Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Louis Armstrong. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Louis Armstrong. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de juny del 2024

Poc més a dir: Louis Armstrong i Ella Fitzgerald

 Programa 680



En efecte, què més cal dir?

Esta temporada m'havia proposat dos objectius fonamentalment:

- Publicar el màxim possible de treballs de dones no (re)conegudes

- Fer alguna mirada als clàssics dels gèneres que abastem

Evidentment estem en el segon cas perquè, cal fer una introducció a aquesta parella de noms, Ella Fitzgerald i Louis Armstrong? No, veritat? Doncs això.

 Sols afegir que la música està extreta d'un CD recopilatori dels treballs fets conjuntament per esta parella a la gravadora VERVÉ .

Per acabar-ho d'arrodonir, totes les peces són fruit de la inspiració de la parella dels Germans Gershwin.


Algú en dóna més.

Au! A disfrutar-ho!

dijous, 23 de setembre del 2021

Comencem una nova temporada, la catorzena. Gràcies per estar a l'altre costat del micro!!

 Programa 562


Estimada gent que en fa l'honor de seguir aquest modest programa d'una emissora modesta.

Al programa present vull recordar-vos que totes les coses tenen uns antecedents i que la música de jazz també. Així, doncs, aneu a escoltar una ínfima selecció d'allò més bàsic dels orígens d'esta música que, nascuda a una ciutat hui quasi desapareguda sota les aigües d'un terrible huracà i partint de la gent més pobra, més marginada, la població afroamericana, ha crescut de manera imparable i, un segle i escaig després, ha conquerit el món sencer.

Amb mescles més o menys afortunades, amb variacions i, fins i tot, ruptures estilístiques molt agosarades, ha evolucionat més en un segle que la música europea/occidental en alguns segles.

Gaudiu d'aquests pioners. Ja us dic que no serà el darrer programa que, en esta temporada, recorde els vells mestres que posaren les primeres pedres d'aquest fenòmen musical i cultural que, a hores d'ara, va colze amb colze amb la música, diguem-ne acadèmica, sense necessitat de abaixar humilment el cap.

VISCA EL JAZZ!!!

 

dijous, 26 de novembre del 2020

Ellington / Armstrong: la gran cimera

 Programa 528


La història del jazz, tot i ser relativament curta car no arriba als 150 anys, ha donat una sèrie de músics per a la història de la música occidental d'una alçada enorme, que han estès la seua influència, no sols a l'estricte àmbit jazzístic, sinó que  han influenciat a molts grans noms de la música culta occidental (Stravinski, Ravel...), per no parlar dels grans noms que als propis EE.UU. han fet música cercant unes certes arrels en la música clàssica dels afroamericans (Bernstein, Aaron Copland, etc.).

Els dos protagonistes del programa de hui entren plenament en eixe reduït grup de deu o dotze noms que, per dret propi, s'han inscrit en la més il·lustre història del jazz, aportant-li innovacions estètiques, estilístiques, sonores i harmòniques que han marcat fites en la seua evolució.

Duke Ellington i Louis Armstrong són, sense cap mena de dubte, dues lluminàries en la història d'esta música, que la població negra dels EE.UU. ens ha regalat a la resta de la humanitat, contaminant, de forma irreversible, tots els conceptes de tots els camps musicals, des de la música popular més industrial fins les més cultes produccions de l'"Acadèmia", estant ara com ara els conservatoris de tot el món amb càtedres on s'estudia, i la conreen i l'adopten els estudiants com a pròpia.

La discografia d'aquestes dos grans figures és extensa, extensíssima, les circumstàncies de la industria, però, han fet que, per coses tan absurdes com l'exclusivitat dels contractes, aquest dos artistes sols hagen gravat -que es sàpiga- aquest disc de forma conjunta. I el com es va fer té la seua història.

Ellington va ser "furtat" per al " The Complete Louis Armstrong-Duke Ellington Sessions" sense avisar la seua gravadora Columbia, pel productor Bob Thiele, per gravar la meravella que podreu escoltar en aquest programa. A canvi d'això, la companyia d'Armstrong, Roulette, va tindre que "prestar" Count Basie i la seua orquestra a Columbia, per a que gravara, amb Ellington, un disc fabulós anomenat "First Time: El Comte es troba amb el Duc!"

Lamentablement l'experiència no es tornà a repetir i això fa d'aquesta gravació una fita d'escolta inexcusable per a tots els qui, alguna vegada, han dit que els agrada el jazz...i una prova per als qui diuen que no els agrada. Definitivament, si hi ha alguna persona a la qual no li agrada aquest disc, no hi ha dubte: no li agrada el jazz.

El personal i altres dades del disc el podeu trobar ací.


dijous, 9 de maig del 2019

Louis Armstrong. Cal dir més?

Programa 465

Com dic al programa, enguany m'abellia repassar, de tant en tant, algun clàssic. Del gènere que fora.

Si parlem de jazz i diguem clàssic, el nom de Louis Armstrong surt de seguida.

Què es pot dir sobre ell que no s'haja dit? De fet no vaig ni a posar cap enllaç ni comentari sobre "Satchmo", el carinyòs apel·latiu amb el qual tothom el coneixia al món del jazz i fora d'ell, perquè dir "Satchmo" i dir jazz és el mateix.

No va inventar el jazz...però quasi. Aquesta música va canviar de forma radical amb la seua aportació i, sobretot, va aconseguir un reconeixement com a gènere musical que, fins la seua aparició, no en gaudia.

De tota manera, el racisme de la societat nord-americana de la seua època (sols de la seua època...?) feia que sols es veiés en ell a un "entertainer" més. A Europa, en canvi, la percepció del jazz i de la seua "categoria musical" era la d'un gènere musical tan respectable com altre qualsevol i la seua figura era reconeguda com la d'un ARTISTA i això ho percebia Armstrong de forma nítida. Eixe reconeixement com a quelcom més que un tipus que es pujava a l'escenari per "entretindre" el personal, sinó que, pel contrari, se l'escoltara amb atenció, respecte i, fins i tot, admiració, era una sensació que, lògicament, agradava i enorgullia a Louis Armstrong.

La gravació en directe que escoltareu al programa, feta a París, on l'entusiasme del públic resulta evident, n'és una demostració del respecte i admiració amb què el públic francès -i l'europeu, en general- percebia el seu treball artístic.

Si en voleu saber quelcom més d'ell, hi ha tantes fonts a tot arreu que resultaria absurd que jo en triara una o altra. En tot cas una recomanació, cerqueu actuacions seues al YouTube i gaudiu-ne d'elles.

Aquest programa és, tan sols, un humil homenatge d'aquest programador: un més dels seus admiradors.

dijous, 9 de febrer del 2017

Un mestre entre els mestres: Coleman Hawkins-1

Programa 370

Com dic al programa, hi ha tants bon músics a la -curta en el temps, però ja farcida de grans noms- història del jazz que, de vegades, no trobe el moment de posar la música d'alguns dels grans mestres, dels "clàssics", per a gaudir de la seua mestria i sensibilitat.

Coleman Hawkins és un d'eixos mestres imprescindibles que, per raons d'actualitat o, simplement, d'oblit, crec que no havia aparegut encara al programa, més que de forma circumstancial. Hui i el pròxim dia anem a dedicar-li el programa perquè si no hi haguera un parell de dies, com a mínim, en que apareguera com a protagonista, seria un pecat d'oblit imperdonable.

La seua història professional abasta uns quaranta anys. Ja als dotze anys  Hawkins tocaba en una orquesta teatral de la ciudad de Kansas en 1921 quan Mamie Smith el va contractar i va estar fent-ho quasi fins el dia de la seua mort, l'any 1969, vivint tots els canvis que el jazz va patir en la seua curta però intensa història com a gènere musical.

Al llarg d'eixos anys els experts assenyalen en ell tres èpoques. Una inicial on va estar influenciat pel vell estil de New Orleans. De l'any 1923 fins al 1934 va tindre la sort de treballar a l'orquestra de Fletcher Henderson, on es va trobar amb el gran creador del jazz modern, Louis Armstrong, que el va marcar de manera decisiva en el que s'anomena la seua segona etapa. Emigrat a Europa l'any 1934, va consolidar el seu estil amb gires per tot el continent fins que el 1939 va tornar al seu país, consolidant-se coma gran estrela del saxo amb la seua magistral gravació del "Body and soul" -que podeu escoltar al programa- restant, a partir d'eixe moment, com a model de tots els saxofonistes -soprano, alto, tenor, etc.- i no sols dels saxofonistes car la seua sòlida formació musical, iniciada per sa mare al piano, què dominava als cinc anys, passant pel baix per decidir-se als nou anys pel saxo tenor, el va fer un model com a mestre musical per a tots els músics posteriors -de qualsevol instrument-, tant als anys de la seua època més popular (les dècades del 40 i del 50), com de èpoques posteriors on la seua fama va minvar per les estreles del be-bop com Parker o del jazz avantguardista de Coltrane o gent com Lester Young, el quals varen reconèixer el seu mestratge en tot moment.

dijous, 28 d’abril del 2016

Celebrem el dia mundial del jazz

Programa 336

En París, el 26 d'agost del 2011 i a la seu de l'UNESCO, es va decidir proclamar el dia 30 d'abril com a dia internacional del JAZZ. La declaració, que es pot llegir ací íntegra, destaca els valor positius d'esta música, destacant que "el jazz és un génere musical excepcional que pot ser una força unificadora que propicie la participació constructiva de diferents grups."

Solemnitats oficials a banda, anem a aprofitar l'avinentesa per a repassar, molt breument, algunes composicions que, sense desmerèixer moltes altres, han estat significatives d'alguna forma en la història d'esta música que començà sent negra i nord-americana per acabar convertint-se en universal.

Ham pretés, doncs, tan sols, que passàreu una bona estona escoltant unes velles i volgudes cançons, per celebrar el dissabte 30 d'abril de 2011 el Dia Internacional del Jazz.

Ací teniu alguns enllaços que crec que poden interessar-vos i il·lustrar-vos al respecte. Bon dia i bona música!
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jazz (història del jazz a la Wikipèdia)
- .............

dissabte, 9 de novembre del 2013

Porgy and Bess: Ella Fitgerald i Louis Armstrong, i 2

Programa 232

Res que afegir a allò que varem dir de l'òpera.

Com que queda un poc de temps, podreu escoltar algunes cançons, gravades un any abans de la gravació de l'òpera. Una mena de prova que el productor va fer amb algunes cançons soltes per veure si el duet funcionava. I funcionava, i com!


dissabte, 2 de novembre del 2013

Porgy and Bess: Ella Fitgerald i Louis Armstrong-1

Programa 231

La primera òpera escrita als EE.UU. per a negres, encara que fora escrita per un blanc, George Gershwin, junt amb el seu germà, Ira, que va fer part de les lletres junt a l'autor de la noveŀla que va donar peu a la creació del'òpera, DuBose Heyward, altre blanc refinat que va saber captar amb senzillesa i naturalitat el clima entre els negres de la seua època en l'obra Porgy.

Musicada ací amb arranjaments de Rusell García i amb el plat fort, la presència dels dos artistes que a l'època eran la imatge de la masculinitat i la femineitat negra: Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, la gravació és una autèntica joia que cal escoltar en un ambient tranquil i relaxat, si es pot, per gaudir de la seua bellesa i de les veus de dos dels pilars del jazz de tots els temps.

dissabte, 18 de maig del 2013

Dones i jazz no vocal. Una autèntica figura: Lil Hardin-1

Programa 213

La personalitat de la nostra protagonista ens durà alguns programes monogràfics ara mateix, però de segur que algun altre dia li dedicarem més.
La seua presència pública de més de cinquanta anys, malgrat el seu progressiu allunyament dels escenaris, i la seua activitat, que abasta  tots els camps possibles de l'activitat musical ens obliguen a retre-li merescuda atenció a Lil Hardin Armstrong.
Autora, arranjadora, pianista, cantant, directora del seu grup i dona de negocis ocasional dintre del show-biz del jazz, la seua activitat marca tota una època dintre de la història del jazz.
La seua presència permanent, tant al seu costat inicialment, i després com una ombra omnipresent de Louis Armstrong, del qual es pot dir que va ser la seua impulsora i quasi-descobridora és una part important de la seua biografia.
De tota manera, la  seua personalitat poderosa marcarà el  camí seguit per un grapat de músics i per ella mateix com a lluminària imprescindible del jazz de tots els temps.

dissabte, 16 de març del 2013

El swing oblidat: Fletcher Henderson

Programa 204

Fletcher Henderson és un personatge bàsic en la història del jazz. La seua banda va ser la més reconeguda i respectada pels músics del seu temps i allí es formaren, fins emprendre un vol individual, persones tan importants con Coleman Hawkins , Louis ArmstrongElmer Chambers o Don Redman.
Sols eixa nòmina de noms -i alguns més, menys coneguts a nivell popular- justificarien la seua presència en aquest programa, però la presència fonamental de Armstrong, en plena eclosió creativa, va ser el catalitzador de la revolució que dugué a terme la banda de Henserson i que la va dur a ser la pionera que revolucionaria els camins del jazz de l'època duguent-la a ser la primera banda de autèntic jazz negre que va fer canviar el rumb de la música popular de ball de blancs i negres en la direcció del que, a partir d'eixe moment, s'anomenaren orquestres de swing. Una música que va dominar l'escena de la música popular des dels anys vint fins el final de la segona guerra mundial, l'any 1945, als EE.UU. i a la resta del món occcidental.