Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris electrònica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris electrònica. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’octubre del 2022

Una pionera de la música electrònica: Wendy Carlos

Programa 610


Poca cosa anem a afegir a allò dit fa un parell d'anys als programes 514 i 515 sobre la Wendy Carlos

La seua història de descobriments i utilització dels instruments electrònics és realment apassionant. Una autèntica pionera.

La música  que anem a escoltar hui és una passa més en el seu camí, un camí al qual li anava posant catifa per a que altres, que vindrien després, caminaren amb més comoditat.

La banda sonora de la pel·lícula TRON és una fita més en la seua intenció d'acostar i integrar els sons orgànics d'una orquestra convencional als dels sintetitzadors que anaven eixint a la llum.

Per altra part la seua música crec que és molt agradable i fàcil d'escoltar.

Una dona més que va trencar -i encara trenca- barreres...i no sols en la música.

 A disfrutar!

dimecres, 1 d’agost del 2012

Una autèntica fita: l'àlbum Bitches Brew ( i 2)

Programa 173

La fusió del jazz amb el pop i, sobretot, el funk, va produir una mescla sorprenent, rebutjada als mitjans més jazzistes, per -suposadament- ser una concessió a la comercialitat, però amb una enorme repercusió popular, essent el primer disc de jazz que arribà als nº 1 de totes les llistes de vendes, de qualsevol tipus de música a la seua eixida.

El camí obert per Miles Davis va ser immediatament aprofitat per un bon grapat de músics i, a hores d'ara, eixa mescla i d'altres ben sorprenents inicialment, han pogut obrir-se pas en l'audiència gràcies al forat que en les oïdes de la gent va provocar aquest disc, deixant pas a una més àmplia concepció del què és el jazz ara i ací.

Una autèntica fita: l'àlbum Bitches Brew

Programa 172

En la discografia de Miles Davis el Bitches Brew suposa, segurament, el trencament més radicals de tots els que va fer aquest inquiet músic, potser major que el Kind of Blue.
El pes que l'electrònica té en aquesta obra és decissiu i marca un trencament absolut amb els esquemes del Jazz de l'época, cosa que li va supossar moltes crítiques des dels sectors més puristes i la sorpresa generalitzada entre l'audiència