En record d'un amic: La màgia de Toni Belenguer-2

Programa 671

En aquest segon programa dedicat a la memòria del trombonista valencià Toni Belenguer, escoltareu peces dedicades a ell d'algunes de les persones del món de la música que el varen conéixer i varen poder disfrutar de la seua vàlua com a músic i, sobretot, com a amic.

La llista de persones que varen participar és un "qui és qui" del jazz mediterrani i part de la resta de l'estat. En una entrevista al seu amic d'infantesa, Francisco Blanco "Latino", el "motor" de Sedajazz, diu que el problema per a organitzar l'actuació no va ser el trobar a la gent, sinó quadrar les agendes de tantíssima gent que volia intervindre. Supose que més d'una persona es quedaria fora, però malgrat això varen ser una seixantena les músiques i músics que varen actuar aquell 17 de juliol de 2022 (*). D'aquella actuació són les músiques que sonaran, extretes de la gravació publicada pels seus amics de sempre de Sedajazz, organitzadors de l'acte.

Al nostre Camins ja varen elaborar un programa amb gravacions d'altres on ell hi participava, col·laborant de manera desinteressada, aportant el seu "savoir faire" per tractar que el resultat -sota la titularitat d'un altre- fora el millor possible: això era allò que importava, la consecució d'una obra impecable, perfecta a ser possible, amb això es donava per satisfet. El seu ego era ben menut, al contrari de la seua generositat.

Voldria destacar que, en correspondència a la col·laboració rebuda al llarg de molts treballs, la gent de la Sant Andreu Jazz Band, què ha tret un disc d'homenatge al Toni pels mateixos dies de l'acte del Principal, amb el seu "factòtum", Joan Chamorro, i un  grapat de les gents joves amb les quals va treballar en els seus discos primerencs el Toni Belenguer, varen estar presents.

I no diré més. Insistir en el record emocionat d'aquell excel·lent músic i millor persona, que ens va abandonar amb tan sols quaranta-dos anys, quan tota la professió esperava d'ell moltíssimes coses encara donat el que havia fet fins al moment.

Gràcies per tot, Toni. 

(*)Enllaç a la gravació íntegra del concert del Teatre Principal de València del 17 de juliol en homenatge a Toni Belenguer

En record d'un amic: La màgia de Toni Belenguer

Programa 670

"Hi ha persones que en tenen llum pròpia, que desprenen una energia especial".

Amb eixa descripció es referia Joan Chamorro, de la Sant Andreu Jazz Band, al Toni Belenguer.

Dotat d'una màgia personal indefugible i d'una mestria musical indiscutible i indiscutida per les persones que el varen conéixer i compartir amb ell la seua passió per la música, Toni Belenguer és un d'eixes persones que, per donar-se a qualsevol company/a que li demanara la seua sòlida i segura cooperació, no en té més que un sol disc publicat sota la seua titularitat, que podeu escoltar a aquest enllaç del programa que li vàrem dedicar.

El disc vaig tindre el gust i -diria- l'honor, d'escoltar-lo en la seua presentació en un petit teatret, ja desaparegut, a Campanar, que va acompanyar-lo amb una mena d'"action painting", on una pintora amiga anava pintant mentre ell i el seu grup tocaven. Era l'any 2007 i encara no existia el "Camins". La sensació va ser la d'una troballa encisadora; vaig eixir flotant d'aquell teatret. Després vaig tindre l'oportunitat d'escoltar-lo acompanyant a altres músics. Recorde, amb especial emoció, la seua col·laboració al projecte que Jesús Salvador "Chapi" va posar dempeus -crec que per única vegada- al Claustre de la Universitat de València un projecte preciós i arriscat sobre Bach i músiques africanes; allí hi era el Toni Belenguer, aportant la seua visió jazzística de la idea del "Chapi", amb el seu habitual magistral treball.

La gent amiga de Sedajazz, projecte al qual va pertànyer des del començament, s'ha sentit especialment afectada per la seua absència. El seu trombó ha deixat un forat inesborrable a la Big Band de Sedajazz. La seua gent, la de Sedajazz, i la d'un altre preciós projecte educatiu musical, el de la Sant Andreu Jazz Band amb el qual va coŀlaborar  abundantment, varen presentar una actuació amb un grapat impressionant de músiques i músics, tots volent aportar el seu granet de sorra a l'homenatge de l'amic i del músic, per eixe ordre,

El teatre Principal de València va ser el marc d'aquell homenatge i, afortunadament, hi ha testimoni gravat, i a YouTube, que és la música que es podrà escoltar als programes de hui i al pròxim. Un tribut d'amistat -sobretot- i d'admiració al mestre/company desaparegut.

Gràcies Toni! Per sempre!

L'acomiadament d'un mestre: Adéu a Toni Belenguer

 Programa 532

Els adéus sempre em resulten incòmodes. En aquest cas és quelcom més que això. És per eixa raó que aquesta entrada del podcast va a ser extremadament breu.

El meu únic desig és que escolteu amb cura aquesta primera, darrera i única publicació que el Toni Belenguer va fer sota el seu nom.

Era molt més jove que quan ens ha deixat, car el disc és del 2007, la seua mestria, però, ja es palesava clarament, encara que després va alçar molt més el vol. 

El disc del Toni Belenguer, "Alter Ego", què aneu a escoltar hui sencer és, de qualsevol manera, una delícia sense entrar en altres consideracions.

Fins sempre, Toni.

En l'acomiadament d'un mestre: L'adéu a Toni Belenguer

 Programa 531

 

Lamentablement, si hi ha una cosa segura en la vida és la mort i aquesta no respecta ni qualitat humana ni qualitat artística. 

El dia 13 de setembre, de forma sobtada i a la inadmissible edat de 42 anys, inadmissible per a qui tenia encara, de segur, moltíssims fruits artístics que donar, ens va deixar Toni Belenguer, persona, músic, compositor i, sobretot, mestre entre els mestres del seu instrument, el trombó, del qual era professor al Conservatori de la ciutat de València i membre fundador d'eixe projecte meravellós i quasi miraculós per la seua pervivència "contra vent i marea" del projecte Sedajazz.

 El seu prestigi sobrepassava les fronteres estatals i la seua mort ha tingut ressò més enllà de les nostres fronteres, potser més que en aquest esquifit ambient cultural i vida musical estatal i valenciana.

La seua obra més personal, és dir, aquella que quedarà per sempre més com a testimoni de la seua qualitat artística, es resumeix  en tan sols dues gravacions, una de l'any 2007, anomenada "Alter Ego", i la darrera, un disc en col·laboració amb Voro Garcia, publicat l'any 2015 sota el títol de "Reality Shaw". Tots dos han estat emesos al nostre programa

 https://caminsdelamusica.blogspot.com/2010/11/toni-belenguer.html 

 https://caminsdelamusica.blogspot.com/search?q=Reality+Shaw

 La seua tasca més abundant, però, està dispersa en una enorme quantitat de col·laboracions en discos (i actuacions) d'altres artistes què, coneixedors de la seua qualitat i solvència professional per adaptar-se a qualsevol projecte, acudia per deixar la seua petjada, sense ànims de destacar. Més aviat, tractant de col·laborar en la mida de les seues possibilitats a la millora de la qualitat del producte de l'artista protagonista. Potser uns dels seus darrers treballs anònims haja estat la seua presència al disc de debut de la jove violinista catalana de jazz Èlia Bastida, un dels darrers productes de la "pedrera" del Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band i el del grup valencià Pete Lala .

Al programa de hui hem tractat d'espigolar, de entre  la meua discoteca, peces on la seua presència era destacada. Una mena de petit popurri de la seua activitat com a humil membre a la millor glòria d'un altre artista. Trobareu moments on la seua presència, els seus solos o les seues composicions donen fe de la seua enorme qualitat tècnica i artística.

Com que el seu primer disc, "Alter Ego", no es va escoltar completament al seu moment en la primera temporada del "Camins de la Música", al següent programa el posarem sencer, parlant el mínim imprescindible per a deixar-vos gaudir de la seua delicada sensibilitat i la, ja llavors a l'any 2007, impecable tècnica.

Sit tibi terra levis, Toni, i gràcies per tot.

Sting, Police: dues paraules unides i versionades per Konxi Lorente i Sonnica Yepes

Programa 475

Al programa de hui anem a escoltar la Kontxi Lorente en una altra vessant artística. Ací el protagonisme -aparent-, en haver una veu pel mig que és  "acompanyada" pel piano de la Kontxi, rau en la veu de Sonnica Yepes, una molt bona veu per cert, de la qual no teníem notícia, però que demostra la seua qualitat i swing en aquest disc en el que, en realitat, fa duo amb el piano. A més a més, els arranjaments són tots de la pianista navarresa en un excel·lent treball que ens porta les conegudes cançons dels "Police/Sting" en una versió jazzística.

La Sonnica és nascuda a Alemanya de pares espanyols i al seu país nadiu ja té una certa carrera feta. Ara es deixa caure per estes terres mediterrànies, molt ben acompanyada per una "valenciana recent", de la colla de SEDAJAZZ, segell al qual pertany el disc.

La feina dels arranjaments, segons se mire, no haurà estat massa "difícil" -el donar-li un caire jazzer a les cançons- perquè és cosa sabuda el deute que Sting ha reconegut sempre al jazz, com a una de les seues principals influències en composar les conegudes peces què, tant en solitari com quan estava amb els Police, tant d'èxit han tingut.

En algun cas, la força de les precioses cançons de Sting no pot ser amagada i la peça és fàcilment reconeguda, car sols se li fa un lleu embolcall jazzístic (normalment més en la interpretació vocal que al piano). En altres ocasions la imaginació de la Kontxi força un poc més la mà, però sempre resulta un experiment agradable. Es pot fer un mal arranjament jazzístic d'una cançò de Sting? Potser sí, però no per una saviesa musical com la de la Kontxi Lorente.

Una agradable i molt estiuenca sorpresa. Esperem nous discos de les dues. De l'una ja en tenim, amb el de hui, tres escoltats al programa; la Sonnica Yepes s'"estrena" amb nosaltres hui.
Les col·laboracions que han trobat per al disc són excel·lents:  Toni Belenguer, Trombó, Bertrand Kientz, Guitarra (un vell conegut de la Sonnica), Tere Nuñez, Percussió corporal (excel·lent treball el seu) i l'amic
Fco. Latino Blanco al Saxo baríton.

Per cert, el disc es diu com el darrer disc dels Police, però en castellà: Sincronicidad, d'on es treuen els temes. Un homenatge.

Gràcies per la música i bona sort a les dues.

Nou disc d'un valencià. ESPIRAL de Vicent Espí

Programa 445

Vicente Espí és un baterista, percussionista i compositor nascut a València que va estudiar en el Conservatori Superior de Issy-Els-Molineaux (París). El seu primer grup amb N'Guyen Lee, arriba a la final del Concurs Internacional de Joves Intèrprets de la Défense en la referida ciutat.

Al seu retorn a València col·labora amb grups i músics nacionals i internacionals com són Carlos Gonzálbez Trio, Monty Waters, Ramón Cardo o Dave Schnitter (saxofonista dels Jazz Messengers de Art Blakey).


 Viatja a França i torna a traslladar-se de nou a Espanya on colabora amb els músics més prestigiosos de l'escena jazzista nacional, entre ells  Perico Sambeat, Albert Bover, Jesús Santandreu, Paco Charlín, Abe Rabade, Kirk McDonald, Fabio Miano, Joan Soler, Jordi Vila, Mario Rossy, Santi Navalón, Albert Sanz, Vicente Macián, Toni Belenguer, Amadeu Adell o Voro García. Molts d'ells de collita valenciana.

A part de participar en un bon nombre de projectes com sideman la seva trajectòria discogràfica com a líder presenta els projectes de Després de Coltrane (Fresh Sound New Rècords, 2008) i Dog sounds (RZF, Discmedi, 2012).

En formació de quartet, amb Vicente Espí, i dins del món de Sedajazz, el saxofonista Jesús Santandreu (un dels millors músics que hi ha al nostre país, tot un mestre del saxo tenor i un gran compositor, entre altres coses), la guitarra d'Iván Cebrián (elegància i musicalitat reunits en unes mateixes mans), i el sempre interessant i creatiu contrabaixista Masa Kamaguchi (ara com ara, probablement el millor que tenim per les nostres terres).

Aquest nou projecte d'Espí és tot un repte musical conceptual en alliberar-se de forma deliberada del piano en el seu desenvolupament per dotar de gran llibertat interpretativa no només als músics de la formació sinó principalment al quartet entès com una unitat creativa final, màxim exponent de l'ideari creatiu de Vicente Espí. Tenint cada músic les seves respectives parcel·les interpretatives i solistes, és el plantejament col·lectiu el gran triomf del projecte del bateria. El so modern, contemporani, brilla al llarg de l'enregistrament i es pot percebre en totes les composicions, totes elles originals del propi líder de la sessió. L'afeccionat es trobarà amb moments heterogenis i altament creatius “Fa bon temps a la tardor”, progressius “Espiral” o amb certs tocs de blues/gospel com el tema amb què finalitza l'enregistrament, “Encara no senyor”.

Espiral presenta una idea conceptual que es pot percebre no només en la seva música sinó així mateix en la concepció visual i estilística de les imatges del compacte. Música per degustar en múltiples escoltes d'un dels millors bateries del nostre país.

Albert Sanz. Un emigrant amb les arrels clares - 1

Programa 334

No sempre es pot escoltar tota la música amb el plaer i l'interés que m'ha despertat el disc que sota el títol de "L'Emigrant" varen treure a la llum l'any passat l'Albert Sanz, pianista, arranjador i compositor de la majoria dels temes, menys dos, acompanyat per la Big Band de Sedajazz, vestida amb les seues millors gales per a l'ocasió.

Enorme varietat d'ambients, d'estils,amb la intervenció en solos excel·lents de la "plana major" del cau de Sedajazz amb Toni Belenguer, Voro García, Vicente Macián, "Latino" Blanco, i altres més fins a una secció de vent de 14 persones, on s'inclou el jove valor Víctor Jiménez, que va ser protagonista de l'anterior programa. Tot això adobat amb col·laboracions de luxe com la del cantaor valencià Carles Dénia i la cantant hindú Ganavya Doraiswamy, que ha caigut per ací gràcies a la presència de la Berklee a València, entre altres, han arrodonit un disc què, ho dic clarament, és el que més m'ha agradat de la fornada 2015 del segell de Sedajazz què, amb gran esforç i ganes, va traient el "Latino" i la seua gent, treballant per la difusió del jazz -i altres músiques- per estes terres valencianes.

He esmentat els acompanyants, però no havia dit res encara del titular del disc; un instrumentista que ha tingut l'oportunitat de treballar amb lluminàries del jazz mundial i que ha quallat en un pianista, compositor i arranjador sòlid, inspirat, que té una elegància quan es posa al teclat com no és fàcil trobar. L'Albert Sanz, per edat, ara no és ni jove ni vell, però per qualitat interpretativa m'ha captivat sempre que he  tingut l'oportunitat d'escoltar-lo fent gala d'una gran maduresa artística.

El disc que presentem entre el programa de hui i el següent no ha fet més que confirmar les sensacions que es tenen quan es té l'oportunitat d'escoltar-lo en directe. Tant se'n dóna que siga ell solista com que, de forma acurada i respectuosa, siga l'acompanyant d'algun altre. L'elegància i la solidesa de la seua forma de tocar es fa palesa en tot moment.

Escolteu -i compreu-vos!- el disc. Serà un petit tresor que tindreu a casa.

Un nou valor que ve espentant: Víctor Jiménez

Programa 333

Fa uns deu anys, el Latino va anar a fer un taller a Picanya on van anar gent jove de la banda del poble. Entre eixa gent hi havia un xicot que tocava el saxo i que, amb sols quinze anys, va quedar enganxat a les sonoritats que li oferia aquell home de monyo rull que, com ell, també tocava un saxo. A partir d'eixe dia Víctor Jiménez es va enrolar en la colla de Sedajazz.

La seua precocitat va fer que, ben prompte, es fixaren en ell gent consagrada com Perico Sambeat, Jesús Santandreu o Ramón Cardo. Ell, mentrestant, anava fent els seus estudis regulars al Conservatori Joaquín Rodrigo de València i els combinava amb els abundant cursos, seminaris i, quan es presentava, actuacions al "cau" amb tota la gent que es deixava caure per Sedaví.

Ara, amb vint-i-cinc anys, es fa l'ànim i tira endavant el seu primer disc, "Victor Jiménez & friends" on, amb un format clàssic de solista i trio d'acompanyament, un trio de luxe, cal dir-ho, i amb interessants col·laboracions, entre les quals destacaria dues, el mestre Toni Belenguer amb el seu trombó de vares i el jove Carlos Llidó, un altre nom jove que cal retindre al cap, s'embarca en un treball calidoscopic on hi ha una miqueta de tot. Des de moments d'una cataracta de notes bop a un altres moments de tranquil·litat, passant, a les dues darreres peces del disc, per incursions sorprenents al jazz-rock-pop o com es vulga dir, d'una força enorme i a una peça final amb aromes llatins.

Supose que el seu segon disc no tardarà massa en eixir; l'espere amb interés. No sé si la varietat del disc és com una carta de presentació, que està encara en la fase de formar el "seu" estil o si, com el Perico Sambeat fa, pensa passejar-se per tots els estils del jazz sense acoblar-se a un so determinat. En tot cas, una agradable notícia per al jazz valencià l'emergència d'aquest jove instrumentista.

Alexey León: entre Cuba i Rusia

Camins 329

Alexey León és una d'eixes persones que en passar per València o rodalies, inevitablement es troba amb la gent de Sedajazz. Cubà de naixement, de pare cubà i mare russa, la riquesa tímbrica i rítmica d'eixa illa es fa clarament palesa en la seua música. El disc es diu, significativament, "Cuba meets Russia"

En ocasió de haver aconseguit una beca per estudiar a la sucursal de la
Berklee College de València, va contactar amb la gent de Sedaví i, inevitablement, ha acabat gravant el seu primer disc ací, amb la gent de la colla sedavienca.

El disc que ens presenta, acompanyat per una àmplia nòmina de grans noms del jazz de per ací (Voro García, "Latino", Javier Vercher, Toni Belenguer, Ales Cesarini,...) resulta d'agradable escolta.

Enquadrat clarament dintre de la vessant del jazz-llatí, amb una sola pinzellada de música russa arranjada amb els paràmetres de la resta del disc. Les composicions són seues, llevat de tres i resulten com una carta de presentació d'aquest músic què, en directe, tal i com podeu veure ací, demostra una bona capacitat d'improvisació i una molt bona mà per fer arranjaments brillants.

Cap però que posar-li a la seua qualitat interpretativa (saxos alt i soprano i flauta) què funciona a un bon nivell així com els arranjaments on aprofita amb eficàcia la presencia de, per exemple, el Toni Belenguer, que es llueix en un parell de les peces amb solos magistrals.

De tota manera, tal com dic al programa, em dóna la impressió de que el disc està massa concebut com una mena de "trailer" d'una peŀlícula més interessant. Algunes de les peces, clarament, estan tallades per fer entrar una àmplia i variada paleta de peces en un primer disc, fet a mena de presentació.

Espere amb interés un segon disc on, espere, les línies programàtiques siguen més nítides, menys disperses. Un disc més "personal".

Dos valencians homenatgen un innovador: Reality Shaw de Voro García i Toni Belenguer

Programa 324

El panorama valencià del jazz està, afortunadament i des de ja fa un temps, d'enhorabona. El nombre i la qualitat d'intèrprets d'aquesta música, filla de negres però que ha aconseguit ser patrimoni universal, ja fa anys que es conrea per estes terres amb qualitat i professionalitat. Una professionalitat que fa que siga ja normal l'aparició d'intèrprets valencians a les programacions d'arreu del món. Probablement amb més freqüència, estima i facilitat que a la seua terra...

Al programa de hui podreu escoltar dos autèntics mestres valencians, el trompetista Voro García i el trombonista Toni Belenguer, dues de les personalitats més consolidades del panorama jazzístic nascut al País Valencià, professors ambdós al Conservatori Superior de Música de València i, és clar,  pertanyents a l'equip que es mou al voltant de Sedajazz, què és qui ha editat el disc al seu segell què, a poc a poc, va fent créixer el nombre de discs editats per a gaudi de la gent afeccionada com un servidor.

El Reality Shaw, títol publicitàriament encertat, per cert, en fa un homenatge a un dels innovadors del so de la trompeta en l'època post-bop, Woody Shaw, mort prematurament el 1989 amb tan sols 45 anys. Espere que li puga'm dedicar un programa, malgrat el poc temps que resulta un hora setmanal per abastar una temàtica tan extensa i ambiciosa com ens hem plantejat al Camins de la Música, perquè la seua trajectòria al llarg dels pocs anys que va viure s'ho mereixen. Però tornem a la parella d'intèrprets principals d'un disc en el qual s'envolten d'una sèrie d'acompanyants del primer nivell que, al meu parer, han entés perfectament el projecte.

És un disc per a gent acostumada a escoltar i degustar el jazz amb tots els seus matisos que, malgrat això, per la tria del repertori tot ell de l'autoria del mateix Woody Shaw, resulta perfectament escoltable per qualsevol persona a la què, simplement, li agrade la bona música.

Dels nostres músics sols podem desitjar que, a part de les habituals i freqüents col·laboracions a les gravacions d'altres companyes i companys es facen l'ànim de treure mes gravacions pròpies, furtant-li temps a les seues classes al Conservatori. Del primer disc del Toni Belenguer ja se'n varem fer ressó al seu moment. El del Voro García se'ns va "escapar"...

Toni Belenguer

Programa #58