Realment el currículum d'esta persona és aclaparador pel que respecta a aprenentatges, començant per l'escola de música del seu lloc de naiximent, Sant Sadurní d'Anoia, passant per l'ESMUC (2019) a Barcelona, continuant per la coneguda Berklee de Boston (2020), al seu Berklee Global Jazz Institute (2022), etc., etc. Tot això completat per estudis de guitarra clàssica i elèctrica amb gent com Al di Meola, per dir-ne un, junt amb estudis varis de cor, harmonia, música de cambra i conjunt modern.
Resident actualment a Nova York, des d'on està treballant la seua carrera musical, ha interpretat, en diversos moments, música barroca, metall, jazz, pop/rock... i flamenc, i ací ens n'anem a detindre un moment.
En escoltar el programa, i com que no el coneixia, he estat regirant un poc per la xarxa i he descobert algunes "perles" com la que utilitze per encetar el programa; una música de clar caràcter flamenc interpretada, però, amb un grup atípic per al gènere, amb cordes pel mig, d'una obra, sembla que molt primerenca, on es veu clarament quines són les seues arrels flamenques, unes arrels que no ha abandonat, almenys fins ara.
microfinançament, va treure un EP "Fron Now On", on aquelles arrels flamenques es veuen ja clarament maridades amb sons que -era inevitable, crec- recorden als treballs del famós grup de Paco de Lucía, i on es permet el luxe de tindre entre els col·laboradors del treball, ni més ni menys, que al gadità Chano Domínguez, un dels naus insígnia de l'anomenat latin-jazz, on es pot ubicar (?) l'estil d'aquell primer disc, fet amb un grapat de col·laboradors, supose, companys d'estudis i treballs, alguns "emigrants" també com ell per terres americanes i amb la inclusió, a destacar, d'un violí i un violoncel com a instruments poc habituals al latin-jazz. Però és que hi ha més.
Els seus estudis amplis musicals l'han dut a interessar-se per, ni més ni menys, que l'anomenada "Segona Escola de Viena", és a dir, per les innovacions que a les tècniques, sons i estructures musicals proposaven gent com Schoemberg, Messiaen, Boulez, etc., i això ja és molt més sorprenent i original. De fet, i declarat expressament per ell, sembla que era intenció explícita seua incorporar aquelles agosarades innovacions al jazz. Per si no hi havia prou amb la fusió del latin-jazz i el flamenc, ara ell proposava la incorporació d'estructures musicals de l'avantguarda del segle XX, que no han estat massa ben integrades -encara- a les músiques "acadèmiques", i de les quals fins i tot recela molta gent afeccionada a la música dita "culta".
Doncs bé, amb una vigorosa empenta respecte de l'anterior, Isaac Romagosa ens proposa al seu darrer disc "Fast Forward", un pes més gran d'aquelles innovacions en un llenguatge molt més jazzístic. El disc, protagonista del programa, té una acurada barreja de formes sonores que van des de peces molt treballades per a un grup de cambra -diria jo- fins a altres de caràcter més intimista, interpretades a guitarra acústica a soles per ell, d'una bellesa i intimisme encisador. La creació d'un món sonor personal sembla el propòsit d'este treball, que assenyala, més que mostra, camins a explorar. El desafiament musical que representa la incorporació al jazz d'un món, el de les avantguardes del segle XX, que encara no havia estat reivindicat, de forma expressa, crec, per cap altre músic de jazz, és una dada a tindre en compte i un estímul per a seguir la trajectòria d'aquest guitarrista català a Nova York.
Molt a destacar que pràcticament totes les composicions són d'ell.
Esperem amb interés el seu pròxim treball.
