Una abanderada imprescindible en la renovació del jazz: Esperanza Spalding en directe amb Freh Hersch

Programa 630

 

Com que ja  he  fet prou panegírics de l'Esperanza Spalding en varis programes -emesos enllà pel 2014- esta vegada vaig a posar, traduït del francès ,un comentari sobre la gravació que escoltareu hui, que em sembla tan encertat que crec que diu tot allò que jo podria dir...però millor expressat. 

"El pianista/compositor Fred Hersch i la cantant/baixista/compositora/lletrista Esperanza Spalding es troben entre els artistes més respectats i inventius del jazz modern. The Village Vanguard és un lloc de culte del jazz. El duet i el club convergeixen per a una actuació màgica a "Alive at the Village Vanguard", una rara oportunitat que els oients apreciaran, ja que la col·laboració és singular i emocionant entre aquests dos artistes a l'altura del seu art.

"Alive at the Village Vanguard" mostra la increïble química d'aquests dos mestres musicals i treu aspectes distintius en la interpretació de l'altre. Fred Hersch i Esperanza Spalding només s'han reunit per a un grapat d'actuacions a Nova York des que es van conèixer el 2013 durant la sèrie anual de duets de piano del Jazz Standard. En poc temps, el duet va desenvolupar un enfocament molt personal, no només en els anals dels duets piano-veu, sinó en les seves pròpies pràctiques. Pujant a l'escenari sense arranjaments fixos i només amb una vaga idea del repertori que exploraran, a la parella sense por els agrada actuar sense xarxa de seguretat.

"Aquesta gravació sembla com si estiguessis assegut al millor seient de l'avantguarda per gaudir de la millor experiència de concert", diu Fred Hersch. "Podeu sentir realment l'ambient del lloc, el públic i la nostra interacció. Vam triar la paraula Alive per al títol del disc perquè realment es pot sentir la intimitat i l'energia de les actuacions”.

Aquest comentari està traduït de la web:

https://www.radiofrance.fr/francemusique/podcasts/open-jazz/fred-hersch-esperanza-spalding-dans-l-ecrin-du-vanguard-3969173

Sols un desig i una petita postil·la: "Esperanza, continua  el teu camí". Esperem la pròxima gravació.

Aconselle veure aquest video, on, en una actuació recent, es repeteix la fòrmula del disc, amb el Fred Hersch al piano i la Esperanza Spalding cantant.

 

Una gran del jazz a hores d'ara: Esperanza Spalding i el seu Songwrights Apothecary Lab

 Programa 629

Esperanza Spalding és una de les personalitats més original que el jazz d'arrels més "made in USA" ha produït, probablement, en els darrers temps.

Des del primer disc "Junjo"  (el seu primer Grammy al 2011) amb el tercer,  "Chamber Music Society", -ja escoltats al nostre programa- ha  sabut combinar una musicalitat original amb una veu expressiva, encara que sense massa volum, i sempre amb el seu contrabaix a les mans.

La seua carrera com a compositora i arranjadora està plena de premis Grammys i nominacions a altres distincions, molt merescudes perquè els seus discos, sense fer grans viratges estilístics, si que sorprenen per la originalitat del plantejament a cada nou disc. Per esmentar un sols, va dedicar-li un treball a fer una composició per a cada part del cos, amb lletres sempre interessants "12 Little Spells"

 
En el disc que sonarà al programa de hui la seua intenció és doble: musical i terapèutica. Per fer-lo ha estat estudiant i treballant el tema amb especialistes en neurología, psicologia i gent dedicada a les teràpies musicals. D'aquest "coctel" ha eixiun disc molt treballat, amb poques concessions a les improvisacions i amb la idea de produir uns sons "sanadors".

El disc, "Songwrights Apothecary Lab", molt treballat, va fer-se en tres "tongades" al llarg de l'any 2021 amb col·laboracions tan interessants com el Wayne Shorter i va aconseguir el Grammy al millor Disc de Jazz Vocal del 2022, .

No és la primera vegada, ni serà l'última, que algun músic ha tractat d'influir en l'ànim dels qui l'escolten: la música religiosa n'és un clar exemple. Però el context cultural -i l'industria musical- d'avui no està, en principi, per eixes coses. Un bon detall més que adjudicar-li a l'Esperanza.

Caldrà agrair la intenció de l'excel·lent músic que és l'Esperanza Spalding de contribuir a la nostra salut, almenys la espiritual.

Hi ha una frase de John Coltrane que ella recull al disc: "Si un dels meus amics està malalt, m'agradaria tocar una cançó que el curara".

L'Esperanza Spalding postil·la: Nosaltres també

Terri Lyne Carrington: el valor de ser dona en el jazz - i 3

Programa 314

Queda molt per dir de la Terri Lyne Carrington, però cal ara, sobretot, escoltar la seua música.

Del programa de hui cal insistir, potser, en el seu caràcter militant, com a afroamericana i com a dona. Amb les peces que aneu a escoltar al començament del programa haureu escoltat les que mancaven per posar del seu disc "Money Jungle. Provocative in blue" homenatge al cinquantenari de la publicació del disc del mestre Ellington junt amb Charlie Mingus i Max Roach "Money Jungle" (la jungla dels diners) amb una clara militància crítica contra el poder dels diners i el capitalisme, que la Carrington comparteix, afegint-li la component feminista.

Però aquest és un programa de música i no de debat polític i creiem que el que cal és destacar com és de meravellosa i d'inspirada la tasca de la mestra -malgrat la seua joventut relativa. Crec que ja s'havia esmentat el fet de que està ara de professora a la Berklee School, però no haviem dit que la varen fer Doctora "Honoris Causa" el 2003.

El programa de hui el completem amb una pinzellada a un disc del 2011 "The Mosaic Project", on la seua creativitat la enfoca a destacar les qualitats de les dones, instrumentistes, cantants o les dues coses alhora, que participen al disc, què, per cert, també va ser Grammy al millor disc de Jazz Vocal. Potser els puristes diran, crec que amb raó, que aquest no és un disc de jazz estrictament, i tindran raó. El R&B i altres gèneres, fins el pop, hi tenen cabuda a la major glòria de l'artista que protagonitza la peça, però eixa és la idea del disc què, per altra part, resulta de molt agradable escolta.

Al començament d'aquest any ha tret una "segona part", un disc anomenat "The Mosaic Project: love and soul" en la mateixa línia que l'anterior.

Finalment podreu escoltar una peça en directe del 2013, quan varen fer una llarga gira un trio de dones d'una excepcional qualitat i amb una mescla d'edats; el formaven la Carrington a la bateria, clar, la veterana mestra Geri Allen al piano i la joveníssima i exceŀlent Esperanza Spalding a la veu i, sobretot, clar, el contrabaix.

Que tingau una bona escolta.

Fent camí: Esperanza Spalding - 3

Programa 250


Després que la Spalding va guanyar el Grammy al febrer de 2011, amb l'àlbum primer, Junjo, aquest va entrar en el Billboard 200 al 138. Amb el segon, Esperanza, el material d'Spalding estava destinat a ser més un reflex de si mateixa com a artista, amb músics seleccionats per presentar millor el material i anà directe al nº 10. Un crític va dir d'ella que Esperanza és "un collage en expansió de la fusió del jazz , Brasil, i fins i tot un toc de hip-hop". Un altre va comentar que" el gran canvi "a l'"Esperanza" és el cant .... Això fa que sigui un àlbum més accessible, i en alguns aspectes més convencional".

Respecte dels àlbums tercer i quart la crítica es va rendir i les vendes es dispararen.

Però Esperanza Spalding no para i, un cop acabada la gira del "Radio Music Society", va girar amb un grup de tres dones. Ella mateix, al baix elèctric i de fusta, la veterana pianista, compositora, estudiosa, etc. Geri Allen y la consagrada percusionista Terri Lyne Carrington. Tres generacions de músiques de jazz que han fet eixir del seu retir a la Geri Allen. Fins ara no hi ha gravacions en disc, però hui podreu escoltar audios d'actuacions en directe i d'altres directes dels discos anteriors.

Ara mateix està girant amb Jack DeJohnette, Joe Lovano,i Leo Genovese. 

Caldrà seguir amb molta atenció l'evolució d'esta joveníssima dona (29 anys). Té encara molt per donar!.

Una "nena prodigi": Esperanza Spalding - 2

Programa 249

Spalding va començar tocant en viu en clubs a Portland , Oregon com una adolescent als 15 en un club de blues, en el baix . Un dels músics experimentats amb què va tocar la primera nit la va convidar a unir-se als assajos i actuacions de la banda, diu Spalding que va ser una oportunitat per crèixer com a música.
 
Tenia la intenció de tocar el violoncel , però descobrí el baix als 14 anys a la Performing Arts High School, on havia guanyat una beca, que troba "avorrida". Quan tenia 15 o 16 anys , Spalding va començar a escriure lletres per un grup local indie rock / pop. Tot i que ella havia pres unes quantes lliçons privades de veu, que li va ensenyar a projectar la seva veu , la seva experiència de cantar provenia de "cantar a la dutxa" segons ella diu.

Va decidir provar a entrar a la Berklee College of Music  animada pel seu professor de baix, ho va fer prou bé en la seva audició per rebre una beca completa. Malgrat la beca els diners no bastaven i Spalding va tindre la sort que els seus amics van organitzar un concert benèfic que la ajudar viatjar a Boston...i poc més. Malgrat tot, se les va apanyar i el resultat dels seus estudis vaser tan exceŀlent que, en graduar-se, li varen oferir una plaça com a professora al propi Berkeley!!. Amb sols vint anys, va ser -i és encara- ña professora més jove que mai ha tingut la prestigiosa escola.

No es considera un prodigi musical , considera que això li passa perquè altres"...són una mica més grans que jo , o no una dona , o no estan en un segell important , i per això no són reconeguts com a tals " , va dir Spalding .

En aquest programa escoltareu música dels seus discos tercer i quart, Chamber music society i Radio music society, on, com en cada disc anterior, mostra una evolució rapidíssima d'estils i una consolidació com a cantant.

Una jove veu del jazz que entra amb força: Esperanza Spalding - 1

Camins 248

Esperanza Spalding (nascuda el 18 d'octubre de 1984 a Portland, Oregon, USA) és una jove baixista de jazz nord-americana, cel·lista i cantant, que es basa en molts gèneres -Jazz, jazz fusion, bossa nova, neo soul,...- en les seves pròpies composicions. En la seua encara curta vida ha tingut fins i tot temps per dedicar-se, fins i tot a l'ensenyament. Ha guanyat quatre premis Grammy, incloent-hi el Premi Grammy al Millor Artista Nou en els 53é Premis Grammy, el 2011, convertint-se en la primera dona de jazz a guanyar el premi.

Com a targeta de presentació crec que no està gens malament el que s'ha dit fins ara.

El seu pare, afroamericà, va abandonar prompte la família i la seva mare, de Gaŀles, és filla d'un natiu americà d'ascendència hispana. Una bona mescla que ella exhibeix amb orgull. Potser per això Spalding també té interés en la música d'altres cultures, inclosa la del Brasil. Es va criar al barri King de Portland, Oregon, qualificat de "ghetto" i "bastant perillós". La ​​seva mare va criar, tota assoles, al seu germà i a ella. La mare de Spalding comparteix el seu interès per la música, havent treballat esporàdicament com a cantant i estudiant guitarra de jazz.
A causa d'una llarga malaltia quan era menuda, Spalding va passar gran part dels seus anys d'escola primària sent educada en la llar. Durant aquest temps, ella també va trobar l'oportunitat de rebre instrucció en música en escoltar al professor de la seva mare a la guitarra. Spalding també va tocar l'oboé i el clarinet abans de descobrir el contrabaix a l'escola secundària. És capaç de cantar en anglés, espanyol i portugués.

Avui escoltarem música dels dos primers discs fets sota el seu nom, després d'una sèrie de treballs com a acompanyant a músics locals de jazz i en un grup local de rock.