Programa 480
Encara que des de l'any 2011 no li havien posat res al nostre programa, la imponent figura, musicalment i física, de Sonny Rollins -encara entre nosaltres, amb 90 anys d'edat des del 7 de setembre d'enguany- demanava una nova presència.
L'ocasió l'ha donada una troballa inesperada. Les freqüents re-edicions de discos antics, repassats i posats al dia en el seu so amb les sofisticades tècniques actuals, fan que, de tant en tant, apareguen en format CD venerables gravacions que, no sé si sempre paguen la pena l'esforç, però que, en aquest cas, està totalment justificat.
Es tracta de les primeres gravacions d'un xicot anomenat Sonny Rollins què allà als començaments de la dècada dels cinquanta del segle passat, consolidava, amb les primeres gravacions, la nomenada que, des de ben jove (amb 17/18 anys) ja havia assolit tocant amb gent de prestigi com Bud Powell o J. J. Johnson a Nova York, i amb els quals ja estava gravant des del 1948, amb 18 anys.
Miles Davis es va fixar ben aviat en ell i, en canviar de gravadora i fitxar per la coneguda Prestige, va demanar que se li fera un lloc al seu catàleg, publicant discos sota el nom de Sonny Rollins.
Amb un estil que, inicialment bevia de les fonts de gent ja ben establerta, com Ben Webster o Coleman Hawkins, Davis va veure en ell una prometedora figura capaç d'assimilar les noves idees que li bullien al cap. Era el temps en què el líder indiscutible del jazz era Charlie Parker i la seua revolució bop.
Va restar amb Miles fins el 1956 en què, finalment, es va decidir a formar el seu propi grup. L'evolució al llarg de la seua llarga vida, amb dues sonades aturades per "reflexionar" sobre el seu treball són una història coneguda que podeu trobar en qualsevol enllaç al seu nom a la xarxa. Una mostra de la seua inquietud per no quedar-se "fora" de l'evolució del jazz.
Un interès addicional del disc, aprofitat per Prestige per llançar el disc amb més "ganxo" comercial, està en què a les sessions de gravació apareixen, per separat en alguns casos i junts en quatre de les peces, la gent del Modern Jazz Quartet, que llavors començava també la seua llarga trajectòria com la formació més estable, segurament, de la història del jazz: una quarantena d'anys!! Però eixa és una altra història...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sonny Rollins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sonny Rollins. Mostrar tots els missatges
dijous, 19 de setembre del 2019
dissabte, 30 d’abril del 2011
Breu repàs a l'obra de Sonny Rollins i III
Programa 137
Desprès de la seua sorprenent retirada d'un parell d'anys, Sonny Rollins tornà amb força al treball amb una decisió presa: que la gent tirara per on vulguera que ell anava a seguir pel seu camí, al marge de les modes o les pressions de les companyies gravadores.
El resultat es va materialitzar en un disc què, lògicament, s'anomenà "The bridge" (El pont), com a homenatge i referència al lloc que havia acollit les seues cavil·lacions durant el temps de reflexió.
A molta gent li va sorprendre tant de silenci per a uns canvis quasi inexistents, sobretot tenint compte de la velocitat desenfrenada amb què les coses estaven passant al món del jazz i l'acollida a "The bridge" va ser prou freda.
Hui en dia, amb la perspectiva que donen la cinquantena d'anys passats, "The bridge" és un disc imprescindible, on el millor Rollins despulla la seua música de tota la faramalla i excessos innecessaris què, en alguns casos, varen dur a alguns músics a carrerons sense eixida i a tot el món del jazz a replantejar-se moltes coses i girar la vista enrere, buscant una solució en les antigues arrels.
Desprès de la seua sorprenent retirada d'un parell d'anys, Sonny Rollins tornà amb força al treball amb una decisió presa: que la gent tirara per on vulguera que ell anava a seguir pel seu camí, al marge de les modes o les pressions de les companyies gravadores.
El resultat es va materialitzar en un disc què, lògicament, s'anomenà "The bridge" (El pont), com a homenatge i referència al lloc que havia acollit les seues cavil·lacions durant el temps de reflexió.
A molta gent li va sorprendre tant de silenci per a uns canvis quasi inexistents, sobretot tenint compte de la velocitat desenfrenada amb què les coses estaven passant al món del jazz i l'acollida a "The bridge" va ser prou freda.
Hui en dia, amb la perspectiva que donen la cinquantena d'anys passats, "The bridge" és un disc imprescindible, on el millor Rollins despulla la seua música de tota la faramalla i excessos innecessaris què, en alguns casos, varen dur a alguns músics a carrerons sense eixida i a tot el món del jazz a replantejar-se moltes coses i girar la vista enrere, buscant una solució en les antigues arrels.
Breu repàs a l'obra de Sonny Rollins II
Programa 136
En aquesta segona entrega sobre el gegant (físic i musical) Sonny Rollins l'escoltarem en una actuació en directe al famós Village Vanguard, prèvia a la seua primera retirada per reflexionar sobre ell i la seua música, passejant-se pel pont de prop de sa casa a Nova York, tocant el saxo sol, amb els seus pensaments
El joves de la generació de Coltrane i companyia empentaven i ell s'ho va repensar tot, en uns anys d'enorme acceleració de canvis al món del jazz.
En aquesta segona entrega sobre el gegant (físic i musical) Sonny Rollins l'escoltarem en una actuació en directe al famós Village Vanguard, prèvia a la seua primera retirada per reflexionar sobre ell i la seua música, passejant-se pel pont de prop de sa casa a Nova York, tocant el saxo sol, amb els seus pensaments
El joves de la generació de Coltrane i companyia empentaven i ell s'ho va repensar tot, en uns anys d'enorme acceleració de canvis al món del jazz.
Breu repàs a l'obra de Sonny Rollins I
Programa 135
La trajectòria artística i vital de Sonny Rollins, un dels millors improvisadors de la història del jazz, segons la crítica més exigent, ens ocuparà al llarg de tres programes.
En aquesta primera entrega escoltarem coses de les seues primeres gravacions, com a "sideman" d'uns altres artistes i del seu primer disc com a titular de la gravació.
Volem així contribuir a els homenatges que se la hi han fet amb motiu dels seus primers vuitanta (sí, sí, 80) anys que ell ha celebrat amb una nova gira mundial en la que ha passat per estes terres.
Que les muses li conserven la inspiració i la natura i la biologia ens el mantinguen en eixa forma per molts anys més. Seria massa demanar que foren vuitanta més?
La trajectòria artística i vital de Sonny Rollins, un dels millors improvisadors de la història del jazz, segons la crítica més exigent, ens ocuparà al llarg de tres programes.
En aquesta primera entrega escoltarem coses de les seues primeres gravacions, com a "sideman" d'uns altres artistes i del seu primer disc com a titular de la gravació.
Volem així contribuir a els homenatges que se la hi han fet amb motiu dels seus primers vuitanta (sí, sí, 80) anys que ell ha celebrat amb una nova gira mundial en la que ha passat per estes terres.
Que les muses li conserven la inspiració i la natura i la biologia ens el mantinguen en eixa forma per molts anys més. Seria massa demanar que foren vuitanta més?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)