Programa 299
Mélanie "Mel" Héĺéne Bonis (1858-1937) va néixer a una família petit-burgesa
de Paris, on li varen donar una formació molt conservadora i marcada
per profundes conviccions catòliques. Va ser una dada que va arrossegar,
per a bé i/o per a mal, al llarg de tota la seua vida, una vida d'autèntic "folletí".
Nascuda
a cavall dels segles XIX i XX va patir, a més a més, les contradiccions
morals que el canvi de costums produït en acabar la Primera Guerra Mundial es va produir a Europa. També va estar molt influenciada,
artísticament, pels corrents que estaven de moda a l'època: el postromanticisme i els canvis que varen dur a l'impressionisme, amb Debussy -company al Conservatori- i Ravel com a exponents de la música del moment.
Els seus pares tractaren de tallar de soca-rel les seues inclinacions artístiques (una dona artista a la família!!) traient-la
del Conservatori de París -on havia entrat pels bons oficis d'un amic
de la família, professor al Conservatori- en assabentar-se del seu
enamorament d'un jove estudiant del Conservatori, cantant i poeta,
casant-la amb un vidu amb cinc fills (el major, de la mateixa edat que
la Mel, 25 anys aleshores). Tot això malgrat que els seus professors,
com César Frack, varen elogiar de forma entusiasta les seues capacitats, obtenint diversos premis al Conservatori.
La vida la va dur a què es trobara novament amb el seu amor de joventut pocs anys després i es produïra una fructífera col·laboració
tant artística com personal, traduïda en una filla que, en ser producte
d'unes relacions prohibides, no va poder ser reconeguda oficialment i, a
més a més, un dels seus fills "legals" es va enamorar d'ella. Ja ho hem
dit, un "folletí".
Però,
afortunadament, els entrebancs que la vida li va posar no la varen dur a
quedar-se reclosa, ben al contrari, va transformar les seues
contradiccions íntimes en una enorme font de creativitat. El seu catàleg
d'obres replega més de tres-centes composicions, la majoria de música
de cambra, cosa que va resultar un enorme inconvenient per a la seua difusió.
A
part del fet que signara les seues primeres composicions com a "Mel",
per dissimular la seua condició femenina -un entrebanc d'entrada,
llavors, per poder difondre la seua música, que va superar prompte- la
seua tendència a escriure música de cambra l'allunyava de les grans
sales de concerts, on el que primava era la música de format orquestral
i, sobretot, l'òpera.
La seua enorme mestria tècnica i la seua sensible inspiració, varen ser unànimement elogiades tant per la crítica
de l'època com pels músics que la conegueren. Afortunadament s'ha
produït un "redescobriment", i hui en dia es poden trobar un bon grapat de gravacions de la seua música, molta de la qual va ser publicada -i
interpretada- pòstumament. Una situació que va entristir els darrers
dies de la seua llarga existència de 79 anys.
Una dona que va
lluitar per la seua música i per la seua vida, contra els entrebancs que
l'educació a casa i els costums del moment li plantejaren. Una més.
Gràcies!
