Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicente Espí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicente Espí. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’abril del 2025

Dos amics que s'entenen: Mark Nightingale i Francisco Blanco "Latino"

 Programa 712


No sé com presentar el disc que acompanya a aquest programa protagonitzat per Francisco Blanco "Latino" amb el seu saxo baríton i el trombonisa anglés Mark  Nightingale.

En realitat no cal massa presentació; si mireu el que vaig escriure per al programa 689 està, pràcticament, tot dit.

Tan sols caldria destacar en la present gravació "Borealis", dos aspectes que varien des del Cool Session. L'un és que les obres són de l'autoria dels dos instrumentistes protagonistes de la sessió, llevat d'una versió d'un tema de Cole Porter. L'altra és que, per a satisfacció personal meua -ho dic en pla "fan"- al contrabaix de Miquel Álvarez i a la veterana bateria de Vicente Espí el grup s'enriqueix amb la presència de la pianista navarresa instal·lada a València ,, que va estar també a l'estudi, junt amb Latino i Nightingale aquell 26 de juny de 2022, que tan bons fruits va donar.

L'elegància, el "savoir faire" dels protagonistes de la gravació, la cohesió i el bon enteniment entre el saxofonista i el trombonista, desgranant amb saviesa musical les notes de les seues composicions fan que no calga més que aconsellar l'escolta.

És aquest un d'eixos discos de "jazz" que de segur que escoltaran de bon gust persones d'eixes que diuen que "no els agrada el jazz". N'estic segur que en gaudir de l'experiència d'aquest disc començaran a dubtar respecte de la seua opinió. Llevat que siguen persones "atrapades" pel reguetón; eixes no tinc clar que tinguen esmena possible... ;-)

dijous, 6 de desembre del 2018

Nou disc d'un valencià. ESPIRAL de Vicent Espí

Programa 445

Vicente Espí és un baterista, percussionista i compositor nascut a València que va estudiar en el Conservatori Superior de Issy-Els-Molineaux (París). El seu primer grup amb N'Guyen Lee, arriba a la final del Concurs Internacional de Joves Intèrprets de la Défense en la referida ciutat.

Al seu retorn a València col·labora amb grups i músics nacionals i internacionals com són Carlos Gonzálbez Trio, Monty Waters, Ramón Cardo o Dave Schnitter (saxofonista dels Jazz Messengers de Art Blakey).


 Viatja a França i torna a traslladar-se de nou a Espanya on colabora amb els músics més prestigiosos de l'escena jazzista nacional, entre ells  Perico Sambeat, Albert Bover, Jesús Santandreu, Paco Charlín, Abe Rabade, Kirk McDonald, Fabio Miano, Joan Soler, Jordi Vila, Mario Rossy, Santi Navalón, Albert Sanz, Vicente Macián, Toni Belenguer, Amadeu Adell o Voro García. Molts d'ells de collita valenciana.

A part de participar en un bon nombre de projectes com sideman la seva trajectòria discogràfica com a líder presenta els projectes de Després de Coltrane (Fresh Sound New Rècords, 2008) i Dog sounds (RZF, Discmedi, 2012).

En formació de quartet, amb Vicente Espí, i dins del món de Sedajazz, el saxofonista Jesús Santandreu (un dels millors músics que hi ha al nostre país, tot un mestre del saxo tenor i un gran compositor, entre altres coses), la guitarra d'Iván Cebrián (elegància i musicalitat reunits en unes mateixes mans), i el sempre interessant i creatiu contrabaixista Masa Kamaguchi (ara com ara, probablement el millor que tenim per les nostres terres).

Aquest nou projecte d'Espí és tot un repte musical conceptual en alliberar-se de forma deliberada del piano en el seu desenvolupament per dotar de gran llibertat interpretativa no només als músics de la formació sinó principalment al quartet entès com una unitat creativa final, màxim exponent de l'ideari creatiu de Vicente Espí. Tenint cada músic les seves respectives parcel·les interpretatives i solistes, és el plantejament col·lectiu el gran triomf del projecte del bateria. El so modern, contemporani, brilla al llarg de l'enregistrament i es pot percebre en totes les composicions, totes elles originals del propi líder de la sessió. L'afeccionat es trobarà amb moments heterogenis i altament creatius “Fa bon temps a la tardor”, progressius “Espiral” o amb certs tocs de blues/gospel com el tema amb què finalitza l'enregistrament, “Encara no senyor”.

Espiral presenta una idea conceptual que es pot percebre no només en la seva música sinó així mateix en la concepció visual i estilística de les imatges del compacte. Música per degustar en múltiples escoltes d'un dels millors bateries del nostre país.