Dos amics que s'entenen: Mark Nightingale i Francisco Blanco "Latino"

 Programa 712

No sé com presentar el disc que acompanya a aquest programa protagonitzat per Francisco Blanco "Latino" amb el seu saxo baríton i el trombonisa anglés Mark  Nightingale.

En realitat no cal massa presentació; si mireu el que vaig escriure per al programa 689 està, pràcticament, tot dit.

Tan sols caldria destacar en la present gravació "Borealis", dos aspectes que varien des del Cool Session. L'un és que les obres són de l'autoria dels dos instrumentistes protagonistes de la sessió, llevat d'una versió d'un tema de Cole Porter. L'altra és que, per a satisfacció personal meua -ho dic en pla "fan"- al contrabaix de Miquel Álvarez i a la veterana bateria de Vicente Espí el grup s'enriqueix amb la presència de la pianista navarresa instal·lada a València ,, que va estar també a l'estudi, junt amb Latino i Nightingale aquell 26 de juny de 2022, que tan bons fruits va donar.

L'elegància, el "savoir faire" dels protagonistes de la gravació, la cohesió i el bon enteniment entre el saxofonista i el trombonista, desgranant amb saviesa musical les notes de les seues composicions fan que no calga més que aconsellar l'escolta.

És aquest un d'eixos discos de "jazz" que de segur que escoltaran de bon gust persones d'eixes que diuen que "no els agrada el jazz". N'estic segur que en gaudir de l'experiència d'aquest disc començaran a dubtar respecte de la seua opinió. Llevat que siguen persones "atrapades" pel reguetón; eixes no tinc clar que tinguen esmena possible... ;-)

Una sessió de "cool" amb Latino i Mark Nightingale - 2

 Programa 690

La dècada dels anys cinquanta va ser un moment en què, després de les grans innovacions estilístiques del be-bop, amb cascades vertiginoses de notes i músiques "furioses" en comparació al que s'havia fet fins aquell moment al jazz, un grapat de músics, majoritàriament blancs -Stan Getz, Chet Baker, Lee Konitz, Gerry Mulligan i la important aportació tècnica musical de Gil Evans com a arranjador- varen aportar una nova forma que batejaren com a "cool" (fresc, en anglés). 

Cal dir que, estilísticament, la principal aportació segurament a aquesta innovació va eixir de la col·laboració entre Gil Evans i Miles Davis, que en un grapat de gravacions, inclosa la comercialment publicada com "The Birth Of The Cool", l'any 1950, varen assenyalar un cert "cànon" que amb les aportacions estilístiques d'instrumentistes com l'homenatjat a la gravació que escoltem, Gerry Mulligan, amb un so avellutat, net, sense vibrato, varen dibuixar un panorama de nous sons que, en certa mesura, volien acostar-se a les coordenades sonores i tècniques musicals, com el contrapunt, amplament utilitzades per la música clàssica occidental.

Malgrat el que he dit respecte als músics blancs, cal dir que la formació més paradigmàtica -i més duradora- d'aquest esquema va ser un grup de quatre músics negres, el Modern Jazz Quartet (Milt Jackson, John Lewis, Kenny Clarke, Ray Brown, amb lleugeres variacions) que va mantindre l'estil i el prestigi al llarg de quatre dècades, de 1952 fins al 1993, com a formació senyera de la història del jazz.

L'aportació innovadora de Gerry Mulligan, una de les moltes que va tindre al llarg d'una llarga i fructífera trajectòria, del quartet sense piano, va ser la que li va donar el prestigi i la fama inicial i és en aquesta formació que s'han inspirat Francisco Blanco "Latino" i Mark Nightingale en la forma de la seua segona etapa amb el trombonista Bob Brookmeyer.

El disc que acabarem d'escoltar hui és una mostra paradigmàtica del que da ser (és) l'estil "cool", que ha quedat com una de les formes "clàssiques" de jazz que manté la seua vigència.

Una més del "Latino".

Una sessió de "cool" amb Latino i Mark Nightingale - 1

Programa 689

El "cool", eixa evolució del jazz, que va néixer com a reacció/evolució -diguem-ho així- del be-bop, es caracteritza per sons suaus, mesurats, fora de les "desmesures" de Charlie Parker i cia. Va ser una música que va trobar uns intèrprets, per primera vegada a la vertiginosa evolució del jazz, en gran mesura blancs. Eixa va ser una característica absolutament insòlita en la curta però variada història de gèneres del jazz. Gent com Stan Getz o el personatge homenatjat al programa de hui, Gerry Mulligan, protagonitzaren eixa evolució.

Gerry Mulligan, (6 abril 1927, Nova York – 20 gener 1996) va ser un virtuós del seu instrument principal, el saxo baríton, que amb un to suau, avellutat i seré del qual va fer bandera, el va situar a l'Olimp del jazz.

Però la seua activitat musical no es va limitar a tocar el seu saxo. Iniciant-se en orquestres de ball, de ben jovenet, amb la de Gene Krupa per exemple, fins a un grapat enorme i variat de formacions de tota mena i tamany, la seua carrera no es va limitar a la interpretació: la composició, l'arranjament i la direcció de grans formacions també ocupen la seua biografia musical, ampla, rica, fructífera i reconeguda.

Un moment afortunat en eixa biografia va ser quan, l'any 1952, després d'haver passat per un dels nonets de Miles Davis de finals dels anys 40 i d'haver gravat el seu primer disc com a líder, sembla que, segons diu la "llegenda", havia estat contractat per unes actuacions a un club de Hollywood, The Haig, on a l'escenari, per haver actuat abans el vibrafonista Red Norvo  hi havia un vibràfon i no un piano. Mulligan va tindre l'ocurrència de fer de la necessitat virtut i muntar un grup... sense piano. Això no s'havia vist encara mai de la vida als grups de jazz.

L'experiment, amb un molt jove Chet Baker, baix i bateria va funcionar molt bé i l'èxit va ser fulminant. Desmuntat el grup l'any 1953 en ser detinguts per possessió de drogues, quan, al cap de sis mesos, va deixar la presó, Gerry Mulligan va tractar de repetir la formació, però Chet Baker ja havia començat una fulgurant carrera com a solista i aleshores Mulligan va trobar a un dels millors trombonistes de la història del jazz, Bob Brookemeyer, i amb ell continua amb la fórmula. Tant Chet Baker com Bob Brookemeyer eren blancs.

Francisco Blanco "Latino", el nostre cordovés de Sedaví, ha estat de sempre un enorme admirador de Mulligan i, a part de tocar principalment el mateix instrument, també es troba molt còmode en l'"ona cool". L'any 2009, arran d'una sèrie d'actuacions amb una formació com la segona de Mulligan (saxo baríton, trombó, bateria, contrabaix) i amb el trombonista anglés Mark Nightingale -de lo milloret del jazz europeu- va ficar-se a l'estudi i varen gravar set peces, amb Jordi Vila al contrabaix i el nord-americà instal·lat a València Jeff Jerolamon a la bateria.

El material gravat era escàs per a ser llençat en una gravació i va quedar a l'espera d'una ocasió propicia. Eixa ocasió es presenta el juny de 2022, quan Latino va proposar-li al trombonista anglés completar aquells treballs amb noves peces. Amb Miquel Álvarez, contrabaix, i Vicente Espí, bateria, com a complement varen gravar-ne sis més. El repertori consisteix en músiques de l'autoria de Mulligan -la majoria- alguna del Brookmeyer i alguns estàndard associats sempre, això sí, a les interpretacions més conegudes de Mulligan.

Eixos treballs són els que escoltareu a aquest programa... i al pròxim, perquè el temps no donava per escoltar el disc sencer. Els programes es completaran amb l'escolta d'alguna de les peces interpretades per Latino i Nightingale però en la versió original de Gerry Mulligan i els seus companys.

En record d'un amic: La màgia de Toni Belenguer-2

Programa 671

En aquest segon programa dedicat a la memòria del trombonista valencià Toni Belenguer, escoltareu peces dedicades a ell d'algunes de les persones del món de la música que el varen conéixer i varen poder disfrutar de la seua vàlua com a músic i, sobretot, com a amic.

La llista de persones que varen participar és un "qui és qui" del jazz mediterrani i part de la resta de l'estat. En una entrevista al seu amic d'infantesa, Francisco Blanco "Latino", el "motor" de Sedajazz, diu que el problema per a organitzar l'actuació no va ser el trobar a la gent, sinó quadrar les agendes de tantíssima gent que volia intervindre. Supose que més d'una persona es quedaria fora, però malgrat això varen ser una seixantena les músiques i músics que varen actuar aquell 17 de juliol de 2022 (*). D'aquella actuació són les músiques que sonaran, extretes de la gravació publicada pels seus amics de sempre de Sedajazz, organitzadors de l'acte.

Al nostre Camins ja varen elaborar un programa amb gravacions d'altres on ell hi participava, col·laborant de manera desinteressada, aportant el seu "savoir faire" per tractar que el resultat -sota la titularitat d'un altre- fora el millor possible: això era allò que importava, la consecució d'una obra impecable, perfecta a ser possible, amb això es donava per satisfet. El seu ego era ben menut, al contrari de la seua generositat.

Voldria destacar que, en correspondència a la col·laboració rebuda al llarg de molts treballs, la gent de la Sant Andreu Jazz Band, què ha tret un disc d'homenatge al Toni pels mateixos dies de l'acte del Principal, amb el seu "factòtum", Joan Chamorro, i un  grapat de les gents joves amb les quals va treballar en els seus discos primerencs el Toni Belenguer, varen estar presents.

I no diré més. Insistir en el record emocionat d'aquell excel·lent músic i millor persona, que ens va abandonar amb tan sols quaranta-dos anys, quan tota la professió esperava d'ell moltíssimes coses encara donat el que havia fet fins al moment.

Gràcies per tot, Toni. 

(*)Enllaç a la gravació íntegra del concert del Teatre Principal de València del 17 de juliol en homenatge a Toni Belenguer

Eeeeh!! Que estem ací!!: Sedajazz Happy Band

 
Programa 667

Això volen dir les xiquetes i xiquets d'entre vuit i quinze anys que, conduïts per la mà atenta i amical de Francisco Blanco "Latino"(*), ens interpel·len des de l'Alqueria Coca, a Sedaví, fent-nos arribar la seua meravellosa música.

No es tracta de demostrar la seua vàlua tècnica, que la treballen, ni el seu art musical, que el tenen, sinó el seu entusiasme, el seu amor per la música. En aquest cas és jazz, un jazz encomanadís i alegre com correspon a la seua edat, però un cop que el verí de la música els ha entrat a les venes cadascuna d'eixes personetes seguirà el seu camí; en uns casos continuarà sent el jazz, clar, però això serà, per a altres, la porta d'entrada a un món meravellós, sense fronteres, car de músiques hi ha de tants tipus...

Ja són trenta-tres anys els que des de Sedaví està eixint, fornada rere fornada, un bon grapat de músics que en més d'un i més de dos casos han arribat a entrar al circuit professional mundial. No és cap exageració; la nòmina és extensa, sols heu d'entrar a la web de SEDAJAZZ i espigolar entre els discos editats per ells per veure noms consolidats al panorama professional.

No sé quantes d'estes promeses que escolteu al disc es faran professionals, en aquests moments això importa ben poc. No és tampoc, pense, l'aspiració de "Latino"(*). El que es vol, crec, és que eixe grapat de joves que ara estan a les beceroles de la música, sàpiguen gaudir d'ella i escampar la seua cultura musical allà on siguen... que falta fa. I que gaudeixen de fer-ho, clar: el gaudi de i amb la música és el principal objectiu. I l'assoleixen, tant que l'assoleixen!

Si escolteu el disc amb atenció i si veieu els vídeos de la gravació, feta a la mateixa Alqueria Coca, la seu de SEDAJAZZ, podreu fruir quasi tant com elles i ells del meravellós espectacle d'unes criatures que, llevant-se temps d'altres coses ara més de moda per a les criatures, perden/guanyen el temps anant a classes de música després d'eixir de l'escola. És un espectacle meravellós.

Espere que, algun dia, algun any, no sé quan, el treball que en favor de la música, de la cultura, fan la gent de SEDAJAZZ siga reconegut com es mereixen en tots els sentits i puguen eixir de la precarietat permanent amb què van passant els dies ells, i altres com ells en altres camps i amb el mateix entusiasme.

(*)En dir Francisco Blanco "Latino" vull personificar  l'esforç seu, però també del grup de professores i professors que, amb ell i al seu voltant, fan eixa excel·lent feina.

Codi QR per veure els vídeos de la gravació

Feliç 30é Aniversari i llarga vida SEDAJAZZ!!

Programa 625 

 

És amb una enorme alegria que us oferim el programa de hui. 

No sempre una aventura com la del col·lectiu SEDAJAZZ arriba, no sense haver passat les aventures i desventures corresponents, a la seua Ítaca...30 anys després.

En aquest cas sembla que, darrerament, les coses van arreglant-se i la estabilitat del projecte s'ha consolidat, donant-li'ls una vida menys atzarosa. 

Per celebrar-ho han passat tot l'any 2022 amb diverses i variades activitats que varen culminar amb el concert que -OH, MIRACLE!!- va retransmetre ÀPunt, que podreu veure escanejant el codi QR que figura en esta pàgina, amb una plantilla de luxe on es trobaven gran part de les persones que han col·laborat amb SEDAJAZZ al llarg d'esta llarga travessia. Gent com Perico Sambeat, Jesús Santandreu, Vicente Macián, David Pastor o Kontxi Lorente per esmentar una quants, i la coŀlaboració estelar de Sole Giménez, habitual en moltes de les activitats de SEDAJAZZ i copartícip en concerts, normalment en la mateixa forma que en aquest disc, amb la Big Band de Sedajazz. Destacar l'exceŀlent arranjament que de la cançò de la Sole Giménez, Alma de Blues, va fer Jesús Santandreu, que és el que s'escolta.

Contraportada del llibret del disc, amb el codi QR per veure el concert complet

 

 

Contraportada del llibret del disc, amb el codi QR per veure el concert complet

Com que el disc és una perfecta expressió del que va passar el 18 de desembre del 2022 al Teatre Principal de València, no cal dir molt més. Sols cal escoltar-lo.

Un cop més, ens alegra poder difondre l'excel·lent treball d'aquest col·lectiu que, amb l'empenta incansable del seu "Deus ex Machina", Francisco Blanco "Latino", que, a hores d'ara, ja porta publicats sota el seu segell uns 120 treballs discogràfics de gent molt variada, però sempre amb un enorme compromís amb la qualitat i la excel·lència, que sense la tasca de SEDAJAZZ, molt probablement, no haurien pogut expressar-se artísticament de manera professional.

MOLTES GRÀCIES "LATINO" I QUE TOT CONTINUE RODANT!!

La Alqueria Coca, de Sedaví, seu de SEDAJAZZ

La pedrera del jazz valencià: Jove Big Band Sedajazz

  Programa 590

Un any més, com ja va sent normal, la gent de Francisco Blanco "Latino", amb la col·laboració del "Xiquet" Jesús Santandreu, nadiu de Carcaixent, ens presenten un disc amb els resultats de les hores passades a l'alqueria Coca de Sedaví pel grapat de gent jove. 

A la ratlla de l'adolescència, amunt o avall pel que podeu veure a la foto, fan palès el resultat de la feina feta al llarg del temps que porten davant de papers pautats i impregnant-se de l'entusiasme i la bona llavor d'un professorat que dóna el millor de la seua vida perquè la música siga un valor més a afegir a la formació humana d'aquesta jovenalla.

 La Jove Big Band de Sedajazz , al disc Eclèctic, sona quelcom més que impecable. Hi ha entusiasme, qualitat, alegria i eixe plus que dóna la joventut quan, amb tot l'amor per la música i el treball ben fet que els comuniquen a l'alqueria, s'enfronten a la meravellosa feina de donar vida a eixos símbols que emplenen les partitures, compartint el goig de fer-ho amb el treball comú, sense vedetismes ni ganes de destacar per sobre les altres persones que construeixen eixa realitat artística que escoltareu.

Amb un repertori de clàssics de les Big Band, alguna peça del nostre Perico Sambeat -que es suma així a la "la festa"- i originals arranjaments de Jesús Santandreu (espectacular i preciós el del clàssic de Juan Tizol,"Caravan", que va fer famós l'orquestra de Duke Ellington), el disc és una pura delícia que té l'alegria afegida de pensar que, de entre totes les persones que ara són encara alumnat, sorgirà una nova generació de músics de jazz des d'aquesta "pedrera" valenciana.

Enhorabona per la feina ben feta, gent de SEDAJAZZ!!

Quan els músic despullen la música: Kontxi Lorente i Latino

 Programa 570

"Empatía", el disc que aneu a escoltar hui, no sols em generava la idea de que anava a gaudir del treball de dos intèrprets coneguts -i estimats- de feia temps, és que la combinació d'artistes em va provocar una gran expectació des del mateix dia en que vaig saber de la seua existència. 

La Kontxi Lorente, gran i dúctil pianista amb -espere- una molt llarga i fructífera carrera donada la seua edat, és, malgrat la seua joventut una ja experimentada professional que ha fet de tot: acompanyar a gent variada, fer la música per a un ballet, bandes sonores... i, des de sempre, compondre i interpretar jazz...

De Francisco Blanco "Latino", saxo baríton, compositor, pedagog, animador musical i, sobretot, "deus ex machina" d'eixe beneita cosa que és "Sedajazz", crec que en aquest programa ja s'ha dit quasi tot -i sempre per a bé. Merescudament, recalque. Com anècdota puc dir que Kontxi, navarresa d'origen, és a València gràcies -supose que amb alguna altra circumstància...- al seu encontre amb Sedajazz un ja llunyà 2007.

Una certa circumstància derivada de l'obligat aïllament de la pandèmia va fer que aquest dos vells amics es trobaren forçats a fer un concert amb ells dos assoles. La insòlita experiència, car, que es sàpiga, no existeix cap gravació de jazz (ni de res, sembla) amb eixa combinació de piano i saxo baríton els va agradar i varen decidir gravar, d'una tirada, tot el disc que hui escoltareu.

El disc és MÚSICA en la seua més pura i nua expressió. Amb la qualitat i calidesa del saxo del Latino les cançons, prou conegudes majoritàriament, funcionen perfectament. En un instrument que, generalment, pel seu to greu, sol utilitzar-se (amb permís de Gerry Mulligan) més per a fer de fons sonor que com a solista, Latino treu un so -improvisacions a més a més, com té que ser en un disc de jazz- tan agradable, tan càlid, tan suggeridor, que junt a la mestria de la Kontxi Lorente, que es llueix absolutament en les seues improvisacions, han construït una música elemental, bàsica, bella en la seua nuesa, on allò que sona és pura essència. Res d'adorns innecessaris: MÚSICA i res més...ni menys.

Un dels discos que, n'estic segur, guanyarà amb el temps, i que molta gent de la professió se l'escoltarà amb delectació per, entre altres coses, aprendre què és l'essència de la música, eixa professió que ens ajuda a sobreviure en aquest món sorollós i destarifat que ens està tocant viure. 

Doneu-vos un respir i feu-vos amb aquest disc a la vostra discoteca

Sting, Police: dues paraules unides i versionades per Konxi Lorente i Sonnica Yepes

Programa 475

Al programa de hui anem a escoltar la Kontxi Lorente en una altra vessant artística. Ací el protagonisme -aparent-, en haver una veu pel mig que és  "acompanyada" pel piano de la Kontxi, rau en la veu de Sonnica Yepes, una molt bona veu per cert, de la qual no teníem notícia, però que demostra la seua qualitat i swing en aquest disc en el que, en realitat, fa duo amb el piano. A més a més, els arranjaments són tots de la pianista navarresa en un excel·lent treball que ens porta les conegudes cançons dels "Police/Sting" en una versió jazzística.

La Sonnica és nascuda a Alemanya de pares espanyols i al seu país nadiu ja té una certa carrera feta. Ara es deixa caure per estes terres mediterrànies, molt ben acompanyada per una "valenciana recent", de la colla de SEDAJAZZ, segell al qual pertany el disc.

La feina dels arranjaments, segons se mire, no haurà estat massa "difícil" -el donar-li un caire jazzer a les cançons- perquè és cosa sabuda el deute que Sting ha reconegut sempre al jazz, com a una de les seues principals influències en composar les conegudes peces què, tant en solitari com quan estava amb els Police, tant d'èxit han tingut.

En algun cas, la força de les precioses cançons de Sting no pot ser amagada i la peça és fàcilment reconeguda, car sols se li fa un lleu embolcall jazzístic (normalment més en la interpretació vocal que al piano). En altres ocasions la imaginació de la Kontxi força un poc més la mà, però sempre resulta un experiment agradable. Es pot fer un mal arranjament jazzístic d'una cançò de Sting? Potser sí, però no per una saviesa musical com la de la Kontxi Lorente.

Una agradable i molt estiuenca sorpresa. Esperem nous discos de les dues. De l'una ja en tenim, amb el de hui, tres escoltats al programa; la Sonnica Yepes s'"estrena" amb nosaltres hui.
Les col·laboracions que han trobat per al disc són excel·lents:  Toni Belenguer, Trombó, Bertrand Kientz, Guitarra (un vell conegut de la Sonnica), Tere Nuñez, Percussió corporal (excel·lent treball el seu) i l'amic
Fco. Latino Blanco al Saxo baríton.

Per cert, el disc es diu com el darrer disc dels Police, però en castellà: Sincronicidad, d'on es treuen els temes. Un homenatge.

Gràcies per la música i bona sort a les dues.

El jazz valencià té futur: "Growing up" de la SEDAJAZZ KIDS BAND

Programa 467

Just a l'altre costat del llit nou del riu, anant pel carrer S. Vicent, gires a la dreta i a uns dos-cents metres et trobes una casa "màgica" on una sèrie de persones, pel gust de fer-ho, es dediquen a conrear una música què, si bé va néixer als barris negres de Nova Orleans dels EE.UU., enllà, a finals del segle XIX, s'ha convertit ja, de fet, en una nova classe més de música "clàssica". Sens dubte serà la música del segle XXI arreu del món, per la seua capacitat de fusionar-se amb altres tradicions musicals, algunes molt allunyades.

Evidentment estem parlant del jazz. I en eixa casa "màgica" es conrea eixe gènere -sobretot, encara que no sols- i, a més, tenen una abundant colla de petites personetes que fans les seues primeres passes en eixe meravellós món de la música, especialment del jazz.

No espereu grans lluïments de personetes de entre 6 i 17 anys, tampoc cal,

però escolteu-los amb atenció, que de entre elles eixiran les lluminàries del jazz del segle actual...o no, però sempre, en un racó de la seua memòria, guardaran un record inesborrable d'eixos anys en què, pel gust d'anar-hi, l'alqueria Coca els va fer créixer artísticament i personalment.

Es dediquen en un futur professionalment,o no, a la música, l'experiència de compartir música amb companyes i companys -segurament seran amics per sempre més- . els farà que siguen persones que gaudiran de la música. No es perdran eixa possibilitat com, lamentablement, li passarà a la majoria de la gent de la seua edat, la qual no haurà tingut l'oportunitat d'aprendre i gaudir, a les escoles, d'una de les arts de llenguatge més universal:LA  MÚSICA. Sense adjectius.

Com diu al disc la periodista i crítica musical Marta Ramón, què va estar lligada al projecte durant un temps:

"Es van atrevir a jugar amb una música que els desafiava més enllà de com abraçar amb les mans els seus instruments. Es van atrevir a jugar amb una música que els ensenyaria a caminar d'una forma diferent i a viure el desconcert de la llibertat...I sentir junts que aquesta música consisteix a escoltar, a compartir, a viure la il·lusió de buscar la teua pròpia veu. I elles, ells, sense filtres, en aquesta aventura han sigut sempre generosos regalant-nos tot el que tenien...Ells i elles, partint de la puresa dels seus dies, han demostrat que gaudir i aprendre era el motor de cada assaig, i de cada nou escenari...Així, atrevint-se a jugar, a ser xiquets músics, han creat un record que els acompanyarà sempre perquè puguen escoltar la imatge de la seua infància i no perdre la certesa que, quan cuides de la llavor, allò que brolla sempre sorprén. Marta Ramón

Com diuen a l'alqueria: Ací està el futur de SEDAJAZZ. I del jazz, no sols valencià, afig jo.

Podeu entrar a la seua web i assabentar-se millor del projecte ( www.sedajazz.es ), anar als seus concerts, a preus ínfims (no són els diners el seu objectiu) i recolzar-lo, o podeu gaudir de la música d'aquesta jovenalla a l' àrea dels Kids al YouTube. 

No us decebran.

Degusteu un bombó: COMPENDIUM de Jesús Santandreu

Programa 448

Per primera i -espere- darrera vegada, va a repetir-se un programa posat en antena fa poques setmanes, concretament el dijous 8 de novembre.

Com que per aquells dies estàvem embolicats amb problemes tècnics i tan sols es va poder escoltar per la ràdio o en "streaming" i, a més a més a l'obra li ha estat atorgat el premi "Carles Santos" de la Generalitat al millor disc de jazz de l'any, hem pensat que estaria bé donar-vos l'oportunitat d'escoltar-lo i gaudir de bell nou aquest "bombó" musical del carcaixentí Jesús Santandreu

Allò del premi "Carles Santos" -que ja era hora que la nostra Generalitat instituïra premis a la música feta per aquí- no deixa d'esser una anècdota, car la música del "COMPENDIUM" és una peça  que crec que ja ha entrat a l'olimp de les millors peces de música de jazz de tots els temps, i no crec exagerar gens ni mica. Estic segur que va a ser una peça que van a tocar, a partir d'ara, orquestres de jazz (o no necessàriament de jazz) de tot el món.

La seua qualitat global, la seua variació tímbrica i rítmica, la seua inspiració i, atenció, l'absència de solos per part dels membres de l'orquestra, fa que la peça puga ser interpretada per una orquestra de vent convencional o arranjada per a una orquestra completa, sense perdre el seu "flaire" jazzístic.

En definitiva, gaudiu d'esta peça i compreu-vos el disc, editat i encomanat, com no, per SEDAJAZZ, pel 25é anniversari de la seua fundació i interpretada per la Banda "Gran" de SEDAJAZZ amb tots els seus components. Sens dubte, la millor generació de músics de jazz que ha florit per estes terres. Gràcies "Latino"!.

Llarga vida a SEDAJAZZ i gràcies a Jesús Santandreu per regalar-nos esta meravella.

Els menuts de SEDAJAZZ

Programa 447

La comentarista musical Marta Ramón, què ha treballat molt de temps a SEDAJAZZ fa al disc un comentari que crec que diu tot allò que voldria dir. Tan sols afegir que, per la meua part, el fer aquest programa, el posar esta música és una forma d'homenatge a SEDAJAZZ i al seu "Deus ex Machina", Francisco Blanco "Latino". 

Es van atrevir a jugar amb una música que els desafiava més enllà de com abraçar amb les mans els seus instruments. Es van atrevir a jugar amb una música que els ensenyaria a caminar d'una manera diferent i a viure el desconcert de la llibertat. En aquesta trobada infantil, en el qual hi havia personetes que tocaven més que parlaven, van sembrar la idea que la Sedajazz Kids Band podia pujar la imaginació al vagó del swing per gaudir junts d'un viatge en el temps. I sentir junts que aquesta música consisteix a escoltar, a compartir, a viure la il·lusió de cercar la teva pròpia veu. I elles, ells, sense filtres, en aquesta aventura han estat sempre generosos regalant-nos tot el que tenien. Ells i elles, partint de la puresa dels seus dies, han demostrat que gaudir i aprendre era el motor de cada assaig, i de cada nou escenari. Durant aquests anys, han respirat la música creixent a través d'ella, sent brillantor d'aquesta naturalesa humana plena de melodies, i demostrant que una veu en la trobada d'altres va molt més enllà de la suma dels sons. Així, atrevint-se a jugar, a ser nens músics, han creat un record que els acompanyarà sempre perquè puguin escoltar la imatge de la seva infància i no perdre la certesa que, quan cuides de la llavor, allò que brolla sempre sorprèn. 

Marta Ramón

Un exercici de final de curs ben reeixit

Programa 395

Quan a la Sedajazz es posen a fer música, ben siga per músics professionals o per afeccionats, queda sempre patent l'interés i les ganes de abocar en les seues interpretacions el millor del que porten dins.

En aquest cas, com en ja tres discos anteriors, aneu a escoltar el resultat del treball d'una promoció d'alumnes (dones i homes), gravat per a que quede constància del seu esforç.

En la música que aneu a escoltar a aquest programa s'enfronten als grans clàssics del swing. Una col·lecció de peces fetes famoses per grans orquestres de ball del que s'anomenà "Lindy hop", que hui torna a estar d'actualitat per la seua senzillesa i per l'alegria que sura d'aquestes peces fruit d'autors i orquestres com les de Duke Ellington, Benny Goodman, Ray Henderson, Irving Berlin i un grapat més.

La interpretació és excel·lent, demostrant que l'esforç posat pels alumnes i el professorat, sota l'habitual direcció de Francisco Blanco "Latino" no ha estat debades.

Música alegre, encomanadissa, de la que fa que els peus no es puguen quedar quiets. Música per a que passeu una bona estona amb músics "desconeguts" per al gran públic, però que gaudeixen i ens fan gaudir de la seua gana de fer les coses bé i contagiar la seua alegria.

Endavant SEDAJAZZ!!

a-Mingus. El millor disc de la Sedajazz Big Band?-1

Programa 342

Sí, ja sé que sembla un poc exagerat el titular del post. Però escolteu el programa (i el pròxim, per escoltar el disc sencer) i ja em direu.

Charlie Mingus és un mestre total, una referència absoluta en la història del jazz i, sens dubte quasi -sempre hi ha gustos- el millor contrabaixista que ha donat esta música que els afro-americans senten d'una forma tan íntima, tan personal, tan seua que, en moltes ocasions, les músiques que fan altres músics d'un color de pell diferent tenen aquell "tret" que les fa diferents, subtilment diferents si voleu, però que, llevat d'algunes excepcions que es podrien comptar amb els dits d'una ma segurament, s'anomenen jazz perquè la llavor que varen sembrar aquells músics, ha germinat de manera multiforme i -afortunadament- renovadora per a la música occidental sobretot.

El disc a-Mingus que la Sedajazz Big Band, sota la direcció del "Latino", és d'eixos discos que fan que la gent conega l'autèntic esperit del jazz, en seguir de forma acurada i respectuosa les petjades del mestre Mingus. En definitiva que el disc sòna "molt negre".

Vol dir això que els músics s'han dedicat, pura i simplement, a "copiar" al mestre? Res d'això. El que han fet és amarar-se de la seua música que, per cert, va passar per totes les tendències que es varen estendre al jazz de la seua època:  hard bop, bebop, avant-garde jazz, post-bop, Third Stream, orchestral jazz, free jazz... però sempre deixant clara la seua reconeixible petjada.

Un gran disc produït ací al costat.

Una petita obra mestra feta per un grup d'amics "de tota la vida": HornFlakes

Programa 341

Quan un grup de músics de jazz es coneixen des de fa un grapat de temps, toquen o han tocat junts sovint o, senzillament s'"entenen" bé, no cal de grans assajos ni de hores i hores per coordinar-se i entendre's. Aquest és el cas del disc que, parcialment, anem a escoltar hui.

Sota la titularitat de la SEDAJAZZ BIG BAND aneu a escoltar un disc anomenat "Horn Flakes". Gravat els nadals de l'any 2011/2012 quan, com ens conta el Latino, aprofitant que en ser festes la gent s'acosta per casa, es varen ajuntar en l'estudi de gravació i en dues estones i mitja, com qui diu, varen treure un disc on la solidesa del so, un so compacte i potent alhora, que amb fragments on els solos deixen palesa la qualitat dels instrumentistes, deixen en la oïda, en acabar la seua escolta, una sensació de plenitud i bona música que ja volgueren moltes orquestres que estan tocant junts molt de temps no aconsegueixen deixar.

Sota la mestria com a compositors de dos dels valencians més universals que tenim, Jesús Santandreu i Perico Sambeat, la participació de una llista del bo i millor del jazz valencià, escampats arreu del món o que treballa per estes terres,i l'impuls de l'inevitable Francisco Blanco "Latino", el cordobés més valencià que conec, es va crear aquest disc, una peça que és una autèntica joieta que recomane que s'escolte amb calma i més d'una vegada, és a dir, compreu-vos-el ;-)

Albert Sanz. Un emigrant amb les arrels clares - 1

Programa 334

No sempre es pot escoltar tota la música amb el plaer i l'interés que m'ha despertat el disc que sota el títol de "L'Emigrant" varen treure a la llum l'any passat l'Albert Sanz, pianista, arranjador i compositor de la majoria dels temes, menys dos, acompanyat per la Big Band de Sedajazz, vestida amb les seues millors gales per a l'ocasió.

Enorme varietat d'ambients, d'estils,amb la intervenció en solos excel·lents de la "plana major" del cau de Sedajazz amb Toni Belenguer, Voro García, Vicente Macián, "Latino" Blanco, i altres més fins a una secció de vent de 14 persones, on s'inclou el jove valor Víctor Jiménez, que va ser protagonista de l'anterior programa. Tot això adobat amb col·laboracions de luxe com la del cantaor valencià Carles Dénia i la cantant hindú Ganavya Doraiswamy, que ha caigut per ací gràcies a la presència de la Berklee a València, entre altres, han arrodonit un disc què, ho dic clarament, és el que més m'ha agradat de la fornada 2015 del segell de Sedajazz què, amb gran esforç i ganes, va traient el "Latino" i la seua gent, treballant per la difusió del jazz -i altres músiques- per estes terres valencianes.

He esmentat els acompanyants, però no havia dit res encara del titular del disc; un instrumentista que ha tingut l'oportunitat de treballar amb lluminàries del jazz mundial i que ha quallat en un pianista, compositor i arranjador sòlid, inspirat, que té una elegància quan es posa al teclat com no és fàcil trobar. L'Albert Sanz, per edat, ara no és ni jove ni vell, però per qualitat interpretativa m'ha captivat sempre que he  tingut l'oportunitat d'escoltar-lo fent gala d'una gran maduresa artística.

El disc que presentem entre el programa de hui i el següent no ha fet més que confirmar les sensacions que es tenen quan es té l'oportunitat d'escoltar-lo en directe. Tant se'n dóna que siga ell solista com que, de forma acurada i respectuosa, siga l'acompanyant d'algun altre. L'elegància i la solidesa de la seua forma de tocar es fa palesa en tot moment.

Escolteu -i compreu-vos!- el disc. Serà un petit tresor que tindreu a casa.

Alexey León: entre Cuba i Rusia

Camins 329

Alexey León és una d'eixes persones que en passar per València o rodalies, inevitablement es troba amb la gent de Sedajazz. Cubà de naixement, de pare cubà i mare russa, la riquesa tímbrica i rítmica d'eixa illa es fa clarament palesa en la seua música. El disc es diu, significativament, "Cuba meets Russia"

En ocasió de haver aconseguit una beca per estudiar a la sucursal de la
Berklee College de València, va contactar amb la gent de Sedaví i, inevitablement, ha acabat gravant el seu primer disc ací, amb la gent de la colla sedavienca.

El disc que ens presenta, acompanyat per una àmplia nòmina de grans noms del jazz de per ací (Voro García, "Latino", Javier Vercher, Toni Belenguer, Ales Cesarini,...) resulta d'agradable escolta.

Enquadrat clarament dintre de la vessant del jazz-llatí, amb una sola pinzellada de música russa arranjada amb els paràmetres de la resta del disc. Les composicions són seues, llevat de tres i resulten com una carta de presentació d'aquest músic què, en directe, tal i com podeu veure ací, demostra una bona capacitat d'improvisació i una molt bona mà per fer arranjaments brillants.

Cap però que posar-li a la seua qualitat interpretativa (saxos alt i soprano i flauta) què funciona a un bon nivell així com els arranjaments on aprofita amb eficàcia la presencia de, per exemple, el Toni Belenguer, que es llueix en un parell de les peces amb solos magistrals.

De tota manera, tal com dic al programa, em dóna la impressió de que el disc està massa concebut com una mena de "trailer" d'una peŀlícula més interessant. Algunes de les peces, clarament, estan tallades per fer entrar una àmplia i variada paleta de peces en un primer disc, fet a mena de presentació.

Espere amb interés un segon disc on, espere, les línies programàtiques siguen més nítides, menys disperses. Un disc més "personal".

Sedajazz: la fornada del 2015

Programa 320

Com he dit al programa, per unes coses o altres, no havia posat cap de les novetats que darrerament -i en són un grapat!- ha tret el segell SEDAJAZZ RECORDS. 

Encara que alguna cosa s'havia escoltat als programes on vaig posar la llarga entrevista que li vaig fer al Francisco Blanco "Latino", la factoria SEDAJAZZ ha estat treballant a tota màquina aquest any i s'ha obtingut una fructífera collita de música què no s'havia escoltat al nostre programa.

Al de hui anem a fer una "macedònia" amb vora un desena de discos, per fer un tast de les músiques editades, a raó d'una cançó per disc, a mena de presentació.

A partir d'aquest programa anem a escoltar com es mereixen aquests discs, a raó de dos per mes (o algun més si apareix alguna cosa nova interessant).

Des d'un programa fet a una emissora valenciana no es pot ignorar ni la qualitat de la música que ix d'eixa factoria de l'Alqueria Coca per dues raons, la primera perquè no són tants els esforços que es fan per estes terres en l'àmbit cultural/musical -en aquest cas- amb la qualitat del SEDAJAZZ "TEAM" amb l'escassesa de mitjans que pateixen, i la segona perquè, objectivament, la qualitat és equiparable a la de moltes de les produccions què es fan arreu del món, entre les millors de les quals es troben, sense dubte, prou de la feina feta a Sedaví.

Ah!, i em diuen que per estes festes hi ha una oferta que crec que cal aprofitar per endur-se'n a un preu imbatible un grapat de discos fets ací per a gustos variats, des del free-jazz al latin-jazz, passant per música brasilera de qualitat i, és clar, jazz clàssic fet per gent que és més coneguda en altres països que a la seua terra. A veure si els Reis es passen per l'Alqueria Coca...

Que tingau una bona eixida i entrada d'any !

P.S.: Conste que no tinc cap comissió per la venda dels discos, és pur entusiasme per la feina ben feta ací, a casa ;-)

Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió, i 3

Programa 296

Amb aquest programa, acabem el brevíssim repàs de més de vint anys -des del 1991- de vida d'eixa cosa anomenada Sedajazz, col.lectiu de músics narrada amb la veu del seu "deus ex machina", Francisco Blanco "Latino".

Crec que el títol que hem posat a aquest breus comentaris és absolutament escaient. Ho podeu comprovar escoltant el programa quan confessa que "mentre jo tinga forces" allò continuarà endavant. El podreu escoltar explicant per què. La raó, per qualsevol persona amant de la música (o de qualsevol altra activitat creativa) és evident: viu les vint-i-quatre hores del dia dedicat a un art que li dóna la vida i les ganes de tirar endavant, contra vent i marea, aquest preciós projecte, on més d'un centenar de persones, la majoria d'elles de forma no professional, poden esplaiar-se a gust i aprendre i gaudir de fer música pel pur gust de fer-la.

A l'entrevista apareixen noms que, d'una o altra forma, o s'han format a Sedajazz o estan o han estat relacionades amb el projecte. Des dels inicis amb noms ja veterans com Carlos Gonzálvez, Paco Aranda, Perico Sambeat -potser el jazzmen més internacional del jazz espanyol, junt amb Tete Montoliu- continuant amb els germans Santandreu, Miquel Cassany, el mateix "Latino", David Pastor, per arribar a les generacions més joves, amb gent que el propi "Latino" ha vist creixer -literalment- i no sols com a músics, sinò com a persones com Carlos Martín, Víctor Jiménez, Voro Garcia i tants i tants què, en el cas dels més joves, varen aparèixer pel cau de Sedajazz amb set o huit anys i ara es guanyen la vida com a músics professionals de prestigi. I en nomenem ací sols uns quants un poc aleatòriament i com a mostra.

El "Latino" es sent orgullós de la feina feta, amb raó, no cal dir-ho, però sempre des de la precarietat i traient endavant el projecte amb més ganes i il.lusió que mitjans, econòmics o de qualsevol altre tipus.

L'actual seu, l'Alqueria Coca, una vella alqueria rehabilitada a la vora entre Sedaví i València, és l'actual seu on, qualsevol persona que estime la música -no necessàriament el jazz sols- por passar-se i veure la feina que s'està fent. Se n'anirà d'allí havent pres una alenada d'aire fresc i pur.

Aclarisc finalment que la música que sona al programa de hui i als anteriors no és la millor que han fet, això quedarà per a altres programes. Volia ser tan sols representativa de la trajectòria vital que ha tingut fins ara Sedajazz.

Sedajazz, "Latino", per molts anys!!

Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió - 2

Programa 295

En aquest segon programa dedicat a la gent de Sedajazz aprofitant l'entrevista/conversa feta amb el seu animador/director Francisco Blanco "Latino".

En aquest programa el Latino ens parla dels orígens del projecte, de la seua projecció en alumnes que ara són músics de prestigi internacional...i dels problemes del professionals de la música de Jazz a les nostres terres, les valencianes, car a la resta de l'estat sembla que, malgrat la famosa "crisi" tot no és tan gris com ací.

Igualment reivindica amb orgull la seua condició de músic, allunyat dels "tripijocs" -lamentablement- necessaris per aconseguir que les institucions recolzen projectes com aquest, negligint els aspectes laboral-empresarials què, encara que necessaris, potser, no els agraden perquè a ells l'únic que els agrada és...fer música.

La música del programa prové de tres discos enquadrats en allò que s'anomena "latin-jazz"; dos en format ensemble "Sedajazz Latin Ensemble - Este también"
de l'any 2000, amb la destacada col.laboració de gent destacada del gremi, a nivell mundial, com Mike Mossman, Arturo O'Farrill o Horacio "El negro" Fernández, a part de la gent "del terreny"entre els quals cal destacar la presència del valencià Perico Sambeat, músic ja consagrat internacionalment, però que col.labora sempre que pot amb els seus amics de la Sedajazz.

L'altre disc en format ensemble es diu "ENVENENADO, Sedajazz Latin Ensemble" amb una formació molt semblant a la de l'anterior i editat el 2005.


Finalment podrem escoltar vàries peces del disc més aconseguit, al meu parer, en esta línia de "latin jazz". S'anomena "Muñequita linda", és del 2002 i està interpretat per una autèntica big-band, amb una vintena de músics on està el bo i millor de la collita de "Sedajazz" amb el reforç d'algunes figures internacionals com el ja anomenat Mike Mossman a la trompeta o Kurt Rosenwinkel a la guitarra. Lamentablement està exhaurit encara que jo suggeriria la seua reedició, si econòmicament fora possible.

Evidentment, tota eixa música es fa sota la direcció del Latino, clar!