Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kaija Saariaho. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kaija Saariaho. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de maig del 2024

Una gran pérdua per a la innovació musical: L'adéu de Kaija Saariaho

Programa 676


El dos de juny de 2023 se'ns n'anava una dona que estava en un moment dolç tant de la seua trajectòria professional com de creativitat. Amb un munt d'encàrrecs d'institucions, orquestres i teatres d'òpera d'arreu del món esta trajectòria s'ha vist truncada per eixe imponderable que és la mort.

Reconeguda Kaija Saariaho com uns dels músics, de qualsevol edat i gènere, més potents i reconegudes, a hores d'ara, potser junt amb la rusa Sofia Gubaidulina, la seua desaparició representa una dada important per al desenvolupament de la música occidental, a la qual ha fet interessants aportacions i valuoses novetats. Cal destacar l'important paper que, en la seua conformació artística, va tindre el seu pas per l'IRCAM, el prestigiós laboratori fundat per Pierre Boulez, on la tecnologia i l'informàtica juguen un importantíssim paper com a auxiliars de la creació.

Ja als programes 608 i 609 del nostre programa vàrem exposar prou amplament, amb textos de persones de reconeguda solvència, una certa descripció de la seua música. Amb una personalitat d'aspectes interessants i innovadors, el que anem a fer és enllaçar una llarga i profunda entrevista que, amb motiu de la concessió del premi "Fronteras del Conocimiento" li va realitzar la prestigiosa revista "Scherzo". A l'entrevista, més personal que musical, l'entrevistador va saber portar la conversa d'una manera col·loquial, de manera que va fer un retrat molt interessant i personal de l'artista.

Com a introducció posem alguns interessants fragments de l'entrevista:

 "En aquella època no hi havia cap altra dona a la Acadèmia Sibelius que estudiés la composició, i al principi em vaig trobar amb molts professors que no volien ensenyar-me pel simple fet de ser dona. Pensava que era una pèrdua de temps, i aquesta sensació era generalitzada. Açò em va afectar profundament, però no varen aconseguir que em rendira.

El meu pare havia comprat un Revox, un magnetòfon amb micròfon, i jo vaig començar a jugar amb aquell aparell. Cantava amb el micròfon, canviant els registres de la meva veu, des del xiuxiueig al crit, i em fascinava percebre com una veu pot transformar-se amb l'ajud

Sense dubte amb l'electrònica es pot fer tot allò que un serà capaç d'imaginar, però he de saber-ho imaginar, i després he de saber traduir aquesta imaginació.

... el meu punt de partida per a un so electrònic pot ser alguna cosa que no puc obtenir, però a vegades trobe alguna cosa que resulta més interessant, que encaixa millor amb la totalitat de l'obra. Es tracta en tot el cas d'un treball que requereix un procés.

... jo soc molt sensible a la llum, i hi ha quelcom en la meva percepció de la música que em fa pensar molt en termes lumínics. Quan sento música imagino a vegades llums.

Sempre he escrit la música com he pensat que l'havia d'escriure. Per mi la forma i el material musical procedeixen de la mateixa font.

Em sembla que el més gran és Johann Sebastian Bach.

Crear una obra d'art vertadera duu temps i això és quelcom que hui escasseja. No ha de ser fàcil ser un jove artista avui en dia.

Vull creure que, mentre continuem essent humans, seguirem sentint la necessitat d'una espiritualitat, d'un pensament profund, més enllà de les pressions d'un món cada vegada més comercial.

... de fet tot artista utilitza el coneixement i la intuïció, la música és en aquest sentit bastant especial, i en molts aspectes està molt pròxim a la ciència."

dijous, 20 d’octubre del 2022

La radical modernitat musical d'una dona: Kaija Saariaho-2

 Programa 609

 

La biografia de Kajia Saariaho és tan densa i extensa que he pensat que un molt bon resum, com el trobat a la página dels Polar Prize, amb la seua referència, estava tan complet que vaig a transcriure'l, quasi completament, amb algunes aportacions meues obtingudes de llocs diversos. Allò que siga aportació meua anirà entre claudàtors [].

 _______________________________________________________


 El Polar Music Prize 2013 s'atorga a Kaija Saariaho de Finlàndia.

Després d'estudiar a l'IRCAM de París, una institució per a la recerca i l'estudi de la música electroacústica, Kaija Saariaho s'ha convertit en una compositora única, filla d'un treballador del metall, que reexamina què pot ser la música. Quan era una adolescent, la música que l'inspirava no venia de la ràdio sinó del coixí; allà va ser on va trobar la música que somiava. Kaija Saariaho combina instruments acústics amb electrònica i ordinadors. Ha escrit música de cambra, obres orquestrals i òperes. Kaija Saariaho és una mestra moderna que ens obre les orelles.

EDUCACIÓ MUSICAL

Nascuda el 1952 a Hèlsinki, Finlàndia, Kaija Saariaho va créixer amb la voluntat de compondre i tocar diversos instruments.

Paral·lelament als estudis musicals, va iniciar estudis d'art a l'Escola de Belles Arts d'Hèlsinki, que ràpidament va deixar per dedicar-se a la música i va ingressar a l'Acadèmia Sibelius. A l'Acadèmia també va fundar l'associació Korvat auki ry ("Open Ears Organisation") juntament amb Esa-Pekka Salonen i Magnus Lindberg, per ajudar i promoure els joves compositors finlandesos contemporanis. A finals dels anys 70 es va traslladar a Alemanya i va començar a seguir els cursos de Brian Ferneyhough a la Hochschule für Musik Freiburg.

["Abans d'arribar a treballar a l'IRCAM, Saariaho va  conèixer els compositors espectralistes’ francesos (Gerard Grisey), les tècniques dels quals es basen en l'anàlisi informàtica de l'espectre sonor. Aquest enfocament analític la va inspirar a desenvolupar el seu propi mètode per crear estructures harmòniques, així com la notació detallada utilitzant harmònics, microtonalitat i continu detallat de l'extensió del so des del to pur fins al soroll sense to, totes les característiques que es troben en una de les seves obres més interpretades, "Graal" per a violí i orquestra o conjunt (1994/97)]

IRCAM

L'interès de Kaija Saariaho pels nous timbres i el seu pensament visionari en les innovacions tècniques tant en l'àmbit instrumental com informàtic la van portar a París i estudis a l'IRCAM, l'institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique, un centre de música acústica i electrònica i estudis sonors, fundats per Pierre Boulez l'any 1977. La barreja de música acústica i electrònica constituiria a partir d'aleshores un element important de les seves composicions. Els estudis i investigacions de Saariaho a l'IRCAM han tingut una gran influència en la seva música i les seves textures característiques luxuriants i misterioses sovint són creades per aquesta combinació; música en directe

ELECTRÒNICA EN DIRECTE

Durant els anys 80, Saariaho va confirmar una notorietat internacional amb obres com Verblendungen per a orquestra i cinta magnètica (1982-84), Lichtbogen per a conjunt de cambra i electrònica en directe (1985-86) i Nymphéa (1987) per encàrrec del Lincoln Center i el Kronos Quartet.

TREBALLS DECISIUS

Als anys noranta, la música de Kaija Saariaho es va fer més expressiva, amb fluctuacions melòdiques més ràpides. Els elements rítmics es van fer més forts, malgrat l'ús de pulsacions rítmiques regulars en contrast amb, per exemple, el moviment serialista. El timbre i els colors, però, es van mantenir centrals. Durant aquesta dècada, Kaija Saariaho va participar en nombroses produccions multimèdia com el ballet "Maa" (1992) amb coreografia de Carolyn Carlson, i "Prisma", un CD-ROM dedicat a la seva obra. 

[A finals de la dècada de 1990, Saariaho va començar a expandir-se més enllà de l'electrònica, sovint escrivint peces estrictament acústiques, centrant-se cada cop més en la melodia. Saariaho va ser influenciada pel postserialisme, però va créixer i va trobar-lo massa restrictiu]

IĿLUSION I IMATGES MODELADES PEL RITMES DE LA MÚSICA

La música de Kaija Saariaho sovint es considera visual, perquè procedeix d'una expressió musical que està produint imatges fortes durant l'escolta. El projecte Image Auditive, iniciat per Jean-Baptiste Barrière l'any 1997, desenvolupa una estètica de la relació entre música i imatge que intenta ser especialment respectuosa amb la música. “Abans de tot, la imatge no ha d'impedir escoltar la música, com lamentablement passa sovint en experiències similars”, diu a la web del projecte. Durant els anys 90 i 00, la música visual es va fer cada cop més multimèdia amb imatges en moviment, electrònica, instruments i veus. "Lanterna Magica", és una obra orquestral per a la Filharmònica de Berlín, representativa d'esta època, què es va estrenar el setembre de 2009 a Berlín i Lucerna.

AMPLIS PAISATGES MUSICALS

Kaija Saariaho s'ha orientat cada vegada més a formes musicals més àmplies al llarg de la seva carrera i ha compost, per exemple, obres d'òpera contemporània importants. La seva primera òpera "L'amour de loin" sobre un llibret original d'Amin Maalouf i posada en escena per Peter Sellars, es va estrenar al Festival de Salzburg de 2000. La "Passion de Simone" al voltant de la vida i les obres de la filòsofa i activista Simone Weil, es va estrenar el novembre de 2006 a Viena, compost per a cor. soprano, alt, tenor i baix, amb una soprano solista, orquestra i instruments electrònics.

[Com a mostra pel seu interés per les biografies de dones importants, va escriure també, el 2010, un oratori sobre la filòsofa natural i matemàtica francesa que va viure a principis de la dècada de 1730,Emilie du Châtelet,  que va morir a causa de complicacions durant el part el 1749. El seu assoliment més reconegut és la traducció i el comentari del llibre d'Isaac Newton de 1687 Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica. A hores d'ara Saariaho continua component òperes i responent a encàrrecs de les institucions musicals més prestigioses d'arreu del món]


Ha fundat també, amb altres colegues,  Petals, una "Associació sense ànim de lucre dedicada a la realització i difusió de projectes musicals a través d'Internet" d'obres actuals que no han estat encara gravades i publica àlbums i ajuda a la descoberta de música inèdita a través del web de l'associació.

________________________________________________________________________

Saariaho a "Archive.org": https://archive.org/search.php?query=saariaho

Saariaho a YouTube: https://www.youtube.com/results?search_query=saariaho&sp=EgIYAg%253D%253D





 

dijous, 13 d’octubre del 2022

La radical modernitat musical d'una dona: Kaija Saariaho-1

Programa 608 

 

Una persona interessada per la cultura cal que estiga al corrent de les coses que estan fent-se ara pel món, i en dir ara estic referint-me al nostre àmbit cultural occidental. Ja sé que en altres terres també passen coses, però ens resulten més difícils de seguir per una sèrie de barreres: idiomàtiques, culturals, de llunyania, etc.

La música, però, té la capacitat de, en ésser un llenguatge abstracte que es pot codificar en uns signes i uns esquemes, però que no resulten insalvables per a aquelles persones que treballen i/o frueixen d'aquest art, car, de forma prou extensa, el llenguatge dels músics és intel·ligible per qui sap llegir-lo o fruir-lo, siga quin siga el seu idioma nadiu.

Al llarg del segle XX, però, algunes d'eixes normes, més o menys estandarditzades/codificades, han estat reformades/deformades per les corrents que els canvis culturals produïts per una sèrie de crisis -econòmiques, bèl·liques,...-, i els canvis en els criteris estètics, que les han qüestionades, no sols per a la música, òbviament, però de forma molt notòria en aquest art.


La compositora de la qual anem a escoltar obres hui i el pròxim programa, la finlandesa Kaija Anneli Saariaho nascuda a Hèlsinki el 14 d'octubre de 1952 (demà en farà 70 anys), ha viscut intensament aquests canvis als quals va arribar quan moltes coses ja estaven en marxa (o fins i tot un poc "passades"), però la concreció que en el seu treball han aconseguit moltes de les innovacions estètiques, estilístiques i instrumentals de la segona meitat del segle XX, ha estat enormement fructífera. La seua obra resulta, en certa mesura, un resum perfectament assimilat de totes eixes novetats ocorregudes al llarg de la seua vida.

Respecte als gèneres, ha conreat -i conrea- tots els camps habituals de la música anomenada clàssica, encara que aquesta qualificació, en el seu cas, resulta poc ajustada. En té obra de cambra per a solista sol, per a grups de cambra variats, per a orquestra, tots amb i sense veus i, sobretot a partir de l'èxit de la seua primera òpera, "L'amour de loin", està conreant amb gran èxit el gènere operístic. Un gènere que li deixa abocar en les seues obres tot el seu món artístic, no sols el musical. Amb la conjunció habitual de dos coŀlaboradors, l'escriptor Amin Maalouf i l'escenògraf Peter Sellars, dos referents als seus camps, Kaija Saariaho ha aconseguit que acceptaren els seus crite.netris uns públics, com els de l'òpera, habitualment poc receptius a canvis molt radicals.

En aquest primer programa anem a escoltar tres obres de cambra anteriors a l'any 2000 que, amb l'estrena de la seua primera òpera ja esmentada, va provocar un canvi molt notori de la seua activitat compositiva, centrada, a partir d'eixe moment, en el camp operístic. 

Les que aneu a escoltar són obres en les quals ja és palesa la influència exercida pel seu pas per l'IRCAM a partir de l'any 1982. Eixa prestigiosa institució, fundada el 1970 per Pierre Boulez, on s'experimentava llavors amb cintes magnètiques i primitius aparells sonors elèctrics i electrònics, és hui una referència mundial inevitable per a totes aquelles persones que volen investigar el camp sonor amb l'ajuda fonamental de la informàtica, però no sols. Doncs bé, la manipulació sonora d'instruments estàndard, molt discreta en les obres que escoltareu, ja és una mostra clara dels camins que la finlandesa Kaija Saariaho anava a seguir en la seua carrera com a compositora, que l'ha portat a estar entre les (o els) compositores més prestigioses a tot el món ara mateix, amb encàrrecs constants per escriure, sobretot, òperes.

No vull deixar sols per al programa de ràdio l'esment a la web "www.archive.org" què, amb l'ambició declarada de resultar una mena de "Nova Biblioteca d'Alexandria" recull, entre moltes altres mostres de la cultura universal, obres de compositors i intèrprets de tots els gèneres musicals i terres que, generosament, han cedit les seues obres al Domini Públic, és dir, han renunciat als seus drets d'autors i/o intèrprets per a facilitar la difusió de les seues obres de forma altruista, facilitant la descàrrega totalment gratuïta de fitxers amb elles. Eixes obres no sol sols musicals, òbviament. No deixeu de visitar-la!!.