Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bonis Mélanie. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bonis Mélanie. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de setembre del 2022

Les ombres d'una època: Laetitia Grimaldi i la música de saló

 Programa 605

 

Com que cal complir les promeses fetes, tal i com varem anunciar a la falca anunciant la represa del programa després de l'estiu , anem a dedicar esta temporada a posar, fonamentalment, música dels gèneres que ens ocupen al programa, composta, dirigida o interpretada per dones.

Ja fa uns anys varem intentar la possibilitat de fer-ho, però varem ensopegar amb el problema de que encara eren poques i poc accessibles les gravacions. Cal dir, en favor nostre que, modestament, ja havíem procurat posar-ne tot allò que podíem obtindre i a l'índex que es troba a la nostra web hi han 85 entrades -que amb el programa de hui s'incrementaran amb alguns noms més- d'obres dirigides, arranjades, compostes o interpretades per dones en els camps del jazz, clàssica i eixa zona difusa de músiques sense "etiqueta" exacta.


El programa de hui té com a protagonistes un petit grapat de dones que varen compondre, als anys de l'anomenada "belle époque", entre altres coses peces menudes, pensades per animar les vetllades a la llar o , sobretot, "els salons" de les famílies benestants. Els salons, una costum apareguda a la França post-revolucionària, era una mescla d'acte social, reunió d'amics i lloc de trobada de la "crème de la crème" intelectual, sobretot de Paris. Allí debatien, parlaven i presentaven les seues obres artistes varis (músics, poetes, escriptors, pintors, escultors, etc.) en un ambient propici a l'intercanvi artístic i intel·lectual, recolzat amb la cessió dels seus "salons" per part de la gent benestant de l'època, la ja clarament naixent gran burgesia que havia arraconat la noblesa de les seues tasques de "patrocini" d'estes persones a les seues corts, grans o menudes.

Les músiques del programa es limiten a presentar petites obres de la llavors anomenada "música de saló" que, com que encara no hi havien mitjans de reproducció mecànica de música (això que guanyaven, en molts casos, front a l'actual profusió...) calia ambientar les reunions amb l'exhibició de les habilitats artístiques de les "joves casadores" de les cases benestants. La profusió de l'aprenentatge de música per part d 'aquelles joves, ja amb la possibilitat d'entrar les dones als primers  proto-conservatoris, va donar, com a fruit "aprofitable", un bon grapat de composicions de petit format -equivalents al que ara seria la música ambiental industrial o el pop- majoritàriament compostes per dones, que lluitaven, en determinats casos, per no sols entretindre sinó per sobreeixir en un món, el de la composició, absolutament prohibit i depreciat per a la seua difusió pel masclisme vigent a l'època.

L?obra que presentem hui, OMBRES, el seu primer disc, va ser treballat per la soprano francesa Laetitia Grimaldi, alumna de la gran Teresa Berganza, "llevant-li la pols" a un grapat d'aquelles partitures i destacant-ne algunes que sobreïxen del munt de paper pautat que es va produir llavors, per la seua qualitat i subtilesa. A meitat camí entre la solemnitat dels lieder alemanys de l'època i la banalitat de les músiques més populars al carrer, la influència de l'òpera italiana sobretot en les músiques i l'aire melancòlic del romanticisme en els textos són les marques que, al meu parer, caracteritzen estes obres.

Acompanyada, de forma excel·lent, pel pianista Ammiel Bushakevitz, la soprano interpreta de forma sentida partitures de Mélanie (Mel) Bonis i Cécile Cheminade (a les quals ja les varem dedicar programes i que, per tant, estaran absents al de hui) Armande de Polignac, Juliett Folville, Pauline Viardot, Marguerite Béclard d'Harcourt, Frédérique de Faye-Jozin, Gabrielle Ferrari i Augusta Holmes.

La tria de les peces ha estat feta per la soprano amb cura, per aconseguir un disc d'ambient homogeni, amb molt de gust en la interpretació i amb un evident afecte per les protagonistes per part de  Laetitia Grimaldi. Un disc per escoltar amb la ment relaxada i tractant de posar-se en l'ambient per al qual varen ser escrites.

Cal afegir, finalment, que la majoria de les autores triades no es limitaren a la producció d'aquestes petites peces, ben al contrari, en alguns casos la seua ambició artística les va dur a escriure simfonies i fins i tot òperes que varen tindre una bona acceptació per part del públic de l'època, encara que, un cop desaparegudes d'aquest món les seues autores, el masclisme imperant (no sols llavors...) ha fet que les seues obres hagen quedat amagades a algun calaix. 

Col·laborar a la seua reivindicació és el que, modestament, ha tractat de fer la Grimaldi amb aquest delicat disc.

dissabte, 27 de juny del 2015

"Mel" Bonis: una dona a cavall dels segles XIX i XX

Programa 299

Mélanie "Mel" Héĺéne Bonis (1858-1937) va néixer a una família petit-burgesa de Paris, on li varen donar una formació molt conservadora i marcada per profundes conviccions catòliques. Va ser una dada que va arrossegar, per a bé i/o per a mal, al llarg de tota la seua vida, una vida d'autèntic "folletí".

Nascuda a cavall dels segles XIX i XX va patir, a més a més, les contradiccions morals que el canvi de costums produït en acabar la Primera Guerra Mundial es va produir a Europa. També va estar molt influenciada, artísticament, pels corrents que estaven de moda a l'època: el postromanticisme i els canvis que varen dur a l'impressionisme, amb Debussy -company al Conservatori- i Ravel com a exponents de la música del moment.

Els seus pares tractaren de tallar de soca-rel les seues inclinacions artístiques (una dona artista a la família!!) traient-la del Conservatori de París -on havia entrat pels bons oficis d'un amic de la família, professor al Conservatori- en assabentar-se del seu enamorament d'un jove estudiant del Conservatori, cantant i poeta, casant-la amb un vidu amb cinc fills (el major, de la mateixa edat que la Mel, 25 anys aleshores). Tot això malgrat que els seus professors, com César Frack, varen elogiar de forma entusiasta les seues capacitats, obtenint diversos premis al Conservatori.

La vida la va dur a què es trobara novament amb el seu amor de joventut pocs anys després i es produïra una fructífera col·laboració tant artística com personal, traduïda en una filla que, en ser producte d'unes relacions prohibides, no va poder ser reconeguda oficialment i, a més a més, un dels seus fills "legals" es va enamorar d'ella. Ja ho hem dit, un "folletí".

Però, afortunadament, els entrebancs que la vida li va posar no la varen dur a quedar-se reclosa, ben al contrari, va transformar les seues contradiccions íntimes en una enorme font de creativitat. El seu catàleg d'obres replega més de tres-centes composicions, la majoria de música de cambra, cosa que va resultar un enorme inconvenient per a la seua difusió.

A part del fet que signara les seues primeres composicions com a "Mel", per dissimular la seua condició femenina -un entrebanc d'entrada, llavors, per poder difondre la seua música, que va superar prompte- la seua tendència a escriure música de cambra l'allunyava de les grans sales de concerts, on el que primava era la música de format orquestral i, sobretot, l'òpera.

La seua enorme mestria tècnica i la seua sensible inspiració, varen ser unànimement elogiades tant per la crítica de l'època com pels músics que la conegueren. Afortunadament s'ha produït un "redescobriment", i hui en dia es poden trobar un bon grapat de gravacions de la seua música, molta de la qual va ser publicada -i interpretada- pòstumament. Una situació que va entristir els darrers dies de la seua llarga existència de 79 anys.

Una dona que va lluitar per la seua música i per la seua vida, contra els entrebancs que l'educació a casa i els costums del moment li plantejaren. Una més. Gràcies!