Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francisco Coll. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francisco Coll. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de juliol del 2025

"Tot canvia abans de consolidar-se". Francisco Coll

Programa 721

Per a una persona com jo, amant de la música en (quasi) totes les seues formes, un melòman empedreït, però sense formació musical acadèmica, resulta complicat intentar presentar-vos la música d'un compositor valencià que està trencant molts motles però que, malgrat navegar contracorrent (?), podríem dir, de la sensibilitat musical més generalitzada, la d'aquelles persones que acudeixen amb assiduïtat a les sales de concert, ha aconseguit, des de la més precoç joventut, enlluernar als públics internacionals, fonamentalment occidemtals, amb una música que, evidentment, sona a nova... i ho és.

Tinc coneguts, dels que van a concerts, què, fins i tot, encara arrufen les celles amb peces de gent tan consagrada com Ligeti , Messiaen, Boulez o Tomás Marco, que ja fa una centena  d'anyets que varen ser compostes. Tinc per segur que, molts probablement, escaparien a córrer en escoltar algunes de les peces de Francisco Coll.

Nascut a València el 1985, la seua precocitat musical, iniciada tocant la trompa, va passar ràpidament també a la composició, estudiant als conservatoris de València i Madrid. Una afortunada beca de la Generalitat Valenciana el va dur a la Gran Bretanya i va tindre la sort que el "refillolara", ni més ni menys, que Thomas Adés, la personalitat més destacada en l'actualitat de la música britànica. Francisco Coll el va impressionar de tal manera que es va convertir en el seu primer alumne -i per ara l'únic- del mestre.

En algun lloc he vist definida la seua música com a "Posttonal" i "Postmodernista". Estes definicions crec que ens poden donar alguna pista sobre quina música està eixint de les seues mans.

Reclamat per orquestres de mig món amb encàrrecs, va ser compositor resident del Palau de la Música de València i la seua Orquestra ,alhora que ho era de la Camerata de Berna, en les temporada 2018/19 i 2019/20, sent el primer compositor resident sota la presidència de Glòria Tello com a Presidenta del Palau.

La llista de variades composicions (de cambra, per solista, per a orquestra, una òpera...) i alguns premis i distincions les podeu veure, parcialment, ací, però de segur que ja en té alguna/es més de les dues.

És la música del segle XXI, amigues i amics, eixa que d'ací uns quants decennis s'escoltarà amb naturalitat a les sales de concert, però que ara els resulta un poc (o un molt) aspra a algunes oïdes.

Com ja sabeu és la intenció declarada del programa que s'escolten coses que "normalment" encara no s'escolten. La música de Francisco Coll és una d'eixes perquè, com va dir ell en un video-entrevista "Tot canvia abans de consolidar-se". 

Doncs això.

 P.D.: Ja al programa 714, vaig fer un esment d'aquest autor, a un dels programes dedicats a Sol Gabetta, a la qual va dedicar el concert per a cello que s'escolta al programa.

dijous, 8 de maig del 2025

Una estrela que s'enfila molt amunt-II: Sol Gabetta i la seua generació.

 Programa 714


Ja vàrem fer un esbós al comentari de la setmana de la meteòrica trajectòria de la violoncel·lista Argentina Sol Gabetta i centràrem el programa en dues interpretacions amb orquestra i solista.

Hui emplenarem un poc més el seu coneixement amb dues característiques molt interessants, al meu parer: la seua preferència per la música de cambra, més exigent per a la tècnica dels instrumentistes en no tindre el rerefons sonor de l'orquestra i, per altra part, l'interés per eixamplar els límits del repertori amb composicions d'autors actuals, un poc a la vora de la sensibilitat "estàndard" de l'oient de la música de concert, estrenant peces -en molts casos escrites pensant en aquests/es intèrprets joves- que amplien el repertori per als seus instruments.

Una pianista, Hélène Grimaud, francesa, amb la qual sol col·laborar, i una violinista russa, Polina Leschenko, són les dues instrumentistes, molt joves, amb les quals fa parella en aquest cas.

Voldria finalment destacar la presència, com a autor i director, del joveníssim valencià


Francisco Coll, deixeble preferit i únic ni més ni menys de Thomas Adès, el principal compositor actual de les Illes Britàniques, explorant els límits de l'atonalisme amb una original fusió amb tota la història de la música occidental. Nascut el 1985, el seu "curriculum" de premis i reconeixements és, senzillament, aclaparador.

La música, la seriosa, té futur ;-)