Programa 265
Un bon dia, al festival de jazz de Montreal, Tito Puente, a la cimera de la seua fama l'any 1983, trobà que el pianista li havia fallat. L'actuació era l'endemà i calia trobar un substitut.
D'entre els qui va probar es trobava un jove pianista, de 29 anys, que comptava amb una sòlida formació musical i pianística; el seu nom Michel Camilo.
Li va fer una prova i el va convèncer i a l'endemà actuava com a pianista a la Tito Puente All Stars al Festival de Montreal.
L'èxit va ser fulminant car, malgrat la seua tasca d'acompanyament, el Tito li va deixar lluir-se. L'experiència no es va repetir. Paquito d'Rivera, que estava entre el públic, el va contractar imediatament per al seu grup. I començava una carrera fulgurant, on la capacitat musical de Camilo com a pianista, compositor, arranjador i musicòleg anava a explotar en pocs anys...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Michel Camilo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Michel Camilo. Mostrar tots els missatges
dissabte, 6 de setembre del 2014
dissabte, 30 d’abril del 2011
Michel Camilo en concert
Programa 138
El pianista dominicà Michel Camilo, s'ha fet els darrers anys un nom entre l'elite dels músics de jazz. I dic bé, músics, perquè la seua tasca no es limita a la d'intèrpret -exceŀlent- al front del piano. La seua activitat com arranjador i com a compositor ha estat amplament reconeguda.
Al programa de hui anem a escoltar-lo com a solista en la interpretació d'un Concert per a Piano i Orquestra i en una Suite arranjada per ell amb una sèrie de anteriors composicions seues.
Tot això ho fa acompanyat per l'Orquestra Simfònica de la BBC, dirigida per Leonard Slatkin. Un director absolutament obert a les innovacions i que coneix perfectament la música d'arrel caribenya de Michel Camilo al qui li va encomanar que escriguera el Concert per a piano i orquestra que aneu a escoltar.
On són els límits dels estils musicals...?
El pianista dominicà Michel Camilo, s'ha fet els darrers anys un nom entre l'elite dels músics de jazz. I dic bé, músics, perquè la seua tasca no es limita a la d'intèrpret -exceŀlent- al front del piano. La seua activitat com arranjador i com a compositor ha estat amplament reconeguda.
Al programa de hui anem a escoltar-lo com a solista en la interpretació d'un Concert per a Piano i Orquestra i en una Suite arranjada per ell amb una sèrie de anteriors composicions seues.
Tot això ho fa acompanyat per l'Orquestra Simfònica de la BBC, dirigida per Leonard Slatkin. Un director absolutament obert a les innovacions i que coneix perfectament la música d'arrel caribenya de Michel Camilo al qui li va encomanar que escriguera el Concert per a piano i orquestra que aneu a escoltar.
On són els límits dels estils musicals...?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)