Hi ha vegades que un disc sorprèn, no per la seua música, sinó per la seua concepció. El disc, en aquest cas és diu "Intimate conversations" i està protagonitzat, teòricament, per l'excel·lent pianista català Ignasi Terraza.
En ell es barregen, sense massa criteri -segons el meu parer- interpretacions de tres reconegudes veus del jazz que, acompanyats pel pianista, realment, són qui destaquen.
El tres artistes són l'armonicista espanyol Antonio Serrano, una autèntica lluminària mundial del seu instrument, assenyalat per molts com l'hereu del mític Tooth Thielemans, sols que, en el seu cas, s'atreveix amb tots els gèneres, des del jazz i el blues a la clàssica i el flamenc, actuant amb gent de primera línia de tots els gèneres i demostrant una versatilitat i una mestria que li és reconeguda pertot arreu.
Del segon artista deuríem dir, quasi, sols el nom. Es tracta del saxo tenor Scott Hamilton. Un veterà que, ja pròxim a la vuitantena, exhibeix la mestria i la inspiració improvisadora que l'ha caracteritzat sempre, amb un estil que, lluny de aventurar-se per camins més o menys innovadors, ha conreat sempre un jazz en la línia dels clàssics pre-bop com Coleman Hawkins o Ben Webster que, en la actualitat, és un altre cop el camí que molts segueixen, decebuts de certes aventures sonores.
Finalment, al disc es pot escoltar la veu, la trompeta i el saxo tenor de la "ex-nena-prodigi" del jazz català, Andrea Motis. La Motis, que s'ha enlairat ja pel seu compte com comprovarem en un pròxim programa, ací gaudeix de l'acompanyament d'una de les persones que sempre ha cregut en ella i l'ha ajudat molt en el progrés de la seua carrera, el mestre per a ella i amic Ignasi Terraza, que l'ha embolcallat des de la seua quasi infantesa, junt al baixista Joan Chamorro.
Una amanida d'estils i artistes adobada pel piano del Terraza, que, malgrat la titularitat del disc, s'amaga en un discret segon pla.
