dijous, 14 de gener de 2016

Pierre Boulez: l'alegria d'una vida plena

Programa 322

La nit de Reis ens ha dut una mal regal als amants de la música, la desaparició d'aquest món d'una de les figures cabdals, no sols de la música, si no de la cultura del segle XX i la bona part del XXI que ja portem, Pierre Boulez.
Nascut a Montbrison, França, el 26 de març de 1925, Pierre Boulez, de formació universitària matemàtic, va ingressar l'any 1944 al Conservatori de París on va tindre la sort de trobar com a professors a gent com Messiaen i Leibowitz, és a dir, el més granat de l'avantguarda musical del seu temps.

Va començar conreant música atonal influït per Olivier Messiaen. Després va integrar-se en l'anomenat serialisme integral, corrent estètic del qual va ser un dels principals representants al costat de compositors com ara Karlheinz Stockhausen, Luigi Nono o Luciano Berio. Boulez va publicar molts articles teòrics al respecte, a la revista Tel Quel i es va preocupar pels camins oberts per l'anomenada Segona Escola de Viena.

Part important de la seua tasca va ser possible per la creació, per part del govern francés de Pompidou de l'IRCAM, laboratori musical on va estudiar el bo i millor dels músics del segle XX d'arreu del món, per exemple, l'espanyol Luís de Pablo, figura senyera de la música d'avantguarda a l'estat espanyol. D'aquest laboratori i de la necessitat d'un grup que interpretara les peces amb l'acurada precissió que exigia, va eixir l'Ensemble Intercontemporain amb el què va difondre gran part de l'obra feta a l'IRCAM


Però com aquest programa no té com a finalitat la de la formació musical teòrica del personal, si no la promoció del gust per eixa part de les belles arts què és la música, al programa de hui anem a limitar-nos a posar-vos, per a la seua escolta, l'obra Répons, en una mítica gravació, dirigida per ell mateix, que va aconseguir l'any 2000 el Grammy a la millor gravació de música contemporània. Sé que és una qüestió banal, què no aporta gran cosa a l'obra de Boulez, però mostra que fins i tot el món de la indústria discogràfica va tindre que reconèixer el seu mèrit, encara que, això sí, quan ja tenia una edat. Es pot veure en internet una interpretació de l'obra dirigida pel seu successor Matthias Pintscher.

La tria de l'obra no ha estat casual, car Répons, obra per a sis veus, orquestra i instrumentació electrònica representa, potser, una de les seues obres més emblemàtiques i "populars", dins de la "popularitat" que aquest tipus de música gaudeix. En tot cas és una obra enormement representativa del tipus de canvi que aportà a la història de la sonoritat musical el nostre homenatjat.

Com que la seua tasca ha estat prometeica i enormement prolífica, tant com a compositor, com a director, com a pedagog i com a pensador, senzillament vaig a recomanar-vos que feu un "esforç" per escoltar amb molta concentració i atenció esta obra. No és pas un tipus de música per fer de "fons" sonor a qualsevol altra activitat, però vos ben assegure que paga la pena l'esforç inicial què, finalment, es transformarà de ben segur en un enorme plaer.

Vaig a deixar-vos ací una sèrie d'enllaços on poder gaudir de la seua música, tant de la composada per ell com per la sols dirigida, car, per exemple, al concert homenatge que se li va fer -i va dirigir- als seu 90é anniversari, va interpretar-se un concert per a piano de Listz, amb el seu amic Baremboim i un fragment del Sigfrid de Wagner, cap peça seua.

https://vimeo.com/24071182
https://vimeo.com/38100204
https://vimeo.com/28193194
Reculls a youtube:
https://www.youtube.com/results?search_query=pierre+boulez
https://www.youtube.com/results?search_query=Ensemble+Intercontemporain