El 13 de març de 2025 va ser un mal dia per a la música. Eixe dia, amb sols noranta-tres anys d'edat, ens va deixar Sofia Gubaidulina. Va ser una pena, perquè podria haver viscut uns quants anys més per a bé de la música occidental i la seua evolució.
El director Simon Rattle va parlar d'ella com un "ermità volador", sempre en òrbita i només ocasionalment visitant la Terra. Em sembla una bona definició.
Ja fa un temps li'n vàrem dedicar alguns programes, perquè la seua música era fresca, sempre nova, mai rendint-se a allò que, l'acadèmia o... les autoritats soviètiques, volien que fera. Va anar sempre "per lliure". La Unió de Compositors soviètics la va posar en la lista negra el 1979, condemnant-la a ella i a sis companys compositors per escriure "inutilitat... fang sorollós en lloc d'innovació musical".
Front als qui deien que el seu estil era "massa innovador", ella deia que, ben al contrari "El meu estil podria ser millor descrit com a arcaic".
Com que ja vàrem dir prou sobre ella i la seua peripècia musical i vital en programes anteriors, com he dit, sols vull, en aquest programa, deixar constància de la meua pena i admiració. Va ser la millor compositora russa del segle XX i, probablement, ho serà també del XXI.
Gaudim de les dues peces seues que he triat per l'acomiadament.
Feliç viatge al més enllà i GRÀCIES.
P:S.:Sí, ja sé que li havia dedicat un altre programa recent a la Gubaidulina, però em semblava que era massa poc per a una personalitat com la seua i he volgut ampliar i que sonara més la seua música.
