Dones, raça i jazz: Lena Horne II

Programa 158

Continuem fent en aquest programa un breu repàs al recorregut vital de la nostra protagonista. Una negra etiquetada per la indústria del cine i la música com a "guapa, sexy i quasi blanca pel seu aspecte" que es fartà d'aquest clitxé i el va fer botar per l'aire amb la seua militància política en opcions molt radicals per a la seua època, l'època del McCarthisme ni més ni menys.
Malgrat això, que li va suposar problemes de contractació i que ella va solventar treballant sense problemes en petits locals amb gent que sí estimaba el seu art, Lena Horn tirà endavant la seua trajectòria artística que, finalment, superats els prejudicis racistes, va ser finalment reconeguda amplament als USA, malgrat  que la seua discografia no va eixir amb facilitat fora del seu país.

Dones, raça i jazz: Lena Horne - I

Programa 157

Com alguna vegada hem dit, la posició de les dones en el món del jazz, malgrat haver participat-hi des del bon començament en tots els seus aspectes (intèrprets instrumentals i vocals, arranjadores i compositores), ha estat sempre una mica subalterna per raons de sexe. En aquest cas, Lena Horne va patir, com totes les demés, la doble discriminació per ser també de raça negra, bonica i...d'aspecte "quasi-blanca".
La diferència amb altres és que ella va fer-li front a la situació des d'una vessant clarament política i va viure de forma militant eixe aspecte de la seua vida, cosa que li va provocar problemes, però també moltes satisfaccions.