Programa 457
És aquest el cinquè programa que li dediquem a la música que han gravat els Spanish Brass. I, com continuen fent tan bona música com fins ara, no serà el darrer.
L'oportunitat en aquest cas la dóna el fet de que, enguany, fa trenta anys -trenta anys!!- que aquest cinc músics toquen junts, afortunadament amb molt d'èxit arreu del món. Bé, un dels membres, el més jove, ho és des de fa menys temps, però vaja...
No, mai no han estat a la llista dels "40 principales", afortunadament, perquè això voldria dir que el seu rumb havia canviat de forma dràstica. Ells sols fan, recordeu la frase d'Ellington, bona música, malgrat que per estes terres és molt probable que la seua "fama" no es corresponga amb la què a molts llocs d'arreu del món (Europa, Amèrica, Asia,...) tenen.
Han portat la seua música per tot el món, sempre cercant el desafiament, allò difícil, la novetat insòlita, en definitiva la música REALMENT de hui. Eixa que d'ací a cent anys o dos-cents anys, es tindrà com a clàssica.
Al programa anem a escoltar una tria -lamentablement el temps del programa no dóna per a més- del disc què, per celebrar el seu trentè aniversari, han tret a llum. S'anomena "XXX". Sí, ja ho sé, sona un poc eròtic, però almenys sensual si que ho és per als melòmans. Es tracta d'un recorregut amable pel seu repertori no gravat fins ara -crec- on es passa de Joan Baptista Cavanilles i Bach (inevitable) als valencians actuals Voro García i Ramón Cardo, incloent-hi, fins i tot, un tango de Gardel i un popurri de l'Edith Piaf.
Com dic al programa, música agradable, sense estridències, per a oïdes amb bon gust però sense endinsar-se en aventures. Al programa dic que seria un bon repertori per una actuació en la plaça d'un poble, un diumenge assolellat. Crec que és la definició millor què se m'acudeix en escoltar el disc que, de tot cor, recomane.
Ara que s'aconsella consumir producte de proximitat, per allò de l'ecologia, feu-vos amb aquest disc, què són de casa i tenen qualitat. De segur que és una experiència agradable i reconfortant, enmig de tant de "chunda-chunda" a la ràdio (uuffff!!). Al YouTube podeu escoltar més coses. Tasteu-lo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Voro García. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Voro García. Mostrar tots els missatges
dijous, 7 de març del 2019
dijous, 15 de novembre del 2018
Voro García al JAMBOREE
Programa 442
El trompetista valencià, Voro García, no es prodiga massa en gravacions, però quan es llença, alla va!
Ni menys ni menys que una actuació en directe al JAMBOREE, a hores d'ara, i després de la decaiguda d'alguns altres temples a Madrid i altres llocs, és la Meca del jazz de l'estat espanyol.
Doncs allí s'ha posat, en un nou llançament del segell SEDAJAZZ, el Voro García, a gravar un directe.
No calen massa comentaris. Els acompanyants són tots de categoria!
Pur jazz en directe. La forma millor d'escoltar el jazz.
El trompetista valencià, Voro García, no es prodiga massa en gravacions, però quan es llença, alla va!
Ni menys ni menys que una actuació en directe al JAMBOREE, a hores d'ara, i després de la decaiguda d'alguns altres temples a Madrid i altres llocs, és la Meca del jazz de l'estat espanyol.
Doncs allí s'ha posat, en un nou llançament del segell SEDAJAZZ, el Voro García, a gravar un directe.
No calen massa comentaris. Els acompanyants són tots de categoria!
Pur jazz en directe. La forma millor d'escoltar el jazz.
dijous, 28 de setembre del 2017
Ales Cesarini: la passió per les músiques
Programa 397
Hi ha gent que es dedica a la música per raons molt variades. Uns ho fan per guanyar-se la vida, raó més que suficient. Però en el món musical la gent sol demanar(se) quelcom més.
Segurament en el món del jazz, més que en les altres varietats, la passió per la música sol ser més intensa que en els altres camps de la música, amb les excepcions que calga.
Alessandro, 'Ales' Cesarini és un baixista italià que viu a València, molt a prop de qualsevol projecte que se li propose i membre de la colla de SEDAJAZZ. Ara, després de haver gravat més d'una trentena de discos com a acompanyant de gent tan diversa com la Sole, ex de "presuntos", reggae, jazz amb la Kontxi Lorente i un grapat més, d'allò més variat, ens presentaens presenta, per fi, un projecte personal 'Nyabinghi'.
"Nyabinghi" és un ritme ancestral africà amb certes similituds amb el reggae que es fa servir per a la seva pregària.La Orden Nyahbinghi és una de les primeres Mansions Rastafari. Siendo la més estricta, sosté el Regne Teocràtic d'Haile Selassie I, Déu en carn, Jesucrist en caràcter de Rei de Reis i Senyor de Senyors per a la Cultura Rastafari. (segons ens diu I.Ortega a la seua pàgina, distrito jazz)
La música que practica aquest contrabaixista, nascut a Roma, a part de les influències bàsiques dels seus professors primers, sona francament urbana, però el seu toc personal és molt notori. He tingut la sort de veure'l acompanyant a varis músics de jazz de per ací i sempre la seua participació ha estat discreta però eficaç. En definitiva un bon músic i un bon company per a la gent que acompanya.
En aquest disc, heterogeni com pocs dels que jo haja escoltat els darrers anys, tot de composicions seues, predomina el reggae, però l'alé jazzístic és notori.A més, una de les peces bàsiques del projecte de Cesarini és el cantant madrileny Payoh Soul Rebel (Sergio León), madrileny de neixement i valencià de residència fa anys, què porta, mai millor dit, la part cantant del projecte. Ex membre, entre altres varis projectes dels mítics Jah Macetas, deixa una petjada claríssima en el conjunt del disc, amb la seua personalíssima veu
Participen en el projecte gent com el pianista francés Baptiste Bailly i el valencià Alberto Palau, Pere Munera i Mariano Steimberg a la bateria i la percussió de David Gadea, el saxo de Javier Vercher, promotor, productor i arranjadorla flauta d'Andrés Belmonte i la trompeta del gran Voro García, entre altres.El repertori són nou composicions signades pel duo Cesarini - Payoh Soul Rebel amb la contribució en 'Afro Dub' i 'Bui' de Santiago Peláez.Una proposta inclassificable que aconselle escoltar almenys un parell de vegades abans de formar-se una opinió. Confesse que la primera vegada que el vaig escoltar vaig acabar despistadíssim, però feu "l'esforç" d'escoltar-lo -encara que siga des de la web del nostre programa- i acabareu trobant-li el "click".
Hi ha gent que es dedica a la música per raons molt variades. Uns ho fan per guanyar-se la vida, raó més que suficient. Però en el món musical la gent sol demanar(se) quelcom més.
Segurament en el món del jazz, més que en les altres varietats, la passió per la música sol ser més intensa que en els altres camps de la música, amb les excepcions que calga.
Alessandro, 'Ales' Cesarini és un baixista italià que viu a València, molt a prop de qualsevol projecte que se li propose i membre de la colla de SEDAJAZZ. Ara, després de haver gravat més d'una trentena de discos com a acompanyant de gent tan diversa com la Sole, ex de "presuntos", reggae, jazz amb la Kontxi Lorente i un grapat més, d'allò més variat, ens presentaens presenta, per fi, un projecte personal 'Nyabinghi'.
"Nyabinghi" és un ritme ancestral africà amb certes similituds amb el reggae que es fa servir per a la seva pregària.La Orden Nyahbinghi és una de les primeres Mansions Rastafari. Siendo la més estricta, sosté el Regne Teocràtic d'Haile Selassie I, Déu en carn, Jesucrist en caràcter de Rei de Reis i Senyor de Senyors per a la Cultura Rastafari. (segons ens diu I.Ortega a la seua pàgina, distrito jazz)
La música que practica aquest contrabaixista, nascut a Roma, a part de les influències bàsiques dels seus professors primers, sona francament urbana, però el seu toc personal és molt notori. He tingut la sort de veure'l acompanyant a varis músics de jazz de per ací i sempre la seua participació ha estat discreta però eficaç. En definitiva un bon músic i un bon company per a la gent que acompanya.
En aquest disc, heterogeni com pocs dels que jo haja escoltat els darrers anys, tot de composicions seues, predomina el reggae, però l'alé jazzístic és notori.A més, una de les peces bàsiques del projecte de Cesarini és el cantant madrileny Payoh Soul Rebel (Sergio León), madrileny de neixement i valencià de residència fa anys, què porta, mai millor dit, la part cantant del projecte. Ex membre, entre altres varis projectes dels mítics Jah Macetas, deixa una petjada claríssima en el conjunt del disc, amb la seua personalíssima veu
Participen en el projecte gent com el pianista francés Baptiste Bailly i el valencià Alberto Palau, Pere Munera i Mariano Steimberg a la bateria i la percussió de David Gadea, el saxo de Javier Vercher, promotor, productor i arranjadorla flauta d'Andrés Belmonte i la trompeta del gran Voro García, entre altres.El repertori són nou composicions signades pel duo Cesarini - Payoh Soul Rebel amb la contribució en 'Afro Dub' i 'Bui' de Santiago Peláez.Una proposta inclassificable que aconselle escoltar almenys un parell de vegades abans de formar-se una opinió. Confesse que la primera vegada que el vaig escoltar vaig acabar despistadíssim, però feu "l'esforç" d'escoltar-lo -encara que siga des de la web del nostre programa- i acabareu trobant-li el "click".
dijous, 14 d’abril del 2016
Albert Sanz. Un emigrant amb les arrels clares - 1
Programa 334
No sempre es pot escoltar tota la música amb el plaer i l'interés que m'ha despertat el disc que sota el títol de "L'Emigrant" varen treure a la llum l'any passat l'Albert Sanz, pianista, arranjador i compositor de la majoria dels temes, menys dos, acompanyat per la Big Band de Sedajazz, vestida amb les seues millors gales per a l'ocasió.
Enorme varietat d'ambients, d'estils,amb la intervenció en solos excel·lents de la "plana major" del cau de Sedajazz amb Toni Belenguer, Voro García, Vicente Macián, "Latino" Blanco, i altres més fins a una secció de vent de 14 persones, on s'inclou el jove valor Víctor Jiménez, que va ser protagonista de l'anterior programa. Tot això adobat amb col·laboracions de luxe com la del cantaor valencià Carles Dénia i la cantant hindú Ganavya Doraiswamy, que ha caigut per ací gràcies a la presència de la Berklee a València, entre altres, han arrodonit un disc què, ho dic clarament, és el que més m'ha agradat de la fornada 2015 del segell de Sedajazz què, amb gran esforç i ganes, va traient el "Latino" i la seua gent, treballant per la difusió del jazz -i altres músiques- per estes terres valencianes.
He esmentat els acompanyants, però no havia dit res encara del titular del disc; un instrumentista que ha tingut l'oportunitat de treballar amb lluminàries del jazz mundial i que ha quallat en un pianista, compositor i arranjador sòlid, inspirat, que té una elegància quan es posa al teclat com no és fàcil trobar. L'Albert Sanz, per edat, ara no és ni jove ni vell, però per qualitat interpretativa m'ha captivat sempre que he tingut l'oportunitat d'escoltar-lo fent gala d'una gran maduresa artística.
El disc que presentem entre el programa de hui i el següent no ha fet més que confirmar les sensacions que es tenen quan es té l'oportunitat d'escoltar-lo en directe. Tant se'n dóna que siga ell solista com que, de forma acurada i respectuosa, siga l'acompanyant d'algun altre. L'elegància i la solidesa de la seua forma de tocar es fa palesa en tot moment.
Escolteu -i compreu-vos!- el disc. Serà un petit tresor que tindreu a casa.
No sempre es pot escoltar tota la música amb el plaer i l'interés que m'ha despertat el disc que sota el títol de "L'Emigrant" varen treure a la llum l'any passat l'Albert Sanz, pianista, arranjador i compositor de la majoria dels temes, menys dos, acompanyat per la Big Band de Sedajazz, vestida amb les seues millors gales per a l'ocasió.
Enorme varietat d'ambients, d'estils,amb la intervenció en solos excel·lents de la "plana major" del cau de Sedajazz amb Toni Belenguer, Voro García, Vicente Macián, "Latino" Blanco, i altres més fins a una secció de vent de 14 persones, on s'inclou el jove valor Víctor Jiménez, que va ser protagonista de l'anterior programa. Tot això adobat amb col·laboracions de luxe com la del cantaor valencià Carles Dénia i la cantant hindú Ganavya Doraiswamy, que ha caigut per ací gràcies a la presència de la Berklee a València, entre altres, han arrodonit un disc què, ho dic clarament, és el que més m'ha agradat de la fornada 2015 del segell de Sedajazz què, amb gran esforç i ganes, va traient el "Latino" i la seua gent, treballant per la difusió del jazz -i altres músiques- per estes terres valencianes.
He esmentat els acompanyants, però no havia dit res encara del titular del disc; un instrumentista que ha tingut l'oportunitat de treballar amb lluminàries del jazz mundial i que ha quallat en un pianista, compositor i arranjador sòlid, inspirat, que té una elegància quan es posa al teclat com no és fàcil trobar. L'Albert Sanz, per edat, ara no és ni jove ni vell, però per qualitat interpretativa m'ha captivat sempre que he tingut l'oportunitat d'escoltar-lo fent gala d'una gran maduresa artística.
El disc que presentem entre el programa de hui i el següent no ha fet més que confirmar les sensacions que es tenen quan es té l'oportunitat d'escoltar-lo en directe. Tant se'n dóna que siga ell solista com que, de forma acurada i respectuosa, siga l'acompanyant d'algun altre. L'elegància i la solidesa de la seua forma de tocar es fa palesa en tot moment.
Escolteu -i compreu-vos!- el disc. Serà un petit tresor que tindreu a casa.
dijous, 3 de març del 2016
Alexey León: entre Cuba i Rusia
Camins 329
Alexey León és una d'eixes persones que en passar per València o rodalies, inevitablement es troba amb la gent de Sedajazz. Cubà de naixement, de pare cubà i mare russa, la riquesa tímbrica i rítmica d'eixa illa es fa clarament palesa en la seua música. El disc es diu, significativament, "Cuba meets Russia"
En ocasió de haver aconseguit una beca per estudiar a la sucursal de la
Berklee College de València, va contactar amb la gent de Sedaví i, inevitablement, ha acabat gravant el seu primer disc ací, amb la gent de la colla sedavienca.
El disc que ens presenta, acompanyat per una àmplia nòmina de grans noms del jazz de per ací (Voro García, "Latino", Javier Vercher, Toni Belenguer, Ales Cesarini,...) resulta d'agradable escolta.
Enquadrat clarament dintre de la vessant del jazz-llatí, amb una sola pinzellada de música russa arranjada amb els paràmetres de la resta del disc. Les composicions són seues, llevat de tres i resulten com una carta de presentació d'aquest músic què, en directe, tal i com podeu veure ací, demostra una bona capacitat d'improvisació i una molt bona mà per fer arranjaments brillants.
Cap però que posar-li a la seua qualitat interpretativa (saxos alt i soprano i flauta) què funciona a un bon nivell així com els arranjaments on aprofita amb eficàcia la presencia de, per exemple, el Toni Belenguer, que es llueix en un parell de les peces amb solos magistrals.
De tota manera, tal com dic al programa, em dóna la impressió de que el disc està massa concebut com una mena de "trailer" d'una peŀlícula més interessant. Algunes de les peces, clarament, estan tallades per fer entrar una àmplia i variada paleta de peces en un primer disc, fet a mena de presentació.
Espere amb interés un segon disc on, espere, les línies programàtiques siguen més nítides, menys disperses. Un disc més "personal".
Alexey León és una d'eixes persones que en passar per València o rodalies, inevitablement es troba amb la gent de Sedajazz. Cubà de naixement, de pare cubà i mare russa, la riquesa tímbrica i rítmica d'eixa illa es fa clarament palesa en la seua música. El disc es diu, significativament, "Cuba meets Russia"
En ocasió de haver aconseguit una beca per estudiar a la sucursal de la
Berklee College de València, va contactar amb la gent de Sedaví i, inevitablement, ha acabat gravant el seu primer disc ací, amb la gent de la colla sedavienca.
El disc que ens presenta, acompanyat per una àmplia nòmina de grans noms del jazz de per ací (Voro García, "Latino", Javier Vercher, Toni Belenguer, Ales Cesarini,...) resulta d'agradable escolta.
Enquadrat clarament dintre de la vessant del jazz-llatí, amb una sola pinzellada de música russa arranjada amb els paràmetres de la resta del disc. Les composicions són seues, llevat de tres i resulten com una carta de presentació d'aquest músic què, en directe, tal i com podeu veure ací, demostra una bona capacitat d'improvisació i una molt bona mà per fer arranjaments brillants.
Cap però que posar-li a la seua qualitat interpretativa (saxos alt i soprano i flauta) què funciona a un bon nivell així com els arranjaments on aprofita amb eficàcia la presencia de, per exemple, el Toni Belenguer, que es llueix en un parell de les peces amb solos magistrals.
De tota manera, tal com dic al programa, em dóna la impressió de que el disc està massa concebut com una mena de "trailer" d'una peŀlícula més interessant. Algunes de les peces, clarament, estan tallades per fer entrar una àmplia i variada paleta de peces en un primer disc, fet a mena de presentació.
Espere amb interés un segon disc on, espere, les línies programàtiques siguen més nítides, menys disperses. Un disc més "personal".
dijous, 28 de gener del 2016
Dos valencians homenatgen un innovador: Reality Shaw de Voro García i Toni Belenguer
Programa 324
El panorama valencià del jazz està, afortunadament i des de ja fa un temps, d'enhorabona. El nombre i la qualitat d'intèrprets d'aquesta música, filla de negres però que ha aconseguit ser patrimoni universal, ja fa anys que es conrea per estes terres amb qualitat i professionalitat. Una professionalitat que fa que siga ja normal l'aparició d'intèrprets valencians a les programacions d'arreu del món. Probablement amb més freqüència, estima i facilitat que a la seua terra...
Al programa de hui podreu escoltar dos autèntics mestres valencians, el trompetista Voro García i el trombonista Toni Belenguer, dues de les personalitats més consolidades del panorama jazzístic nascut al País Valencià, professors ambdós al Conservatori Superior de Música de València i, és clar, pertanyents a l'equip que es mou al voltant de Sedajazz, què és qui ha editat el disc al seu segell què, a poc a poc, va fent créixer el nombre de discs editats per a gaudi de la gent afeccionada com un servidor.
El Reality Shaw, títol publicitàriament encertat, per cert, en fa un homenatge a un dels innovadors del so de la trompeta en l'època post-bop, Woody Shaw, mort prematurament el 1989 amb tan sols 45 anys. Espere que li puga'm dedicar un programa, malgrat el poc temps que resulta un hora setmanal per abastar una temàtica tan extensa i ambiciosa com ens hem plantejat al Camins de la Música, perquè la seua trajectòria al llarg dels pocs anys que va viure s'ho mereixen. Però tornem a la parella d'intèrprets principals d'un disc en el qual s'envolten d'una sèrie d'acompanyants del primer nivell que, al meu parer, han entés perfectament el projecte.
És un disc per a gent acostumada a escoltar i degustar el jazz amb tots els seus matisos que, malgrat això, per la tria del repertori tot ell de l'autoria del mateix Woody Shaw, resulta perfectament escoltable per qualsevol persona a la què, simplement, li agrade la bona música.
Dels nostres músics sols podem desitjar que, a part de les habituals i freqüents col·laboracions a les gravacions d'altres companyes i companys es facen l'ànim de treure mes gravacions pròpies, furtant-li temps a les seues classes al Conservatori. Del primer disc del Toni Belenguer ja se'n varem fer ressó al seu moment. El del Voro García se'ns va "escapar"...
El panorama valencià del jazz està, afortunadament i des de ja fa un temps, d'enhorabona. El nombre i la qualitat d'intèrprets d'aquesta música, filla de negres però que ha aconseguit ser patrimoni universal, ja fa anys que es conrea per estes terres amb qualitat i professionalitat. Una professionalitat que fa que siga ja normal l'aparició d'intèrprets valencians a les programacions d'arreu del món. Probablement amb més freqüència, estima i facilitat que a la seua terra...
Al programa de hui podreu escoltar dos autèntics mestres valencians, el trompetista Voro García i el trombonista Toni Belenguer, dues de les personalitats més consolidades del panorama jazzístic nascut al País Valencià, professors ambdós al Conservatori Superior de Música de València i, és clar, pertanyents a l'equip que es mou al voltant de Sedajazz, què és qui ha editat el disc al seu segell què, a poc a poc, va fent créixer el nombre de discs editats per a gaudi de la gent afeccionada com un servidor.
El Reality Shaw, títol publicitàriament encertat, per cert, en fa un homenatge a un dels innovadors del so de la trompeta en l'època post-bop, Woody Shaw, mort prematurament el 1989 amb tan sols 45 anys. Espere que li puga'm dedicar un programa, malgrat el poc temps que resulta un hora setmanal per abastar una temàtica tan extensa i ambiciosa com ens hem plantejat al Camins de la Música, perquè la seua trajectòria al llarg dels pocs anys que va viure s'ho mereixen. Però tornem a la parella d'intèrprets principals d'un disc en el qual s'envolten d'una sèrie d'acompanyants del primer nivell que, al meu parer, han entés perfectament el projecte.
És un disc per a gent acostumada a escoltar i degustar el jazz amb tots els seus matisos que, malgrat això, per la tria del repertori tot ell de l'autoria del mateix Woody Shaw, resulta perfectament escoltable per qualsevol persona a la què, simplement, li agrade la bona música.
Dels nostres músics sols podem desitjar que, a part de les habituals i freqüents col·laboracions a les gravacions d'altres companyes i companys es facen l'ànim de treure mes gravacions pròpies, furtant-li temps a les seues classes al Conservatori. Del primer disc del Toni Belenguer ja se'n varem fer ressó al seu moment. El del Voro García se'ns va "escapar"...
dissabte, 30 de maig del 2015
Sedajazz i "Latino": la història d'una iŀlusió, i 3
Programa 296
Amb aquest programa, acabem el brevíssim repàs de més de vint anys -des del 1991- de vida d'eixa cosa anomenada Sedajazz, col.lectiu de músics narrada amb la veu del seu "deus ex machina", Francisco Blanco "Latino".
Crec que el títol que hem posat a aquest breus comentaris és absolutament escaient. Ho podeu comprovar escoltant el programa quan confessa que "mentre jo tinga forces" allò continuarà endavant. El podreu escoltar explicant per què. La raó, per qualsevol persona amant de la música (o de qualsevol altra activitat creativa) és evident: viu les vint-i-quatre hores del dia dedicat a un art que li dóna la vida i les ganes de tirar endavant, contra vent i marea, aquest preciós projecte, on més d'un centenar de persones, la majoria d'elles de forma no professional, poden esplaiar-se a gust i aprendre i gaudir de fer música pel pur gust de fer-la.
A l'entrevista apareixen noms que, d'una o altra forma, o s'han format a Sedajazz o estan o han estat relacionades amb el projecte. Des dels inicis amb noms ja veterans com Carlos Gonzálvez, Paco Aranda, Perico Sambeat -potser el jazzmen més internacional del jazz espanyol, junt amb Tete Montoliu- continuant amb els germans Santandreu, Miquel Cassany, el mateix "Latino", David Pastor, per arribar a les generacions més joves, amb gent que el propi "Latino" ha vist creixer -literalment- i no sols com a músics, sinò com a persones com Carlos Martín, Víctor Jiménez, Voro Garcia i tants i tants què, en el cas dels més joves, varen aparèixer pel cau de Sedajazz amb set o huit anys i ara es guanyen la vida com a músics professionals de prestigi. I en nomenem ací sols uns quants un poc aleatòriament i com a mostra.
El "Latino" es sent orgullós de la feina feta, amb raó, no cal dir-ho, però sempre des de la precarietat i traient endavant el projecte amb més ganes i il.lusió que mitjans, econòmics o de qualsevol altre tipus.
L'actual seu, l'Alqueria Coca, una vella alqueria rehabilitada a la vora entre Sedaví i València, és l'actual seu on, qualsevol persona que estime la música -no necessàriament el jazz sols- por passar-se i veure la feina que s'està fent. Se n'anirà d'allí havent pres una alenada d'aire fresc i pur.
Aclarisc finalment que la música que sona al programa de hui i als anteriors no és la millor que han fet, això quedarà per a altres programes. Volia ser tan sols representativa de la trajectòria vital que ha tingut fins ara Sedajazz.
Sedajazz, "Latino", per molts anys!!
Amb aquest programa, acabem el brevíssim repàs de més de vint anys -des del 1991- de vida d'eixa cosa anomenada Sedajazz, col.lectiu de músics narrada amb la veu del seu "deus ex machina", Francisco Blanco "Latino".
Crec que el títol que hem posat a aquest breus comentaris és absolutament escaient. Ho podeu comprovar escoltant el programa quan confessa que "mentre jo tinga forces" allò continuarà endavant. El podreu escoltar explicant per què. La raó, per qualsevol persona amant de la música (o de qualsevol altra activitat creativa) és evident: viu les vint-i-quatre hores del dia dedicat a un art que li dóna la vida i les ganes de tirar endavant, contra vent i marea, aquest preciós projecte, on més d'un centenar de persones, la majoria d'elles de forma no professional, poden esplaiar-se a gust i aprendre i gaudir de fer música pel pur gust de fer-la.
A l'entrevista apareixen noms que, d'una o altra forma, o s'han format a Sedajazz o estan o han estat relacionades amb el projecte. Des dels inicis amb noms ja veterans com Carlos Gonzálvez, Paco Aranda, Perico Sambeat -potser el jazzmen més internacional del jazz espanyol, junt amb Tete Montoliu- continuant amb els germans Santandreu, Miquel Cassany, el mateix "Latino", David Pastor, per arribar a les generacions més joves, amb gent que el propi "Latino" ha vist creixer -literalment- i no sols com a músics, sinò com a persones com Carlos Martín, Víctor Jiménez, Voro Garcia i tants i tants què, en el cas dels més joves, varen aparèixer pel cau de Sedajazz amb set o huit anys i ara es guanyen la vida com a músics professionals de prestigi. I en nomenem ací sols uns quants un poc aleatòriament i com a mostra.
El "Latino" es sent orgullós de la feina feta, amb raó, no cal dir-ho, però sempre des de la precarietat i traient endavant el projecte amb més ganes i il.lusió que mitjans, econòmics o de qualsevol altre tipus.
L'actual seu, l'Alqueria Coca, una vella alqueria rehabilitada a la vora entre Sedaví i València, és l'actual seu on, qualsevol persona que estime la música -no necessàriament el jazz sols- por passar-se i veure la feina que s'està fent. Se n'anirà d'allí havent pres una alenada d'aire fresc i pur.
Aclarisc finalment que la música que sona al programa de hui i als anteriors no és la millor que han fet, això quedarà per a altres programes. Volia ser tan sols representativa de la trajectòria vital que ha tingut fins ara Sedajazz.
Sedajazz, "Latino", per molts anys!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)