Un altre pas endavant de l'Andrea Motis

 Programa 580

Andrea Motis és una artista que, des que va començar a destacar dintre de la Sant Andreu Jazz Band, sent una esplèndida  realitat amb sols 14 anys i de la mà del Joan Chamorro, hem seguit amb molt d'interés -i plaer- la seua evolució de la qual podreu trobar exemples al nostre programa.

La pandèmia i la maternitat no han aturat la seua carrera i fa un parell d'anys va gravar un disc amb composicions seues, majoritàriament, Do outro lado do azul, on els ritmes brasilers i un cert flaire mediterrani completaven un disc molt agradable que, a escala mundial va ser publicat, ni més ni menys, que per la prestigiosa marca Verve. 

En aquest cas fa un fort pas endavant i amb el disc Colors & Shadows i amb el recolzament i, en algun cas, la integració dintre de la prestigiosa orquestra de jazz de la ràdio alemanya de l'oest (WDR Big Band), demostra que la seua progressió no s'atura. Fins i tot es permet tornar a gravar, amb els arranjaments i la direcció de Michael Moosmann que ja havia treballat amb ella de molt jove, algunes de les seues peces de l'anterior disc, que cobren així un color molt més "jazzístic".

Com que no hem estalviat elogis (merescuts)  a l'Andrea Mots en anteriors programes, en aquest cas ens limitarem a destacar l'aparició del disc, on la trompeta demostra que ja és una eina perfectament integrada al seu llenguatge jazzístic i on la seua veu, serena i avellutada, amplia matisos i control donant una molt agradable sensació en escoltar-la sense perdre ni una miqueta de "swing" quan cal.

Esperem amb impaciència el seu pròxim treball i, si se'ns presenta l'oportunitat, veure-la en directe. 

Endavant, Andrea!!

Amanida jazzística adobada per Ignasi Terraza

 Programa 571

Hi ha vegades que un disc sorprèn, no per la seua música, sinó per la seua concepció. El disc, en aquest cas és diu "Intimate conversations" i està protagonitzat, teòricament, per l'excel·lent pianista català Ignasi Terraza.

En ell es barregen, sense massa criteri -segons el meu parer- interpretacions de tres reconegudes veus del jazz que, acompanyats pel pianista, realment, són qui destaquen.

El tres artistes són l'armonicista espanyol Antonio Serrano, una autèntica lluminària mundial del seu instrument, assenyalat per molts com l'hereu del mític Tooth Thielemans, sols que, en el seu cas, s'atreveix amb tots els gèneres, des del jazz i el blues a la clàssica i el flamenc, actuant amb gent de primera línia de tots els gèneres i demostrant una versatilitat i una mestria que li és reconeguda pertot arreu.

Del segon artista deuríem dir, quasi, sols el nom. Es tracta del saxo tenor Scott Hamilton. Un veterà que, ja pròxim a la vuitantena, exhibeix la mestria i la inspiració improvisadora que l'ha caracteritzat sempre, amb un estil que, lluny de aventurar-se per camins més o menys innovadors, ha conreat sempre un jazz en la línia dels clàssics pre-bop com Coleman Hawkins o Ben Webster que, en la actualitat, és un altre cop el camí que molts segueixen, decebuts de certes aventures sonores.

Finalment, al disc es pot escoltar la veu, la trompeta i el saxo tenor de la "ex-nena-prodigi" del jazz català, Andrea Motis. La Motis, que s'ha enlairat ja pel seu compte com comprovarem en un pròxim programa, ací gaudeix de l'acompanyament d'una de les persones que sempre ha cregut en ella i l'ha ajudat molt en el progrés de la seua carrera, el mestre per a ella i amic Ignasi Terraza, que l'ha embolcallat des de la seua quasi infantesa, junt al baixista Joan Chamorro.

Una amanida d'estils i artistes adobada pel piano del Terraza, que, malgrat la titularitat del disc, s'amaga en un discret segon pla.

Un interessant experiment català amb el jazz i la cobla: New Catalan Ensemble amb Andrea Motis

Programa 488

Com ja hem comentat algunes vegades, el jazz s'ha convertit en un gènere musical que ha mostrat la seua facilitat per mesclar-se amb qualsevol tipus de música, sempre que els que ho intenten tinguen la capacitat i els coneixements musicals suficients d'ambdós espais. Aquest és el cas.

El músic català Joan Díaz, amb una llarga i variada experiència tant en actuacions, com en gravacions, com en l'ensenyament musical en camps tan variats com el jazz, la música pop i el flamenc, lidera un grup anomenat New Catalan Ensemble. Com ja sabeu, els "ensemble" (paraula francesa que significa "conjunt") solen ser una fórmula utilitzada per a formacions de composició variable ajustades a les peces a interpretar. La fórmula té una llarga tradició al llarg de la història de la música, amb uns o altres noms. En aquest cas la idea ha estat fusionar el so d'alguns instruments de vent tradicionals a les "cobles" sardanístiques, a composicions fetes pel propi Joan Díaz, musicant poemes de poetes catalans actuals.

El resultat, reforçat jazzísticament per la presència del Joan Chamorro i l'Andrea Motis, crec que supera la prova del "maridatge" que molts intenten i no tots aconsegueixen.  La tenora, el flabiol i el tible, vents provinents de les cobles, interactuen amb instruments típics del jazz (piano, trompeta, amb la Motis que la toca, a més de cantar, més la del veterà jazzista valencià David Pastor, contrabaix, saxos, fiscorn i percussió).

La música amb tocs jazzístics, evidentment, però també de música "clàssica" contemporània i pinzellades "coblistes", completa un treball interessant i original i de molt agradable escolta. Per cert, el disc s'anomena "Coses que es diuen però que no es fan", provinent d'un dels poemes que està musicat al disc què, per cert és del 2014 i, des de llavors, el Joan Díaz ha fet més treballs amb el seu "ensemble".

L'Andrea Motis es fa major - Emotional Dance - i 2

Programa 379

Poca cosa cal afegir al que s'ha dit al comentari anterior.

El programa es completa amb unes cançons gravades al mític Jamboree de Barcelona l'any 2013.

Gaudiu-ho.

L'Andrea Motis es fa major-Emotional Dance-1

Programa 378

Un cop més, la novetat és un disc, EMOTIONAL DANCE, d'eixa joveneta catalana que, dia rere dia, millora una miqueta més, sense passes endarrere, estudiant, treballant la tècnica de la trompeta, polint la seua veu. L'Andrea Motis em té enlluernat, ho confesse.

Des d'aquells primers discos i la seua aparició al film "A film about Kids and music", amb 14 ó 15 anys, la seua qualitat no ha deixat de millorar. Sense escarafalls extravagants, amb humilitat, amb uns presència discreta a l'escenari, que malgrat tot emplena amb la seua veu quan canta, amb eixe encant que enganxa i el bon gust de la seua manera de fer les coses. No sé. Ja fa temps que vaig dedicar-li tota mena d'adjectius elogiosos en anteriors programes i crec que ara cal anar per un altre camí.

L'Andrea ja no és la "nena que canta, toca la trompeta i el saxo". Ara cal veure-la com una professional més que es dedica a fer música de jazz i és això el que cal jutjar. Al diari El País, hi ha una crítica del disc què, amb una miqueta de mala llet, li demana quasi que siga Billie Holliday a la seua edat. Literalment diu que "no és la millor cantant de jazz ni la millor trompetista del món, però tampoc és la pitjor". Home, gràcies!

Vaig a fer el comentari a partir d'eixes paraules. Qui és la millor cantant VIVA de jazz? Quin és el millor trompeta de jazz VIU? Qui és capaç de dir-ho de forma rotunda, sense pecar de supèrbia?

L'Andrea Motis és una cantant MÉS de les moltes que hi ha al món, cert, però per ací, per les rodalies de la península, en tenim una millor ARA? No sé a la trompeta, però a la veu crec que no hi ha cap millor. I gira per molt països del món a la seua edat, com una professional de relleu.

No improvisa ENCARA  amb la inspiració d'altres veteranes cantants d'arreu el món. D'acord. Però als 21 anys, qui té a dintre de la seu ànima les melodies suficients per a poder improvisar amb les harmonies de les mil i una cançons que s'han escrit?. Deixem-la madurar. Deixem-la estudiar -que ho fa, no com altres que en treure un disc ja creuen que han arribat a l'estrellat. Ella n'ha tret, amb aquest disc, gravat al nou IMPULSE, crec que vuit, amb 21 anys! i es puja a l'escenari amb humilitat i puja amb altres companyes i companys per ser una més, acompanyant la companya o company que li toca lluir-se eixe dia passant desapercebuda voluntàriament.

Per altra part, té l'encant personal suficient per fer que la gent calle per escoltar-la. Jo he vist actuacions de gent "consagrada" que actuaven mentre la gent xerrava, fumava (quan es podia...) i, si hi havia bar, sonaven les culleretes dels cafés. I no diré noms...

Escolteu el disc, que el vaig a posar sencer en dos programes i escolteu-lo amb calma, relaxadament. I gaudiu-lo.

La Sant Andreu Jazz Band en la seua salsa: entrevista a Joan Chamorro- i 2

Programa 289

Segona part de l'entrevista feta amb Joan Chamorro a Torrent, en febrer passat.

En aquest cas la música prové del "Jazzing 4", un doble CD i doble DVD recopilatori dels anys 2012 i 2013, publicat el 2014, on poder gaudir de la música i de la presència en escena d'aquesta colla de gent jove que donarà -ja està donant- moltes alegries a la gent afeccionada al jazz, no sols per estes terres, sinó a nivell internacional. De fet l'Andrea Motis, és la primera de les persones eixides de la Sant Andreu Jazz Band, què ja va fent gires professionals, formant parella artística amb el seu professor i, ara ja, col·lega. En aquest cas compten amb la col.laboració de professionals com Dick Oatts, Scott Robinson, Scott Hamilton, Ignasi Terraza, Esteve Pi, Josep Traver, Curro Galvez i Victor Correa, que reforcen el conjunt  sense amagar les joves individualitats, cosa que comprovareu si veieu els DVD.

Com que els elogis se m'acaben, sols recomanaré visitar la seua web per que pugau veure si hi ha alguna actuació per prop d'on estigueu: no s'ho deixeu passar i aneu-hi a veure'ls. A la mateixa web podeu veure uns quants videos i escoltar tota la seua música. a més podeu escoltar el discs sencers a Bandcamp

Per tal d'independitzar-se artística i econòmicament, han creat un segell "Jazz to Jazz" on, a preus molt raonables, es poden adquirir els seus discos. Crec que és un projecte a recolzar...i a més són de casa. Ah!, i us ben assegure que no tinc cap comissió...

La màgia de Joan Chamorro. La màgia de la veu - 2

Programa 282

Aquest és el segon programa dedicat  al disc sobre noves veus, nascudes sota el mestratge de Joan Chamorro.

Poca cosa que afegir a allò dit al programa anterior. Gaudiu escoltant-lo.

I que continue...!!

La màgia de Joan Chamorro. La màgia de la veu-1

Programa 281

No és la primera vegada que parlem del Joan Chamorro i del seu projecte de la Sant Andreu Jazz Band. Anem a fer-ho un cop més.

En aquest cas la raó és l'aparició al mercat, a les darreries del 2014, d'un disc anomenat "La màgia de la veu", on es recullen interpretacions de les quatre alumnes de la SAJB que, fins ara, han tret un disc al carrer sota el padrinatge del Chamorro.

En els comentaris del llibret del disc, en Chamorro argumenta la importància que per a ell té el que el seu alumnat cante, car la veu és "un meravellós instrument com una part important del músic, més enllà què a posteriori pugui utilitzar-ho professionalment o no. M'interessa la connexió de l'oida interna amb l'instrument, i aquesta connexió es fa palesa amb el cant..."

El que podrien anomenar "mètode Chamorro", evidentment funciona, i ho fa amb eixa connexió entre el cant i l'aprenentatge d'un instrument perquè la "nostra capacitat d'improvisació i de creació no només ve donada pel nostre coneixement de l'harmonia i el nostre domini de l'instrument, sinó també per la nostra capacitat d'imaginar (cantar interior o exteriorment) melodies", en paraules del mateix Chamorro.

El disc, una autèntica delícia per a l'oïda de qualsevol persona, li agrade o no el jazz, recull, com hem dit, intervencions de les quatre alumnes seues que han gravat ja algun disc sota el padrinatge de "Joan Chamoro presenta..." i són: Magalí Datzira, 17 anys, contrabaixista, Rita Payés, 16 anys, trombonista, Andrea Motis, 19 anys, trompeta i saxo, i Eva Fernández, 20 anys, saxo i, evidentment, les quatre canten peces en les quals cadascuna fa un homenatge a alguna de les dives indiscutibles del jazz vocal femení. Al programa de hui, primer dels dos que en farem, les homenatjades són Ella Fitgerald, Sarah Vaughan i Billie Holiday.

El pròxim programa acabarem d'escoltar completament aquest deliciós disc. Relaxeu-vos i gaudiu tranquiŀlament de com, amb bona feina i amor per la música, es pot fer meravelles amb personetes des d'una edat en la qual, segons els cànons habituals, sols es poden esperar intents voluntariosos.

Andrea Motis: La promesa es fa realitat - i 2

Programa 272

I com vaig prometre ací està la part del fabulós concert al mític Jamboree que no va tindre espai a l'anterior programa.

El completem amb algunes de les peces del seu segon disc "Feeling good", on la Motis la fa acompanyar el Chamorro per part dels membres de la Sant Andreu Jazz Band, els seus joveníssims/es companys/es de fatigues. Noms a retindre, per cert, car alguns d'eixos noms ja en tenen disc propi. Ja en parlarem...

Quina alegria escoltar gent tan jove fent-ho tan bé!

Andrea Motis: La promesa es fa realitat

Programa 271

En l'anterior programa fèiem la presentació d'una xicona de catorze anys i mig que es mostrava com un esclat dintre del panorama català del jazz, de la mà del seu "pigmalió" Joan Chamorro, artífex d'eixe petit miracle -petit en el sentit físic de la paraula, però gran en els resultats- què és la Sant Andreu Jazz Band.

Eixida d'una escola municipal -sí, sí, municipal...senyor quina enveja!- de l'Ajuntament de Barcelona, aquest projecte ja ha quallat en una sèrie de descobriments de músics -xiquetes i xiquets de menys de catorze anys o una miqueta més- què, com l'Andrea Motis, comencen a brillar amb llum pròpia com a excel.lents intèrprets. Però un altre dia tornarem a parlar de la Sant Andreu Jazz Band.

Hui toca parlar, un altre cop, de l'Andrea Motis, la més coneguda fins ara dels seus fruits  (encara que no l'única; ja en parlarem), actualment actuant ja amb nom propi o formant part de l'anomenat "Motis-Chamorro Grup", en una mostra més de generositat per part del Chamorro, sense que la seua joventut -ara ja amb déneu anys- siga cap problema. Ben al contrari, l'experiència dels quatre o cinc anys passats ja dalt de l'escenari, ben acompanyada i amb ella xuclant de tots com una esponja, li han vingut d'allò més bé, com es demostra en la música que hui escoltarem, treta de l'actuació en directe al Jamboree, eixa benemèrita institució que tots els dies de l'any, fa música de jazz en directe, el 2013, amb l'acompanyament habitual del quintet Chamorro-Motis o Motis-Chamorro, que tant se val i la presència de luxe del veterà saxofonista Scott Hamilton.

Veu madura, presència a l'escenari potent però duta amb discreció i modèstia, evident millora a la trompeta i enorme sensibilitat al saxo, evidencien una progressió per part de l'Andrea, conscient per part de la jove figura de que la música Jazz és, abans que res, fruit del coŀlectiu.

Sobren els elogis. Tan sols escolteu-la...i apunteu el seu nom en la llista de les vostres favorites.

Andrea Motis: Una promesa-1

Programa 270

En la present temporada, barrejades amb algun tema que tinga una certa actualitat o interès, hem pensat dedicar la major part dels programes possibles, en funció del material al nostre abast, a les músiques produïdes "al terreny", com a bons consumidors sostenibles (¡). És dir, anem a tractar de posar música de persones que treballen i viuen als nostres territoris.

El primer programa -i alguns més- amb esta intenció va a estar dedicat a una figura emergent del jazz català, una persona que compta ara amb dinou anys i que canta de forma excel.lent, toca la trompeta i el saxo alt i, de vegades, fins i tot es fa els arranjament de les peces interpretades. Parlem de l'Andrea Motis.

Nascuda el maig de 1995, ja va treure el seu primer disc sota el mestratge de Joan Chamorro  i criada, musicalment, en el caliu d'una institució enormement interessant, l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu, un barri de Barcelona. Un lloc on s'estan fent bé les coses.

Sota l'acurada direcció del Chamorro, la Motis ha anat creixent des dels 10 anys, en què es varen trobar a l'Escola, a una enorme velocitat, fent palesa una enorme intuïció musical i un potencial enorme dintre de la música del jazz.

Al present programa escoltaren peces de les aparegudes al seu primer disc conjunt, anomenat "Joan Chamorro presenta Andrea Motis". La música, a la web del Bandcamp, pot ser escoltada gratuïtament des de la web. El disc, aparegut al 2010, va ser gravat amb una Andrea Motis de, tan sols, quatorze anys i va ser una bomba dins del panorama jazzístic català, replegant un enorme grapat de bones crítiques. En general hi soc d'acord.

Reconec que son un més dels qui estan captivats per la qualitat, encant i bon fer de la Motis. Pense que vosaltres també ho estareu quan l'escolteu. I és el primer disc; dos més han seguit fins ara. Espere amb enorme interès el quart.