dijous, 13 de febrer del 2020

MANIFEST DE «ELS CAMINS DE LA MÚSICA», PER RÀDIO KLARA, EN EL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO


MANIFEST DE «ELS CAMINS DE LA MÚSICA», PER RÀDIO KLARA, EN EL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO


Hui, aprofitant l'ocasió del dia de la ràdio, vull fer un comentari, sobretot, a compte de Ràdio Klara des de l'àrea que jo treballe, la cultural, sense que això vullga dir que obvie la vessant informativa. Ja voldria jo que tots, i recalque,TOTS els altres mitjans públics i privats que ocupen l'espai de ràdio a l'àrea Metropolitana de València (la zona on la nostra senyal arriba amb nitidesa, encara que es pot escoltar molt més lluny) amb les poques excepcions que calga fer, estigueren al nivell de serietat i solvència de la tasca que es fa des de Ràdio Klara.

Doncs bé, cenyint-me sols a l'àrea cultural, la programació de Ràdio Klara és abundant, adequadament segmentada per temes i SOLVENT perquè els qui parlen SABEN DEL QUÈ ESTAN PARLANT (cinema, filosofia, presons, ciència, etc.).

Si concentrem la mirada en el camp musical, pràcticament s'abasta tot el panorama de la música occidental més difosa. Perquè a Ràdio Klara podeu escoltar, des del seu naixement pràcticament, el programa de Juan Saiz de música de pel·lícules; un programa de música pop i rock; un altre on, tot i no ser el seu punt fonamental, es posa molta música africana; altre on es poden escoltar músiques d'arreu del món; el programa del veterà Claudio, que ja en el seu nom diu la seua intenció (Comentarios y música) on es pot escoltar fragments de música culta, generalment, però no sols; l'excel·lent programa de poesia, on també es pot escoltar molta bona música; el dedicat al blues i altres coses i dos programes de música de jazz, un recuperat que es va emetre fa alguns anys i altre que es fa ara mateix, dedicats al jazz més clàssic. Cal esmentar també la música de continuïtat, on s'escolten eixes músiques que, segur, altres no posen. Espere no haver oblidat ningú i, si ho he fet, que em disculpen.

I finalment aquest programa, on podeu escoltar, com sabeu, el jazz clàssic i el més actual, música de més o menys avantguarda, grans clàssics de la música occidental (mai he ocultat la meua adscripció a les files de fans de les dues B, Bach i Beethoven) i altres músiques més o menys atípiques, però que crec interessants per saber què s'està fent al món dels sons sense etiquetes.

Sens dubte, la programació musical més rica, variada i de qualitat, de tota la ràdio que es pot escoltar a la ciutat de València i voltants, amb l'avantatge que, gràcies a eixa cosa anomenada internet, es pot gaudir d'esta programació fins les antípodes...per als qui no podem passar-se sense sentir Ràdio Klara amb independència del lloc de residència, estable o circumstancial.

Doncs bé. Tota aquesta riquesa té en l'actualitat estretors econòmiques importants, perquè esta ràdio es fa per persones que, no sols no cobren, ben al contrari, PAGUEN, PAGUEM, per fer els programes perquè pensem que és la nostra contribució a una millor informació social, política i cultural DE LA CIUTADANIA QUE ENS ENVOLTA I ACOMPANYA. Perquè creiem que una veu com la nostra és una eina important en una societat plural, culta i democràtica; perquè creiem que, la nostra modesta contribució, ajuda a que la ciutadania puga tindre una mínima oportunitat d'escoltar veus diferents, variades i discrepants del cor de granotes en que s'han convertit la gran majoria dels mitjans de comunicació què -en treballar per mantenir l'"statu quo"- consoliden una societat on la suposada informació, els valors humans i la cultura, són tan sols una excusa per vendre'ns productes, tant materials com morals, totalment alienants, procurant que es forme una suposada "opinió pública" dirigida, enganyada i submisa, fàcilment manipulable per les persones i institucions què controlen tots els àmbits de la vida, de les nostres vides.

Recents estudis d’audiència ens han dit que entre 100 i 110.000 persones escolten diàriament Ràdio Klara i això ens anima a continuar, però en aquest món, dirigit pels diners, eixos diners són una arma poderosa, tant en les nostres mans (pocs, lamentablement) com en les dels qui en tenen la gran part del pastís, i eixos sembla que han decidit que molestem, que sobrem, que cal que es callem, que desapareguem del dial i d'internet i de qualsevol àmbit de difusió d'informació i de cultura, que no som ni recomanables ni convenients.

Per tot això us necessitem. Perquè sembla que, a alguns poderosos, una informació i uns criteris diferents dels imposats des dels grans conglomerats informatius sobren, que sobrem, que incordiem, que som una pedra en la sabata. I tenen els mitjans per aconseguir-ho o, almenys, intentar-ho com van fer en ocasions anteriors, amb tancaments governatius i sancions econòmiques. Es va superar això perquè un grapat de persones, i quan dic un grapat vull dir això, un grapat, es varen capficar en que aquest projecte pagava la pena i varen persistir en el seu intent fins que, amb la legalització de les emissions, es va tindre una certa estabilitat.

Un centenar escàs -no arriba- de persones i un reduït grup d'anunciants amb bona voluntat, són els faedors a hores d'ara, i sustenten econòmicament de manera precària, aquest projecte, ambiciós en els seus objectius, però migrat en medis materials en un món on aquests, els diners, parlant en plata, són els reis de la situació.

En les vostres mans, estimada audiència, està la resposta. Si penseu que aquest projecte us interessa, que aquesta modesta veu vos és necessària per compensar l'allau de soroll que ens cau al damunt a tota hora, aquest és el moment. Més endavant pot ser massa tard. Que es sàpiga, en la història del món sols hi ha notícia -i no està confirmada- de la resurrecció d'un mort fa un dos mil anys.

No deixeu que muira Ràdio Klara. No deixeu que desaparega una esperança en aquest món tan mancat d'elles.

Vos esperem. Us necesitem.

Moltes gràcies

València, a 13 de febrer de 2020