Programa 249
Spalding va començar tocant en viu en clubs a Portland , Oregon com una
adolescent als 15 en un club de
blues, en el baix . Un dels
músics experimentats amb què va tocar la primera nit la va convidar a unir-se als assajos i actuacions de la banda, diu Spalding que va ser una oportunitat per
crèixer com a música.
Tenia la intenció de tocar el violoncel , però descobrí el baix als 14 anys a la Performing Arts High School, on havia guanyat una beca, que troba "avorrida". Quan
tenia 15 o 16 anys , Spalding va començar a escriure lletres per un grup local indie rock / pop. Tot i que ella havia pres
unes quantes lliçons privades de veu, que li va ensenyar a projectar la seva veu , la seva experiència de cantar provenia de "cantar a la dutxa" segons ella diu.
Va decidir provar a entrar a la Berklee College of Music animada pel seu professor de baix, ho va fer prou bé en la seva audició per rebre una beca completa. Malgrat la beca els diners no bastaven i Spalding va tindre la sort que els seus amics van organitzar un concert benèfic que la ajudar viatjar a Boston...i poc més. Malgrat tot, se les va apanyar i el resultat dels seus estudis vaser tan exceŀlent que, en graduar-se, li varen oferir una plaça com a professora al propi Berkeley!!. Amb sols vint anys, va ser -i és encara- ña professora més jove que mai ha tingut la prestigiosa escola.
No es considera un prodigi musical , considera que això li passa perquè altres"...són una mica més grans que jo , o no
una dona , o no estan en un segell important , i per això no són reconeguts com a tals " , va dir Spalding .
En aquest programa escoltareu música dels seus discos tercer i quart, Chamber music society i Radio music society, on, com en cada disc anterior, mostra una evolució rapidíssima d'estils i una consolidació com a cantant.
