticament, el
programa de Juan Saiz de música de pel·lícules; un programa de
música pop i rock; un altre on, tot i no ser el seu punt fonamental,
es posa molta música africana; altre on es poden escoltar músiques
d'arreu del món; el programa del veterà Claudio, que ja en
el seu nom diu la seua intenció (Comentarios y música) on es pot
escoltar fragments de música culta, generalment, però no sols;
l'excel·lent programa de poesia, on també es pot escoltar molta
bona música; el dedicat al blues i altres coses i dos programes de
música de jazz, un recuperat que es va emetre fa alguns anys i altre
que es fa ara mateix, dedicats al jazz més clàssic. Cal esmentar
també la música de continuïtat, on s'escolten eixes músiques que,
segur, altres no posen. Espere no haver oblidat ningú i, si ho he
fet, que em disculpen.
I
finalment aquest programa, on podeu escoltar, com sabeu, el jazz
clàssic i el més actual, música de més o menys avantguarda, grans
clàssics de la música occidental (mai he ocultat la meua adscripció
a les files de fans de les dues B, Bach i Beethoven) i altres
músiques més o menys atípiques, però que crec interessants per
saber què s'està fent al món dels sons sense etiquetes.
Sens
dubte, la programació musical més rica, variada i de qualitat,
de tota la ràdio que es pot escoltar a la ciutat de València i
voltants, amb l'avantatge que, gràcies a eixa cosa anomenada
internet, es pot gaudir d'esta programació fins les antípodes...per
als qui no podem passar-se sense sentir Ràdio Klara amb
independència del lloc de residència, estable o circumstancial.
Doncs
bé. Tota aquesta riquesa té en l'actualitat estretors econòmiques
importants, perquè esta ràdio es fa per persones que, no sols no
cobren, ben al contrari, PAGUEN, PAGUEM, per fer els programes perquè
pensem que és la nostra contribució a una millor informació
social, política i cultural DE LA CIUTADANIA QUE ENS ENVOLTA I
ACOMPANYA. Perquè creiem que una veu com la nostra és una eina
important en una societat plural, culta i democràtica; perquè
creiem que, la nostra modesta contribució, ajuda a que la ciutadania
puga tindre una mínima oportunitat d'escoltar veus diferents,
variades i discrepants del cor de granotes en que s'han convertit la
gran majoria dels mitjans de comunicació què -en treballar per
mantenir l'"statu quo"- consoliden una societat on la
suposada informació, els valors humans i la cultura, són tan sols
una excusa per vendre'ns productes, tant materials com morals,
totalment alienants, procurant que es forme una suposada "opinió
pública" dirigida, enganyada i submisa, fàcilment
manipulable per les persones i institucions què controlen tots els
àmbits de la vida, de les nostres vides.
Recents
estudis d’audiència ens han dit que entre 100 i 110.000 persones
escolten diàriament Ràdio Klara i això ens anima a continuar, però
en aquest món, dirigit pels diners, eixos diners són una arma
poderosa, tant en les nostres mans (pocs, lamentablement) com en les
dels qui en tenen la gran part del pastís, i eixos sembla que han
decidit que molestem, que sobrem, que cal que es callem, que
desapareguem del dial i d'internet i de qualsevol àmbit de difusió
d'informació i de cultura, que no som ni recomanables ni
convenients.
Per
tot això us necessitem. Perquè sembla que, a alguns poderosos, una
informació i uns criteris diferents dels imposats des dels grans
conglomerats informatius sobren, que sobrem, que incordiem, que som
una pedra en la sabata. I tenen els mitjans per aconseguir-ho o,
almenys, intentar-ho com van fer en ocasions anteriors, amb
tancaments governatius i sancions econòmiques. Es va superar això
perquè un grapat de persones, i quan dic un grapat vull dir això,
un grapat, es varen capficar en que aquest projecte pagava la pena i
varen persistir en el seu intent fins que, amb la legalització de
les emissions, es va tindre una certa estabilitat.
Un
centenar escàs -no arriba- de persones i un reduït grup
d'anunciants amb bona voluntat, són els faedors a hores d'ara, i
sustenten econòmicament de manera precària, aquest projecte,
ambiciós en els seus objectius, però migrat en medis materials
en un món on aquests, els diners, parlant en plata, són els reis de
la situació.
En
les vostres mans, estimada audiència, està la resposta. Si penseu
que aquest projecte us interessa, que aquesta modesta veu vos és
necessària per compensar l'allau de soroll que ens cau al damunt a
tota hora, aquest és el moment. Més endavant pot ser massa tard.
Que es sàpiga, en la història del món sols hi ha notícia -i no
està confirmada- de la resurrecció d'un mort fa un dos mil anys.
No
deixeu que muira Ràdio Klara. No deixeu que desaparega una esperança
en aquest món tan mancat d'elles.
Vos
esperem. Us necesitem.
Moltes
gràcies
València,
a 13 de febrer de 2020
