Programa 396
A la música, com a totes les arts, hi ha modes. Estes modes poden ser de llarga durada o efímeres. El compositor del qual aneu a escoltar música hui és un d'eixos fenòmens que, a començament del segle XX, va viure una època daurada, d'enorme popularitat, però del qual, cinquanta anys després, quasi ningú se'n recorda i les seues composicions no es programen.
Ottorino Respighi (9 de juliol de 1879, Bolonya, Itàlia - 18 d'abril de 1936, Roma ), va ser un compositor italià que va introduir el color orquestral rus i algunes de les violències de les tècniques harmòniques de Richard Strauss en la música italiana. Va estudiar al Liceu de Bolonya i després amb Nikolay Rimsky-Korsakov a Sant Petersburg , on va ser primer violista a l'Orquestra de l'Òpera. Dels seus mestres estrangers, Respighi va adquirir un domini del color i un interès per la composició orquestral.
Un concert "notturno" per a orquestra va ser interpretat exitosament al Metropolitan Opera House el 1902. Va composar algunes òperes, d'èxit més aviat sols a Itàlia, encara que això li va donar reconeixement i la titularitat el 1913 a l'Acadèmia de Santa Cecília a Roma com a professor de composició. Es va convertir en director del conservatori el 1924 però va renunciar el 1926.
Respighi va ser dibuixat pel clima sensual i decadent de la Roma representada pel poeta Gabriele D'Annunzio , i en les seves famoses suites anomenades "romanes" - I Pini di Roma ( 1923-24) i Fontane di Roma ( 1914- 16) i Feste Romane ( 1929 especialment) va tractar de transmetre la subtilesa i el color de la imaginació del poeta.
Musicòleg enamorat dels autors, sobre tot italians, del VXI, XVII i XVIII, així com del cant gregorià, Bach i altres mestres clàssics, va "respirar" en moltes peces l'aire de les velles danses o de Vivaldi o Monteverdi i va compondre tres conjunts de danses antigues i Àries . Una de les seves partitures més populars va ser el seu arranjament de peces de Rossini, La Boutique fantasque,(la Tenda encantada) produïda pels Ballets Russos de Diaghilev a Londres (1919).
Com a compositor d'òpera, la més coneguda siga, potser, La fiamma (1934), que transfereix l'ombrívola tragèdia noruega d'H. Wiers Jenssen (coneguda pel públic de parla anglesa versionada per John Masefield com La bruixa ). En una vena diferent i més subtil són la seva Lucrezia pòstuma (completada per la seva dona, Elsa, 1937), la segona mostrant l'interès de Respighi en el recitat dramàtic de Claudio Monteverdi , l'Orfeo del qual va transcriure gratuïtament per a La Scala de Milà, el 1935.
Al nostre programa Programa 206 podeu escoltar El pins de Roma, hui escoltareu altra peça de la trilogia, Les Fonts de Roma i un fragment de Les Festes Romanes.
Música un poc "decadent", si voleu, però de molt agradable escolta.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monteverdi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monteverdi. Mostrar tots els missatges
dijous, 21 de setembre del 2017
dissabte, 18 de gener del 2014
La primera compositora d'òperes?: Francesca Caccini-2
Programa 242
Poca constància queda de l'obra de la Caccini. Tan sols es conserven un anomenat , Il primo libro delle musiche, del 1618, recull de composicions per a veu solista de soprano i acompanyament, amb algunes peces per a dues veus i, sobretot, sabem que va escriure cinc òperes, la primera d'elles, anomenada La Stiava, va ser estrenada el carnaval del 1607. Cal destacar la data, perquè és el mateix any on Claudio Monteverdi va estrenar la que la història convencional de la música anomena com a primera òpera composada l'Orfeo.
No hi ha cap documentació que acredite, fins ara o que jo haja trobat, en la qual es pose en dubte la primacia de Monteverdi respecte de la presentació de la primera òpera als carnavals de Mantua del 1607 també, però crec que és legítim preguntar-se, amb independència de les dates concretes, qui va ser el primer que va acabar la seua òpera. Malgrat això, en cap llibre d'història de la música figura, almenys, el mèrit de l'escriptura "ex-aequo" de la primera òpera representada, amb la diferència de que Monteverdi era ja un home madur mentre que la Caccini comptava sols amb vint anys.
Per altra part, han estat molt poques les dones què han escrit òperes. Va escriure quatre òperes més de les quals tan sols es conserva una, anomenada La liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina, que va ser un gran èxit i es va representar fins i tot fora d'Itàlia amb una certa freqüència al llarg dels segles posteriors i fins i tot a l'actualitat.
En tot cas vos aconselle que pegueu una ullada a l'internet, per ampliar la informació sobre la vida i circumstàncies d'aquesta dona tan interessant en tants aspectes i pionera de l'òpera.
Poca constància queda de l'obra de la Caccini. Tan sols es conserven un anomenat , Il primo libro delle musiche, del 1618, recull de composicions per a veu solista de soprano i acompanyament, amb algunes peces per a dues veus i, sobretot, sabem que va escriure cinc òperes, la primera d'elles, anomenada La Stiava, va ser estrenada el carnaval del 1607. Cal destacar la data, perquè és el mateix any on Claudio Monteverdi va estrenar la que la història convencional de la música anomena com a primera òpera composada l'Orfeo.
No hi ha cap documentació que acredite, fins ara o que jo haja trobat, en la qual es pose en dubte la primacia de Monteverdi respecte de la presentació de la primera òpera als carnavals de Mantua del 1607 també, però crec que és legítim preguntar-se, amb independència de les dates concretes, qui va ser el primer que va acabar la seua òpera. Malgrat això, en cap llibre d'història de la música figura, almenys, el mèrit de l'escriptura "ex-aequo" de la primera òpera representada, amb la diferència de que Monteverdi era ja un home madur mentre que la Caccini comptava sols amb vint anys.
Per altra part, han estat molt poques les dones què han escrit òperes. Va escriure quatre òperes més de les quals tan sols es conserva una, anomenada La liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina, que va ser un gran èxit i es va representar fins i tot fora d'Itàlia amb una certa freqüència al llarg dels segles posteriors i fins i tot a l'actualitat.
En tot cas vos aconselle que pegueu una ullada a l'internet, per ampliar la informació sobre la vida i circumstàncies d'aquesta dona tan interessant en tants aspectes i pionera de l'òpera.
dissabte, 11 de gener del 2014
Una gran compositora del segle XVII: Francesca Caccini-1
Programa 241
Francesca Caccini (1587-ca.1645) va ser absolutament pionera tant en l'aspecte humà, defensora dels seus drets com a dona, com en l'aspecte musical, que és l'aspecte pel qual apareix en la sèrie de programes que esta temporada estem dedicant, als Camins de la Música, a aquelles dones que han destacat en el camp musical de la música culta i del jazz -cantants a banda- i a les quals, la seua condició de dona les ha privat de la popularitat i fama que els seus col·legues masculins, no sempre amb més mèrits, els ha impedit entrar a la història "oficial" de la música.
Filla del compositor Francesco Caccini i de la cantant Lucia Gagnolanti què, de manera quasi familiar, formaven la Camerata Fiorentina, què era el grup particular de cambra dels Ducs de Florència a l'època dels Médici, va aconseguir una enorme fama i prestigi professional, fins al punt d'ésser la persona millor pagada a la Cort Florentina.
Gent de molt de prestigi, com el mateix Monteverdi, contemporani i col·lega seu, no va tindre problemes en elogiar-la públicament com a cantant i destacada instrumentista de llaüt, viola de gamba, clavicèmbal, arpa i potser altres, donat el caràcter familiar de la "troupe" de la qual formava part i què va liderar a la mort de son pare.
Val a dir que la seua primera actuació com a cantant va ser a la tendra edat de tretze anys substituint sa mare, prematurament morta.
Francesca Caccini (1587-ca.1645) va ser absolutament pionera tant en l'aspecte humà, defensora dels seus drets com a dona, com en l'aspecte musical, que és l'aspecte pel qual apareix en la sèrie de programes que esta temporada estem dedicant, als Camins de la Música, a aquelles dones que han destacat en el camp musical de la música culta i del jazz -cantants a banda- i a les quals, la seua condició de dona les ha privat de la popularitat i fama que els seus col·legues masculins, no sempre amb més mèrits, els ha impedit entrar a la història "oficial" de la música.
Filla del compositor Francesco Caccini i de la cantant Lucia Gagnolanti què, de manera quasi familiar, formaven la Camerata Fiorentina, què era el grup particular de cambra dels Ducs de Florència a l'època dels Médici, va aconseguir una enorme fama i prestigi professional, fins al punt d'ésser la persona millor pagada a la Cort Florentina.
Gent de molt de prestigi, com el mateix Monteverdi, contemporani i col·lega seu, no va tindre problemes en elogiar-la públicament com a cantant i destacada instrumentista de llaüt, viola de gamba, clavicèmbal, arpa i potser altres, donat el caràcter familiar de la "troupe" de la qual formava part i què va liderar a la mort de son pare.
Val a dir que la seua primera actuació com a cantant va ser a la tendra edat de tretze anys substituint sa mare, prematurament morta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)