El violí en el jazz: La innovació, Jean Luc Ponty-2

Programa 194

Un cop passat per l'experiència Zappa, Jean-Luc Ponty va madurar la seua personalitat, tant instrumental com compositiva.
En el primer aspecte, la seua adopció del violí elèctric, amb modificacions de la seua collita (violins amb cinc o sis cordes), el seu só sec, sense el vibrato característic dels instrumentistes de violí, junt amb la sonoritat elèctrica, que podia ser confosa amb la d'una guitarra elèctrica, etc...
En l'aspecte compositiu, la seua completíssima formació musical el dugué a fer peces llargues, fins i tot simfonies en varis moviments, que li facilitava el donar-li ales a les seues necessitats expressives.
El só contemporani arribava al violí en el jazz amb les aportacions, ja definitives, d'un Jean-Luc Ponty en plena possessió de totes les seues capacitats expressives, tant instrumentals com compositives.

El violí en el jazz: La innovació, Jean Luc Ponty-1

Programa 193

Fill de pares músics professionals tots dos, els seus estudis el varen dur al conservatori on, malgrat que la seua idea inicial era la d'estudiar direcció d'orquestra, finalment es va decantar pel violí on el francés Jean-Luc Ponty es va graduar amb tots els honors possibles de la seua promoció (nº 1, premi d'honor, etc.).
Els seus primers anys de carrera professional es varen produir en una de les orquestres franceses més conegudes de música de cambra, l'Orquestra Lamoureux.
Però una visita als locals, a "les caves" on es feia música de jazz li va introduir el cuquet de la música negra i ja no el va abandonar mai més.
"Emigrat" musicalment als EE.UU. per viure en l'ambient que pertocava, el mismíssim Frank Zappa el va apadrinar en el seu primer disc, recolzat per una abundant banda de vora vint músics dirigits per Zappa en un disc on es barrejaven l'avantguarda roquera, l'electrònica i la jazzística en composicions del mateix Zappa.
I aixina començà tot...