Un instrument relegat. Una dona relegada: Henriette Renié i l'Arpa

 Programa 559

 

Amb una antiguitat de potser més de 5.000 anys i tenint com a origen els arcs de caça, les arpes estan presents pràcticament arreu del món en totes les civilitzacions i totes les èpoques. 

Amb l'arribada de l'orquestra moderna, sobretot de la romàntica, més nombrosa i dissenyada per actuar en grans teatres o espais amplis, la discreta sonoritat de les arpes, encara que el seu disseny haja evolucionat molt, resulta de tota manera molt migrada.

Al llarg dels segles XVIII i XIX, va tindre prou d'èxit com a instrument "de saló", però a conseqüència del seu "arraconament" orquestral, les partitures modernes per a arpa han estat prou escasses. 

 Henriette Renié, (18 Septembre 1875 – 1 Març 1956), nascuda a Paris, va ser una música molt precoç (diuen les seues biografies que als cinc anys tocava el piano amb prou competència), que va enamorar-se de l'instrument en sentir un concert als huit anys. La seua precària salut li va impedir fer una carrera llarga com a concertista, però la seua petjada en el món acadèmic i en importants innovacions tècniques de l'instrument (en va encomanar al constructor que li fera  instruments amb importants variacions tècniques) encara perdura.

La seua música, romàntica tardana, potser hui resulte un poc "demodé", però la seua bellesa és innegable. Un jove arpista francès. Xavier de Maistre, ha format un trio de cambra (arpa, violí i cello) i ha dedicat un disc a la seua música que, si l'escolteu amb calma i en un lloc no sorollós, vos farà arribar l'ambient sensible i delicat de les peces de la Renié.

He volgut, a més de per l'instrument, poc freqüent hui en dia com a solista, fer aquest programa, perquè he comprovat que, al llarg de tota la temporada, han estat molt escasses les dones que han protagonitzat un. Realment, és molt difícil trobar obres de compositores dones en les "promocions comercials" i per tant, cal regirar prou per trobar-ne. 

Afortunadament, amb l'internet, és -relativament- més senzill trobar-ne. Cal fer, però, una bona cerca. Siga aquest comentari una excusa per l'absència de més dones compositores aquesta temporada. Aprofitant l'estiu vaig a tractar d'escorcollar, com ja vaig fer fa alguns anys, per trobar material.

Llegendes oblidades: Henriette Renié

Programa 398

La història de la música, com quasi totes les històries, han estat escrites per i per als homes. Vos assegure que és tremendament difícil trobar gravacions de composicions fetes per dones.

Supose que recordeu que fa dues temporades, després d'un llarga cerca de més d'un any, vaig dedicar eixa temporada a composicions de dones, amb alguna excepció.

En el món del jazz, on ara mateix a la indústria discogràfica li ix baratíssim fer un disc, es poden trobar certament gravacions de compositores i instrumentistes -menys- i de cantants hi ha per a parar un tren. A la música anomenada culta o clàssica, la cosa és molt més complicada.

I no es penseu que parle de compositores anteriors a l'aparició de les gravacions, la persona de la qual aneu a escoltar -i parlar un poc- va morir l'any 1956 als 79 anys, és a dir, va viure a cavall dels segles XIX i XX. En efecte Henriette Renié fa tan sols poc més d'un segle que va morir i, en vida, va ser una virtuosa intèrpret d'un instrument com l'arpa, que ella va saber treure del fons de l'escenari, al darrere de l'orquestra, per a posar-la al davant, com a protagonista.

Com que no hi havia quasi partitures per a arpa, es va dedicat a composar-ne i, per a tindre intèrprets, va escriure un mètode d'ensenyament de l'instrument, que encara s'utilitza. Segurament és allò pel que se la coneix més.

A cavall com vos he dit dels segles XIX i XX (18 de setembre de 1875, Paris - 1 de març de 1956, Paris) la seua música , almenys a mi, em sembla un poc "passada de moda" amb tots els respectes, però és una música interessant i molt agradable d'escoltar. De fet, en vida va influenciar gent tan coneguda com Gabriel Fauré, Claude Debussy o Maurice Ravel, que l'admiraven, tant com a intèrpret com a compositora.

Però la forta revolució produïda al final de la seua vida i amb posterioritat, per les avantguardes -i el fet de ser dona, dada de la qual ella era molt conscient i reivindicant el seu lloc tota la seua vida- la va deixar al calaix de l'oblit. Sols darrerament, amb el fort moviment reivindicatiu produït en França envers els seus compositors, el seu nom ha eixit de nou a la llum.

Ací teniu, a part del programa, alguns enllaços a "youtube" amb música seua. Escolteu-la  que no us decebrà.