L'extens catàleg de Gabriela Ortíz resulta, també, en gran manera, una expressió de la seua sensibilitat, no sols en l'aspecte musical, on ha treballat per obtenir una veu pròpia diferenciada dels tòpics llatinoamericans sense perdre, això sí, el contacte amb les seues arrels, però incorporant a la seua escriptura musical moltes de les característiques sonores i tècniques que el segle XX europeu, les experiències de les creacions electroacústiques i les possibilitats de les noves sonoritats de l'electrònica amb la utilització, fins i tot, de la música amplificada als seus concerts.
La seua interessant personalitat no es limita, en tot cas, al món de la música com a àrea tancada a les realitats del seu temps; les desigualtats socials, el canvi climàtic, la violència política al seu país i al món, l'atur, el racisme, no són temes ignorats per Gabriela Ortiz. Òbviament, el tema sagnant dels feminicidis al seu país i de la lluita feminista a partir de la dècada dels anys noranta a Mèxic no li ha resultat un tema alié.
La primera peça del programa y que dona nom al disc guanyador de tres Grammy l'any 2025, Revolución Diamantina, té molt a veure amb la seua implicació en la lluita feminista.
Inspirada en un esdeveniment del 2019 en què uns policies de la ciutat de Mèxic varen violar una dona, el fet va desencadenar un enorme moviment social i polític, que es va cristal·litzar en una imatge molt simbòlica; en la manifestació produïda per protestar, la gent li va llançar al cap de policia purpurina (diamantina) rosa, entre altres incidents de més importància i duresa, com la crema d'una comissaria.
El 8 de març de 2022, dones policies, encapçalades per la seua superior, es varen incorporar a la manifestació feminista. Un fet insòlit que va demostrar la profunditat i importància assolida pel moviment feminista a Mèxic.
Impulsada pel suggeriment i a encàrrec del Gustavo Dudamel, gran admirador seu, i amb la col·laboració d'una coreògrafa, va posar-se a treballar en un ballet -gènere que encara no havia tocat- on s'expressara la seua idea i la seua ràbia en defensa de la lluita feminista.
Estrenat el 16/11/2023 al Walt Disney Concert Hall, Los Angeles, per Los Angeles Philharmonic amb la direcció, clar, de Gustavo Dudamel, l'èxit assolit la va consagrar definitivament com a compositora de fama mundial.
Respecte de la segona peça, Seis Piezas a Violeta, té a veure amb la seua admiració per la cantautora xilena Violeta Parra, la música de la qual coneixia perquè, a la seua infantesa, a sa casa, va conéixer Victor Jara, els Inti Ilimani, Mercedes Sosa o Daniel Viglieti i, encara que llavors no acabava d'entendre la significació 'aquelles cançons, ja d'adulta va copsar la importància d'aquella generació de cantautors llatinoamericans, sent la figura i la música de Violeta Parra la que més li va copsar. A suggeriment del quartet de cambra mexicà Cuarteto Latinoamericano, va compondre les Seis Piezas a Violeta, per a quartet de corda i piano.
"L'obra está dividida en seis pequeñas piezas, tres de ellas: Preludio Andino, Canto del Angelito y Amen se inspiran y se relacionan de manera muy personal a la vida de Violeta mientras que las piezas restantes: Geometría Austral, Rítmo Genésico y Danza Esdrújula son estudios que utilizan ciertos aspectos técnicos de polirítmia ya utilizados en otras obras mías" diu de l'obra Gabriela Ortiz.
La versió que escoltareu és la del Cuarteto Latinoamericano con el pianista mexicà Arturo Prieto Dorantes.
Coninuarà...
