La primera compositora d'òperes?: Francesca Caccini-2

Programa 242

Poca constància queda de l'obra de la Caccini. Tan sols es conserven un anomenat , Il primo libro delle musiche, del 1618, recull de composicions per a veu solista de soprano i acompanyament, amb algunes peces per a dues veus i, sobretot, sabem que va escriure cinc òperes, la primera d'elles, anomenada La Stiava, va ser estrenada el carnaval del 1607. Cal destacar la data, perquè és el mateix any on Claudio Monteverdi va estrenar la que la història convencional de la música anomena com a primera òpera composada l'Orfeo.


No hi ha cap documentació que acredite, fins ara o que jo haja trobat, en la qual es pose en dubte la primacia de Monteverdi respecte de la presentació de la primera òpera als carnavals de Mantua del 1607 també, però crec que és legítim preguntar-se, amb independència de les dates concretes, qui va ser el primer que va acabar la seua òpera. Malgrat això, en cap llibre d'història de la música figura, almenys, el mèrit de l'escriptura "ex-aequo" de la primera òpera representada, amb la diferència de que Monteverdi era ja un home madur mentre que la Caccini comptava sols amb vint anys.


Per altra part, han estat molt poques les dones què han escrit òperes. Va escriure quatre òperes més de les quals tan sols es conserva una, anomenada  La liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina, que va ser un gran èxit i es va representar fins i tot fora d'Itàlia amb una certa freqüència al llarg dels segles posteriors i fins i tot a l'actualitat.

En tot cas vos aconselle que pegueu una ullada a l'internet, per ampliar la informació sobre la vida i circumstàncies d'aquesta dona tan interessant en tants aspectes i pionera de l'òpera.

Una gran compositora del segle XVII: Francesca Caccini-1

Programa 241

Francesca Caccini (1587-ca.1645) va ser absolutament pionera tant en l'aspecte humà, defensora dels seus drets com a dona, com en l'aspecte musical, que és l'aspecte pel qual apareix en la sèrie de programes que esta temporada estem dedicant, als Camins de la Música, a aquelles dones que han destacat en el camp musical de la música culta i del jazz -cantants a banda- i a les quals, la seua condició de dona les ha privat de la popularitat i fama que els seus col·legues masculins, no sempre amb més mèrits, els ha impedit entrar a la història "oficial" de la música.

Filla del compositor Francesco Caccini i de la cantant Lucia Gagnolanti què, de manera quasi familiar, formaven la Camerata Fiorentina, què era el grup particular de cambra dels Ducs de Florència a l'època dels Médici, va aconseguir una enorme fama i prestigi professional, fins al punt d'ésser la persona millor pagada a la Cort Florentina.

Gent de molt de prestigi, com el mateix Monteverdi, contemporani i col·lega seu, no va tindre problemes en elogiar-la públicament com a cantant i destacada instrumentista de llaüt, viola de gamba, clavicèmbal, arpa i potser altres, donat el caràcter familiar de la "troupe" de la qual formava part i què va liderar a la mort de son pare.

Val a dir que la seua primera actuació com a cantant va ser a la tendra edat de tretze anys substituint sa mare, prematurament morta.