Una gran Dama de la Música Mexicana: Gabriela Ortiz i 3

 Programa 765

Poc puc afegir en estes breus notes que acompanyen als nostres programes respecte de Gabriela Ortiz. No vol dir això que no hi haja res a dir, per contra hi ha moltíssim a comentar respecte de la producció d'esta mexicana amb sis Grammy en dos anys.

Des del punt de vista del ressò comercial/popular que estes nominacions porten cal afegir que els ha obtingut amb mereixements sobrats. Això, però, no significa que tota la seua obra anterior no haja pagat la pena, ni de bon tros. La brevetat d'espai radiofònic d'este programa de Camins de la Música ens obliga a fer una tria que, a ser possible, siga atractiva per a les persones que ens seguiu amb el criteri de donar a conéixer músiques que, lamentablement, no són fàcils d'escoltar.

Als tres programes que li hem dedicat a esta dona pense que he oferit un ventall variat, malgrat que siga tan sols de les seues dues últimes produccions discogràfiques. Cal també esmentar, de forma destacada, el paper que, des de la privilegiada posició i popularitat que ha assolit el Gustavo Dudamel al front de la seua Orquestra Filharmònica de Los Ángeles, dedique temps i esforços per treure a llum músiques, fonamentalment d'autores i autors llatinoamericans, i posar-les sota el focus de les programacions de l'afamada orquestra.

En paraules del Dudamel "Gabriela és una de les compositores/s amb més talent del món, no només a Mèxic, no només al nostre continent, sinó al món. La seua capacitat per atraure colors, ritme i harmonies que connecten amb un és una cosa bella, alguna cosa única.

—Gustavo Dudamel"

Tornant, però, a la Gabriela Ortiz, us posaré, com de costum, alguns enllaços amb peces interessants i curioses, inclosa una, producte dels seus estudis en música electroacústica, que fan posar de relleu la seua varietat d'interessos i de perspectives des de les quals ha compost esta dona des de la seua primerenca joventut, en què amb la guitarra, el charango, i altres instruments populars -quan anava amb el seu grup familiar de "Los Folkloristas"- mentre estudiava piano. El seu folklore, la música d'avantguarda occidental, el jazz, el rock... tot ha fet camí al seu cap i a la inspiració original i bella de la seua música. Sense oblidar que la realitat social i política del món no li és aliena en absolut: ho declara explícitament i ho fa palés a la seua obra.

Les dues peces que se senten al programa són incloses en el CD anomenat Yanga,

guardonat amb els Grammy a Millor interpretació Coral, per la peça que dona nom al CD, Millor Composició Clàssica Contemporània pel concert per a violoncel i orquestra Dnozot i un tercer al Millor Compendi de Música Clàssica, en un treball gravat amb, és clar, l'Orquestra Filharmònica de Los Ángeles amb el Dudamel al front i la violoncel·lista Alisa Weilerstein, dedicatària de la composició.

La primera Yanga, una mena d'esbós d'una futura òpera, està dedicada a un mític cabdill esclau negre, que va ser capaç, en ple segle XVI de plantar cara a la corona espanyola i enderrocar els seus exèrcits, aconseguint fundar el primer lloc lliure d'esclavitud a l'Amèrica. Té forma de cantata, amb textos en castellà i congolés -lloc d'on va ser segrestat Yanga- on les veus construeixen uns passatges d'una bellesa i colorit inenarrables.

La segona peça consisteix en un concert per a violoncel i orquestra Dzonot, paraula que en maia ve a significar abisme o cosa semblant, i és un cant a una sèrie de forats que deixen al descobert un riu soterrani, que per als maies tenien un significat màgic de comunicació amb els déus i els esperits. Llocs amb una natura i una fauna endèmica, amenaçada pel desenrrotllisme turístic, la veu de Gabriela Ortiz s'alça en defensa d'eixa terra, la seua terra.

Hi ha a la xarxa una abundant quantitat de peces de la mexicana, de totes les seues etapes ,que us pregue que resseguiu i escolteu per gaudir d'una música d'una bellesa i una meravellosa complexitat musical que us deixarà amb l'ànima enriquida... que ens cal molt!

https://www.youtube.com/playlist?list=PLUr1r_wAANZEvSl_UiF6WRx-MxjtLVSUS 

 https://www.youtube.com/watch?v=4OWEmYUPK04&list=RD4OWEmYUPK04&start_radio=1

 

Una gran Dama de la Música Mexicana: Gabriela Ortiz-2

 Programa 764

L'extens catàleg de Gabriela Ortíz resulta, també, en gran manera, una expressió de la seua sensibilitat, no sols en l'aspecte musical, on ha treballat per obtenir una veu pròpia diferenciada dels tòpics llatinoamericans sense perdre, això sí, el contacte amb les seues arrels, però incorporant a la seua escriptura musical moltes de les característiques sonores i tècniques que el segle XX europeu, les experiències de les creacions electroacústiques i les possibilitats de les noves sonoritats de l'electrònica amb la utilització, fins i tot, de la música amplificada als seus concerts.

La seua interessant personalitat no es limita, en tot cas, al món de la música com a àrea tancada a les realitats del seu temps; les desigualtats socials, el canvi climàtic, la violència política al seu país i al món, l'atur, el racisme, no són temes ignorats per Gabriela Ortiz. Òbviament, el tema sagnant dels feminicidis al seu país i de la lluita feminista a partir de la dècada dels anys noranta a Mèxic no li ha resultat un tema alié.

La primera peça del programa y que dona nom al disc guanyador de tres Grammy l'any 2025, Revolución Diamantina, té molt a veure amb la seua implicació en la lluita feminista.

Inspirada en un esdeveniment del 2019 en què uns policies de la ciutat de Mèxic varen violar una dona, el fet va desencadenar un enorme moviment social i polític, que es va cristal·litzar en una imatge molt simbòlica; en la manifestació produïda per protestar, la gent li va llançar al cap de policia purpurina (diamantina) rosa, entre altres incidents de més importància i duresa, com la crema d'una comissaria.

El 8 de març de 2022, dones policies, encapçalades per la seua superior, es varen incorporar a la manifestació feminista. Un fet insòlit que va demostrar la profunditat i importància assolida pel moviment feminista a Mèxic.

Impulsada pel suggeriment i a encàrrec del Gustavo Dudamel, gran admirador seu, i amb la col·laboració d'una coreògrafa, va posar-se a treballar en un ballet -gènere que encara no havia tocat- on s'expressara la seua idea i la seua ràbia en defensa de la lluita feminista.

Estrenat el 16/11/2023 al Walt Disney Concert Hall, Los Angeles, per Los Angeles Philharmonic amb la direcció, clar, de Gustavo Dudamel, l'èxit assolit la va consagrar definitivament com a compositora de fama mundial.

Respecte de la segona peça, Seis Piezas a Violeta, té a veure amb la seua admiració per la cantautora xilena Violeta Parra, la música de la qual coneixia perquè, a la seua infantesa, a sa casa, va conéixer Victor Jara, els Inti Ilimani, Mercedes Sosa o Daniel Viglieti i, encara que llavors no acabava d'entendre la significació 'aquelles cançons, ja d'adulta va copsar la importància d'aquella generació de cantautors llatinoamericans, sent la figura i la música de Violeta Parra la que més li va copsar. A suggeriment del quartet de cambra mexicà Cuarteto Latinoamericano, va compondre les Seis Piezas a Violeta, per a quartet de corda i piano.

"L'obra está dividida en seis pequeñas piezas, tres de ellas: Preludio Andino, Canto del Angelito y Amen se inspiran y se relacionan de manera muy personal a la vida de Violeta mientras que las piezas restantes: Geometría Austral, Rítmo Genésico y Danza Esdrújula son estudios que utilizan ciertos aspectos técnicos de polirítmia ya utilizados en otras obras mías" diu de l'obra Gabriela Ortiz.

La versió que escoltareu és la del Cuarteto Latinoamericano con el pianista mexicà Arturo Prieto Dorantes.

Coninuarà...

Una gran Dama de la Música Mexicana: Gabriela Ortiz-I

 Programa 763

"Al principi de la meua carrera, jo era molt conscient del que estava succeint a Europa, i també era molt conscient que la major part de la meua música mai encaixaria en aquest tipus de mentalitat, mentre que avui, si necessite dir alguna cosa d'una certa manera, vaig a fer el que he de fer. És tan senzill com això”

Nascuda el vint de desembre de 1964 a la ciutat de Mexico, Gabriela Ortiz, com a compositora, és el resultat de tants i tants tipus d'escolta que la seua personalitat musical resulta absolutament calidoscòpica.

Nascuda en una llar totalment implicada en mons musicals, part de la seua família formava part del grup "Los Folkloristas", un grup pioner en la recuperació i conreu de les músiques populars mexicanes i llatinoamericanes. Sa mare tocava el piano i el seu avi, exiliat a Mèxic des del Pais Basc, era un melòman empedreït que col·leccionava discos de músiques de tota mena i a més, per si mancava alguna cosa, un germà seu és fan del "punk".

Absolutament entusiasta de les músiques populars que la joventut de la seua edat ballava, no renuncia -ni de bon tros- a músiques com el mambo, el cha.cha-cha, la salsa, etc., els variats ritmes que es ballaven, als que considera tan pròpies, tan interessants, com qualsevol "il·lustre" nom del nomenclàtor acadèmic.

La seua biografia recull viatges per estudiar a Europa i als Estats Units de Amèrica. La seua trajectòria, el seu catàleg de produccions abasta des de vàries peces electroacústiques a d'altres de cambra per a instrument sol i per a grups variats, música per a dansa, un abundant nombre de peces orquestrals -vorejant la vintena- i, fins ara, tres òperes, arribant al centenar de composicions. Afortunadament, des de fa uns anys les seues obres s'han estrenat en la quasi totalitat. En aquest sentit cal destacar la tasca del veneçolà Gustavo Dudamel, que des de la seua posició de director de la Filharmònica de Los Ángeles ha estrenat un bon grapat de les seues peces orquestrals contribuint així a la seua difusió.

Amb el piano com a instrument principal dels seus primers estudis musicals, Ortiz es va adonar prompte de què la vida d'un pianista de concert estava potser fora del seu abast, però la idea de compondre va florir després d'una trobada primerenca amb la música de Béla Bartók, i a partir d'aquí, res va poder aturar les seues ambicions.

Sobre el seu estil... escolteu les peces que enllacem ací a part de les que pose al programa, un tast tan sols de la seua abundant inspiració. 

La crítica ha estat sempre molt favorable però, millor que altres, és la  Gabriela Ortiz la que, en un bon grapat d'entrevistes ha expressat les seues idees. Us demane llegir-les, millor sempre que resumir -i, potser, trair- allò que ella conta. 

Les obres que se senten al programa formen part d'un disc premiat amb tres Grammys llatins el 2025, intitulat "Revolución Diamantina", una de les peces premiades amb un dels Grammy que s'escoltarà al pròxim programa que també li dedicarem. Les dues que es poden gaudir són "Altar de cuerda", obra encomanada pel Dudamel, estrenada per la seua Filharmònica de Los Ángelas en 2022 i dedicada per Gabriela a l'excel·lent violinista granadina María Dueñas, que en pocs anys -ara en té vint-i-tres- s'ha posat, molt merescudament, en la primera línia d'intèrprets de violí i de la qual en parlarem en un pròxim programa. La seua interpretació en l'exigent obra de Gabriela Ortiz, deixa clar el perquè del seu prestigi actual, interpretant amb un virtuosisme i una delicadesa alhora, que fa brillar més encara la bellesa de l'obra.

L'altra peça, "Kauyumari" prové d'una melodia del poble Huichol, de caràcter simbòlic per a aquest poble mexicà, que s'utilitza en cerimònies per a "sanar l'ànima".

I continuarem amb l'obra de Gabriela Ortiz al pròxim programa.