Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Rossy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Rossy. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de juliol del 2015

Tete, sempre Tete! Única gravació amb una big band

Programa 301

Ho confesse, soc un fan de Vicenç "Tete" Montoliu. Clarament es pot veure si mireu a l'índex d'esta pàgina. Vaig tindre la sort de poder veure'l actuar tres vegades. Recorde una en especial.

Era als salons de la Piscina València -no recorde l'any- i el Tete va actuar sol,  amb un trio local -crec- com a "teloners". La barra del bar funcionava a tota marxa durant l'actuació del trio. El dringar de culleretes i platerets era constant, pobre trio!

Però va acabar la seua actuació i, sense presentació, varen eixir uns i va entrar l'altre, el Tete Montoliu. Es posà davant del piano i començà a tocar sense dir paraula. El silenci es va fer d'immediat. Ja no es va sentir més ni les culleretes ni les converses, es va fer un silenci respectuós i la música ens va envair. Quina sort tinc!

La mateixa que va tindre el Taller de Músics l'any 1988 quan, a invitació seua, varen aconseguir que, per primera i única vegada, el millor músic de jazz que hem tingut per estes terres accedira a gravar un disc amb ells, amb composicions clàssiques, tres, i del Tete, altres tres. Dirigia la big band un altre nom iŀlustre del jazz ibèric, el portugués José "Ze" Eduardo, una mena de Tete a la portuguesa, que era llavors director artístic del Taller de Músics. La big band estava formada per la gent que, anys a venir, anava a formar la que probablement és la millor generació de músics de jazz que hem tingut: Perico Sambeat, els germans Rossy, Ramón Cardo, ...

Poc més que afegir. Una autèntica delicia. A gaudir-ne.

dimarts, 8 de maig del 2012

Brad Mehldau-I. El jazz del segle XXI

Programa 169

Modernitat i Jazz poden ser per a molta gent sinònims, però l'evolució d'esta música, a poc més de cent anys del seu naixement, ha estat tan ràpida que hom pot trobar que els seus estudiosos ja marquen fins i tot etapes clarament marcades: espirituals, dixieland, swing, be-bop,...

Però des de fa uns anys, les noves generacions de músics de jazz giren la vista arrere per aprendre, però ho fan endavant per desenvolupar la seua carrera.

Brad Mehldau, un dels pianistes més influents de les noves generacions, amb una gran inquietud inteŀlectual, una tècnica excepcional i una capacitat sorprenent per a la improvisació és el nostre invitat de hui, amb el seu primer disc com a titular, acompanyat per Jordi Rossy a la bateria i Larry Grenadier al contrabaix.