La dècada dels anys cinquanta va ser un moment en què, després de les grans innovacions estilístiques del be-bop, amb cascades vertiginoses de notes i músiques "furioses" en comparació al que s'havia fet fins aquell moment al jazz, un grapat de músics, majoritàriament blancs -Stan Getz, Chet Baker, Lee Konitz, Gerry Mulligan i la important aportació tècnica musical de Gil Evans com a arranjador- varen aportar una nova forma que batejaren com a "cool" (fresc, en anglés).
Cal dir que, estilísticament, la principal aportació segurament a aquesta innovació va eixir de la col·laboració
entre Gil Evans i Miles Davis, que en un grapat de gravacions, inclosa
la comercialment publicada com "The Birth Of The Cool", l'any 1950,
varen assenyalar un cert "cànon" que amb les aportacions estilístiques
d'instrumentistes com l'homenatjat a la gravació que escoltem, Gerry
Mulligan, amb un so avellutat, net, sense vibrato, varen dibuixar un panorama de nous sons que, en certa mesura, volien acostar-se a les coordenades sonores i tècniques musicals, com el contrapunt, amplament utilitzades per la música clàssica occidental.
Malgrat
el que he dit respecte als músics blancs, cal dir que la formació més
paradigmàtica -i més duradora- d'aquest esquema va ser un grup de quatre músics negres, el Modern Jazz Quartet (Milt Jackson, John Lewis, Kenny Clarke, Ray Brown, amb lleugeres variacions) que va mantindre l'estil i el prestigi al llarg de quatre dècades, de 1952 fins al 1993, com a formació senyera de la història del jazz.
L'aportació
innovadora de Gerry Mulligan, una de les moltes que va tindre al llarg
d'una llarga i fructífera trajectòria, del quartet sense piano, va ser
la que li va donar el prestigi i la fama inicial i és en aquesta
formació que s'han inspirat Francisco Blanco "Latino" i Mark Nightingale en la forma de la seua segona etapa amb el trombonista Bob Brookmeyer.
El disc que acabarem d'escoltar hui és una mostra paradigmàtica del que da ser (és) l'estil "cool", que ha quedat com una de les formes "clàssiques" de jazz que manté la seua vigència.
Una més del "Latino".