Programa 416
No és la primera vegada -i espere que no siga la darrera- que al nostre programa ens ocupem de la Marian Rosa Montagut i el seu "alter ego" l'Harmonia del Parnàs.
Però es que resulta inevitable per a un programa com aquest, seguir-li la pista a esta dona de Benifaiò, que té una vocació irrefrenable per espigolar entre els vells papers trobats a esglésies, monestirs, Catedrals, Arxius varis i, en definitiva, per tot aquell lloc on la seua inquietud investigadora li faça pensar que pot haver-hi un petit tresor oblidat, cobert de pols i que, de vegades, ha estat interpretat tan sols una vegada per a un esdeveniment singular: la coronació d'un Rei, l'aniversari d'una reina, el naixement de l'hereu d'una família més o menys il·lustre...
I es que la música és, d'entre totes les belles arts, l'única que viu tan sols en el moment en què és interpretada; i dic més, en que és interpretada per un intèrpret o grup d'intèrprets car un cop han fet la seua feina esta s'esvaeix en l'aire i queda, com a molt i parcialment, en la ment d'algunes persones a les quals els ha impressionat.
La Marian Rosa està quasi diria obsessionada per treure a la llum de bell nou eixes sensacions, eixa flaire impalpable que s'amaga en partitures del segle XVIII endarrere, que ella es nega a deixar-les soterrades com a il·lustres cadàvers al calaix perdut o al prestatge polsegós de qualsevol lloc que les té allí des de fa segles.
Les paraules de la Marian Rosa que aneu a escoltar-li, explicant breu però entusiàsticament la música que sonarà, pertanyen a eixa selecta tria què, després d'hores de treball, estudi i amor per la seua feina, li donen la satisfacció de desenterrar eixes partitures per a que, de forma breu, uns quants afeccionats -i gràcies a les tècniques de gravació- pugam gaudir d'eixos moments d'èxtasi que, n'estic segur, va sentir la nostra protagonista d'avui, com quan un arqueòleg troba una peça preciosa què, després d'anys de recerca, finalment ix a la llum i la té a les seues mans. "LaDorinda", títol de la peça de la qual s'han gravat una tria de fragments en un CD amb eixe títol, és una d'eixes peces.
Dels intèrprets, gent jove i malgrat tot consagrada en el seu camp, no diré més que s'entreguen en cada peça com si fora l'última vegada que anaren a cantar. Supose que l'entusiasme de la Marian tindrà alguna cosa a veure.
Marian, que siga per molts anys i que nosaltres ho pugam gaudir.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harmonia del Parnàs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harmonia del Parnàs. Mostrar tots els missatges
dijous, 15 de febrer del 2018
dijous, 22 d’octubre del 2015
Marian Rosa Montagut: "La llibertat de l'artista té un preu" - i 3
Programa 310
La conversa amb la Marian Rosa Montagut es podria perllongar de manera indefinida car les seues tasques en el món de la música, com ja varem comentar, no sols es limiten a la interpretació. Fins i tot m'atreviria a dir que el plaer que ella confessa que experimenta quan interpreta, tant a l'escenari com a la solitud de sa casa, qualsevol música, segurament s'iguala amb el que experimenta quan, regirant en qualsevol biblioteca, església o arxiu, troba un paper que, com ella diu, "està mig trencat pels doblecs, demostració que ha estat molt utilitzat fa anys" o quan, pel contrari, troba una partitura que, feta per encàrrec per a una celebració o acte concret, no ha estat interpretada més que una sola vegada i pensa que cal "treure-la a la llum", que més gent, ara, avui, la puga fruir.
Un món calidoscòpic el de la Marian i els seus "companyes i companys de fatigues" on no s'exclou una futura inclusió en la música contemporània, encara en projecte. La llibertat de creació és per a ella com l'aire; ja ho va comentar en explicar perquè va deixar el piano pel clavicordi i al programa de hui.
La música que escoltarem pertany a un disc anomenat "Bárbaro" amb peces de Francisco Fernández Illana i Francesco Corradini, un italià que va fer fortuna a estes terres hispàniques amb les seues òperes. Un disc alegre, "popular", fàcil d'escoltar, on es contrasten dues formes de fer música en temps de transició d'estils.
En aquests moments "Harmonia del Parnàs" està fent concerts amb algunes músiques d'autors llatinoamericans -entre d'altres- com el que podeu escoltar ací.
Si en voleu escoltar més coses de l'Harmonia de Parnàs, sols teniu que punxar aquest enllaç del Youtube, encara que jo recomane fer-se amb alguns dels seus disco-llibres, on la música del disc va acompanyada de amplis i documentats textos de la Marian que ajuden molt a la seua comprensió i escolta.
Però açò no acaba ací, car de projectes en té milers. Esperem assabentar-nos en el seu moment. Ja vos ho contarem perquè li pense seguir la pista a esta valenciana de Benifaió per la qual el món de la música no coneix límits.
La conversa amb la Marian Rosa Montagut es podria perllongar de manera indefinida car les seues tasques en el món de la música, com ja varem comentar, no sols es limiten a la interpretació. Fins i tot m'atreviria a dir que el plaer que ella confessa que experimenta quan interpreta, tant a l'escenari com a la solitud de sa casa, qualsevol música, segurament s'iguala amb el que experimenta quan, regirant en qualsevol biblioteca, església o arxiu, troba un paper que, com ella diu, "està mig trencat pels doblecs, demostració que ha estat molt utilitzat fa anys" o quan, pel contrari, troba una partitura que, feta per encàrrec per a una celebració o acte concret, no ha estat interpretada més que una sola vegada i pensa que cal "treure-la a la llum", que més gent, ara, avui, la puga fruir.
Un món calidoscòpic el de la Marian i els seus "companyes i companys de fatigues" on no s'exclou una futura inclusió en la música contemporània, encara en projecte. La llibertat de creació és per a ella com l'aire; ja ho va comentar en explicar perquè va deixar el piano pel clavicordi i al programa de hui.
La música que escoltarem pertany a un disc anomenat "Bárbaro" amb peces de Francisco Fernández Illana i Francesco Corradini, un italià que va fer fortuna a estes terres hispàniques amb les seues òperes. Un disc alegre, "popular", fàcil d'escoltar, on es contrasten dues formes de fer música en temps de transició d'estils.
En aquests moments "Harmonia del Parnàs" està fent concerts amb algunes músiques d'autors llatinoamericans -entre d'altres- com el que podeu escoltar ací.
Si en voleu escoltar més coses de l'Harmonia de Parnàs, sols teniu que punxar aquest enllaç del Youtube, encara que jo recomane fer-se amb alguns dels seus disco-llibres, on la música del disc va acompanyada de amplis i documentats textos de la Marian que ajuden molt a la seua comprensió i escolta.
Però açò no acaba ací, car de projectes en té milers. Esperem assabentar-nos en el seu moment. Ja vos ho contarem perquè li pense seguir la pista a esta valenciana de Benifaió per la qual el món de la música no coneix límits.
dijous, 15 d’octubre del 2015
Marian Rosa Montagut: "La música, la filosofia i la matemàtica s'uneixen"-2
Programa 309
Ja havíem comentat l'anterior programa que la curiositat universal de la nostra protagonista, Marian Rosa Montagut, l'havia dut a estudiar Filosofia a més del seus estudis musicals. Hui ens explica el perquè, per a ella la filosofia, la música, totes les arts en general, tenen connexions subtils que fan que com més s'amplie el ventall de coneixements d'una artista, millor per a la seua capacitat creativa.
Les seues explicacions fan que nosaltres ens posem en definitiva a escoltar i no "re-interpretem" les seues paraules car s'explica perfectament.
Les músiques del programa de hui pertanyen a dos discos, "La tierra llora afligida" amb Joseph Pradas Gallén com a protagonista i el "Salve regina" on es confronten els estils de Pascual Fuentes amb el de Pere Rabassa, músic que ja havia conreat monogràficament en un disc anterior. Tres músics què varen tindre una enorme rellevància a València per raons diverses que la pròpia Marian ens explica.
La conversa amb la Marian és va desenvolupant, cada cop més, en un ambient de reflexió sobre temes musicals, on la conversa ens duu a parlar de molts altres temes de caire cultural i històric. Cal escoltar amb atenció les seues paraules. Són paraules d'una música, musicòloga i estudiosa de la cultura que crec són enormement enriquidores.
Ja havíem comentat l'anterior programa que la curiositat universal de la nostra protagonista, Marian Rosa Montagut, l'havia dut a estudiar Filosofia a més del seus estudis musicals. Hui ens explica el perquè, per a ella la filosofia, la música, totes les arts en general, tenen connexions subtils que fan que com més s'amplie el ventall de coneixements d'una artista, millor per a la seua capacitat creativa.
Les seues explicacions fan que nosaltres ens posem en definitiva a escoltar i no "re-interpretem" les seues paraules car s'explica perfectament.
Les músiques del programa de hui pertanyen a dos discos, "La tierra llora afligida" amb Joseph Pradas Gallén com a protagonista i el "Salve regina" on es confronten els estils de Pascual Fuentes amb el de Pere Rabassa, músic que ja havia conreat monogràficament en un disc anterior. Tres músics què varen tindre una enorme rellevància a València per raons diverses que la pròpia Marian ens explica.
La conversa amb la Marian és va desenvolupant, cada cop més, en un ambient de reflexió sobre temes musicals, on la conversa ens duu a parlar de molts altres temes de caire cultural i històric. Cal escoltar amb atenció les seues paraules. Són paraules d'una música, musicòloga i estudiosa de la cultura que crec són enormement enriquidores.
dijous, 8 d’octubre del 2015
Marian Rosa Montagut: L"Harmonia del Parnàs"-1
Programa 308
Marian Rosa Montagut, fundadora, directora i "alma mater" del Grup L'Harmonia del Parnàs va a ser la nostra protagonista el pròxims tres programes dels "Camins de la Música".
La raó és que aquest tipus de persones no solen tindre la possibilitat d'expressar-se, amb amplitud i profunditat sobre el seu treball i els seus objectius en un camp com el que ella ha triat, allò que, per entendre'ns, anem a anomenar música "antiga". La música que treballen recull diversos gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, amb unes interpretacions que són el resultat d'un estudiat exercici d'equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical, tractant d'acostar a l'oient del segle XXI músiques, sons, instruments que són ignorats per la majoria dels, fins i tot, afeccionats a allò que s'anomena "música clàssica.
I malgrat el salt en el temps, eixes músiques -ni en l'art ni en la vida res ix del no-res- són a l'arrel de les músiques que s'han anat fent en segles posteriors a les terres ibèriques, arribant la seua influència a l'actualitat. El mateix Joaquin Rodrigo, per exemple, va composar obres on tractava de recrear, amb els ulls de hui, certs ambients musicals "antics".
La seua tasca, meitat investigació musical en Arxius d'esglésies, catedrals i Biblioteques públiques i privades i meitat meticulosa reconstrucció -en la mesura d'allò possible- dels sons de l'època, és una tasca gris, poc coneguda i encara menys reconeguda pel públic fins i tot melòman.
Nosaltres hem tingut l'ocasió de fer una llarga entrevista en profunditat on la Marian ens confessa els desitjos,els problemes i les iŀlusions de la seua tasca. Amb una ampla i profunda formació musical i humanística -a part dels seus estudis musicals és llicenciada en Filosofia i Lletres- les seues reflexions van molt, molt més enllà del món de la musica. La seua tasca d'investigadora amb una llarga sèrie d'obres escrites al respecte, recolza les seues opinions amb una sòlida formació intel·lectual.
Al llarg dels tres programes que anem a dedicar-li, barrejarem la seua veu, majoritàriament, amb la música que, amb grans esforços, han aconseguit plasmar en cinc gravacions fins ara -les dues darreres auto-produïdes al seu segell TEMPUS. En aquest primer programa escoltaren música dels seus dos primers discos: "Arda el Ayre", gravat el 2005 amb música de Josep Escorihuela i "Requiem aeternam", gravat el 2006 amb música de Pere Rabassa.
Marian Rosa Montagut, fundadora, directora i "alma mater" del Grup L'Harmonia del Parnàs va a ser la nostra protagonista el pròxims tres programes dels "Camins de la Música".
La raó és que aquest tipus de persones no solen tindre la possibilitat d'expressar-se, amb amplitud i profunditat sobre el seu treball i els seus objectius en un camp com el que ella ha triat, allò que, per entendre'ns, anem a anomenar música "antiga". La música que treballen recull diversos gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, amb unes interpretacions que són el resultat d'un estudiat exercici d'equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical, tractant d'acostar a l'oient del segle XXI músiques, sons, instruments que són ignorats per la majoria dels, fins i tot, afeccionats a allò que s'anomena "música clàssica.
I malgrat el salt en el temps, eixes músiques -ni en l'art ni en la vida res ix del no-res- són a l'arrel de les músiques que s'han anat fent en segles posteriors a les terres ibèriques, arribant la seua influència a l'actualitat. El mateix Joaquin Rodrigo, per exemple, va composar obres on tractava de recrear, amb els ulls de hui, certs ambients musicals "antics".
La seua tasca, meitat investigació musical en Arxius d'esglésies, catedrals i Biblioteques públiques i privades i meitat meticulosa reconstrucció -en la mesura d'allò possible- dels sons de l'època, és una tasca gris, poc coneguda i encara menys reconeguda pel públic fins i tot melòman.
Nosaltres hem tingut l'ocasió de fer una llarga entrevista en profunditat on la Marian ens confessa els desitjos,els problemes i les iŀlusions de la seua tasca. Amb una ampla i profunda formació musical i humanística -a part dels seus estudis musicals és llicenciada en Filosofia i Lletres- les seues reflexions van molt, molt més enllà del món de la musica. La seua tasca d'investigadora amb una llarga sèrie d'obres escrites al respecte, recolza les seues opinions amb una sòlida formació intel·lectual.
Al llarg dels tres programes que anem a dedicar-li, barrejarem la seua veu, majoritàriament, amb la música que, amb grans esforços, han aconseguit plasmar en cinc gravacions fins ara -les dues darreres auto-produïdes al seu segell TEMPUS. En aquest primer programa escoltaren música dels seus dos primers discos: "Arda el Ayre", gravat el 2005 amb música de Josep Escorihuela i "Requiem aeternam", gravat el 2006 amb música de Pere Rabassa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)