Programa 398
La història de la música, com quasi totes les històries, han estat escrites per i per als homes. Vos assegure que és tremendament difícil trobar gravacions de composicions fetes per dones.
Supose que recordeu que fa dues temporades, després d'un llarga cerca de més d'un any, vaig dedicar eixa temporada a composicions de dones, amb alguna excepció.
En el món del jazz, on ara mateix a la indústria discogràfica li ix baratíssim fer un disc, es poden trobar certament gravacions de compositores i instrumentistes -menys- i de cantants hi ha per a parar un tren. A la música anomenada culta o clàssica, la cosa és molt més complicada.
I no es penseu que parle de compositores anteriors a l'aparició de les gravacions, la persona de la qual aneu a escoltar -i parlar un poc- va morir l'any 1956 als 79 anys, és a dir, va viure a cavall dels segles XIX i XX. En efecte Henriette Renié fa tan sols poc més d'un segle que va morir i, en vida, va ser una virtuosa intèrpret d'un instrument com l'arpa, que ella va saber treure del fons de l'escenari, al darrere de l'orquestra, per a posar-la al davant, com a protagonista.
Com que no hi havia quasi partitures per a arpa, es va dedicat a composar-ne i, per a tindre intèrprets, va escriure un mètode d'ensenyament de l'instrument, que encara s'utilitza. Segurament és allò pel que se la coneix més.
A cavall com vos he dit dels segles XIX i XX (18 de setembre de 1875, Paris - 1 de març de 1956, Paris) la seua música , almenys a mi, em sembla un poc "passada de moda" amb tots els respectes, però és una música interessant i molt agradable d'escoltar. De fet, en vida va influenciar gent tan coneguda com Gabriel Fauré, Claude Debussy o Maurice Ravel, que l'admiraven, tant com a intèrpret com a compositora.
Però la forta revolució produïda al final de la seua vida i amb posterioritat, per les avantguardes -i el fet de ser dona, dada de la qual ella era molt conscient i reivindicant el seu lloc tota la seua vida- la va deixar al calaix de l'oblit. Sols darrerament, amb el fort moviment reivindicatiu produït en França envers els seus compositors, el seu nom ha eixit de nou a la llum.
Ací teniu, a part del programa, alguns enllaços a "youtube" amb música seua. Escolteu-la que no us decebrà.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maurice Ravel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maurice Ravel. Mostrar tots els missatges
dijous, 5 d’octubre del 2017
dijous, 29 de desembre del 2016
Erik Satie: un vers solt en la història de la música
Programa 364
La vida i l'obra del nostre músic de hui, Éric-Alfred-Leslie Satie, conegut com a Erik Satie és l'obra d'un "outsider" que, malgrat tot, no li va anar malament en la música, entenent allò d'"anar-li bé" en el sentit de que va ser un autor reconegut en vida. Ara sí, resulta enormement sorprenent que un artista tan "trencador" de la norma, puguera treure endavant la seua obra en vida.
Bé, en vida...en part perquè la seua forma de viure va fer que quan va morir, en entrar els seus amics a sa casa -on en més de vint i set anys no havia entrat ningú- aparegueren una gran quantitat de papers amb música que ell mai havia "presentat en societat", sense que les causes es coneguen, entre altres andròmines vàries i un enorme grapat de brutesa.
Com diguem al programa era un autèntic "bohemi" en el sentit que la paraula tenia llavors, que no és exactament el mateix que ara.
La seua música, influenciada evidentment pel trencador moment que va viure (nasqué el 17 de maig de 1866. Morí l'1 de juliol de 1925, als 59 anys) en totes les arts, té un segell inconfusible que, lamentablement, no sé si hui en dia es pot/sap interpretar tal i com ell la tenia al cap.
Va treballar al conegut café-cabaret Le Chat Noir, i va començar a publicar les seues Gimnopèdies al mateix temps que escrivia cançons per als/les cantants del cabaret. Va militar breument, amb Claude Debussy a la secta dels Rosa-Creus, per als quals va fer música i escrits varis, encara que això va durar menys de dos anys. Però la vertadera acceleració en la vida de Satie no va vindre de l'èxit creixent de les seues obres per a piano, amb partitures plenes de comentaris humorístics i irònics per a que les llegira l'intèrpret (al final de la seua vida va renunciar a que el pianista diguera res sobre els comentaris), va ser Ravel qui, segurament sense saber-ho, va activar el Satie posterior, que es va integrar a totes els "ismes" de l'época, una característica de finals del segle XIX i començament del XX. Una època de gran excitació artística i vital per la societat artística d'aquells anys. En eixa època va escriure música per a pel·lícules, ballets, teatre...i obres que, com Vexations, són encara hui avantguarda.
No hi ha espai en aquestes breus notes per a explicar la "vida i miracles" d'aquest heterodox personatge, rebutjat pel conservatori on hi va tornar anys després, sense que això influïra, segurament, gens ni mica en la seua música.
De veres un personatge del qual cal escoltar la seua música i deixar-se "penetrar" per ella, sense més pretensions. Al youtube hi ha un grapat. Qui sap què li rodava pel cap quan la va escriure?
La vida i l'obra del nostre músic de hui, Éric-Alfred-Leslie Satie, conegut com a Erik Satie és l'obra d'un "outsider" que, malgrat tot, no li va anar malament en la música, entenent allò d'"anar-li bé" en el sentit de que va ser un autor reconegut en vida. Ara sí, resulta enormement sorprenent que un artista tan "trencador" de la norma, puguera treure endavant la seua obra en vida.
Bé, en vida...en part perquè la seua forma de viure va fer que quan va morir, en entrar els seus amics a sa casa -on en més de vint i set anys no havia entrat ningú- aparegueren una gran quantitat de papers amb música que ell mai havia "presentat en societat", sense que les causes es coneguen, entre altres andròmines vàries i un enorme grapat de brutesa.
Com diguem al programa era un autèntic "bohemi" en el sentit que la paraula tenia llavors, que no és exactament el mateix que ara.
La seua música, influenciada evidentment pel trencador moment que va viure (nasqué el 17 de maig de 1866. Morí l'1 de juliol de 1925, als 59 anys) en totes les arts, té un segell inconfusible que, lamentablement, no sé si hui en dia es pot/sap interpretar tal i com ell la tenia al cap.
Va treballar al conegut café-cabaret Le Chat Noir, i va començar a publicar les seues Gimnopèdies al mateix temps que escrivia cançons per als/les cantants del cabaret. Va militar breument, amb Claude Debussy a la secta dels Rosa-Creus, per als quals va fer música i escrits varis, encara que això va durar menys de dos anys. Però la vertadera acceleració en la vida de Satie no va vindre de l'èxit creixent de les seues obres per a piano, amb partitures plenes de comentaris humorístics i irònics per a que les llegira l'intèrpret (al final de la seua vida va renunciar a que el pianista diguera res sobre els comentaris), va ser Ravel qui, segurament sense saber-ho, va activar el Satie posterior, que es va integrar a totes els "ismes" de l'época, una característica de finals del segle XIX i començament del XX. Una època de gran excitació artística i vital per la societat artística d'aquells anys. En eixa època va escriure música per a pel·lícules, ballets, teatre...i obres que, com Vexations, són encara hui avantguarda.
No hi ha espai en aquestes breus notes per a explicar la "vida i miracles" d'aquest heterodox personatge, rebutjat pel conservatori on hi va tornar anys després, sense que això influïra, segurament, gens ni mica en la seua música.
De veres un personatge del qual cal escoltar la seua música i deixar-se "penetrar" per ella, sense més pretensions. Al youtube hi ha un grapat. Qui sap què li rodava pel cap quan la va escriure?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)