El premi al treball ben fet: Els Grammys de Claudia Montero

Programa 494

"Cuando llegue la inspiración, que me encuentre trabajando"

Esta encertada frase del genial Picasso pense que es pot aplicar perfectament a la nostra protagonista de hui. En efecte, Claudia Montero és una treballadora incansable, i més encara d'ençà que l'any 2018 va repetir, per partida doble i simultània l'obtenció del Grammy Llatí a la millor obra Clàssica Contemporània (nom un poc paradoxal...) i el premi al millor àlbum de Música Clàssica.

No li venia de nou, car els anys 2014 i 2016 ja havia aconseguit un Grammy a la millor composició Clàssica Contemporània. Les peces guardonades les podeu escoltar al programa que li varen dedicar al seu moment. Esta exitosa compositora argentina, que viu i ha fet niu a la ciutat de València, sembla tenir les claus de l'èxit. Si escoltem les seues composicions ho entendrem de seguida.

En la seua música, de clares arrels en la seua terra, Buenos Aires, més que a l'Argentina, ha sabut conrear un estil que, essent clarament identificable com situat al segle XXI, manté la tonalitat, en un estil que es podria etiquetar com a neo-classicisme, adobat, ací i enllà, amb referències portenyes inconfusibles. Com ella diu, el tango li ix a la mínima ocasió, com un torrent interior que l'arrossega i fa clarament identificable els seus orígens.

Amb una obra no massa extensa (unes seixanta partitures ara, però la seua edat fa confiar en un bon grapat més), ha conreat, però, quasi tots els gèneres de la clàssica (accepteu l'etiqueta) com ja varem dir a l'anterior programa que li dedicàrem. La seua ànsia exploradora de sons i estils no té límits. Sols li falta composar una òpera, però doneu-li temps...

M'agradaria destacar, però, que l'obra que va estar guardonada l'any 2018 amb el Grammy Llatí, era un homenatge al  "Mestre" Palau, Manuel Palau i Boix, un músic valencià una mica oblidat, però que, afortunadament, va ser recordat per les institucions culturals valencianes què l'encomanaren a la Claudia una obra per al 50é aniversari de la seua mort. Un encert que li ho encomanaren a ella què, amb experiència ja de composar per a guitarra, va fer una preciosa obra que va ser la guardonada amb el Grammy.

Música per ser escoltada a casa o a qualsevol lloc. Música agradable, què "entra" sense adonar-se'n. Música feta "per al gaudi de la gent" i no per agradar ni a l'"acadèmia" ni a la crítica, especialment, encara que tinga bones crítiques, afortunadament. Bona música per gaudir del missatge d'una persona què, apassionada pel seu ofici, vol compartir la seua passió amb "la gent", que és per a qui composa.

Hui escoltarem les dos precioses composicions del disc. Un concert per a arpa (Floraleda Sacchi) i orquestra i un altre -el guardonat amb el Grammy- per a guitarra (María Isabel Siewers) i orquestra, ambdós amb l'Orquestra de la Ciutat de Praga, dirigida per la seua compatriota -com les intèrpretes- Lucía Zicos.

 Gràcies Claudia.

 

Els Grammys amagats: Claudia Montero

Programa 368

Quan la gent treballa de valent; quan la gent treballa per amor a la seua feina, en aquest cas la música; quan hi ha una persona que té coses a dir, al final eixes coses arriben a bon fi (o deurien...).

Claudia Montero és una argentina què, per les raons de la situació de la seua estimada terra, va aparèixer per terres valencianes el 2002 on va continuar estudiant -va fer un màster ací- i la seua vàlua li va procurar immediatament feina al Conservatori d'Alacant, primerament, i ara, definitivament, al Conservatori Superior de Castelló, d'on és professora titular, encara que té la seua residència a València, on ha consolidat una família, a part de la seua carrera musical.

Una carrera musical meteòrica car, sent una persona jove, ha aconseguit que, des de l'any 1993 s'estrenen totes les obres seues (!).

El seu catàleg de composicions, amplíssim i variat (obres per a piano, dos pianos, orquestra, peces per a solista i orquestra, clave, obra coral basada en el folklore i una extensa obra de peces de cambra de formacions variades, algunes d'elles per encàrrec,...). En definitiva, el seu catàleg ja el forma una quarantena d'obres, insistisc, TOTES ESTRENADES, cosa prou complicada per a un/a autor/a viva...i molt viva, per raons que ella explica molt bé en aquesta inreressant entrevista, on no es mosega la llengua.

Eixa enorme tasca l'ha dut a aconseguir els anys 2014 i 2016 el Grammy a la millor composició clàssica contemporània amb dues peces que són les que aneu a escoltar hui: Concierto para violín y orquesta de cuerdas y Cuarteto para Buenos Aires, per a  quartet de cordes.Quanta gent s'ha assabentat d'això a València?. Reconec que jo ho vaig saber per una amiga comú. Però quelcom paregut passà amb el disc-llibre del Jordi Savall sobre els Borja, També Grammy l'any 2011.  País!...

Però la Claudia no para i sembla que està treballant en un concert per a piano i orquestra que pensa presentar l'any que ve als Grammy. i encàrrecs amb data d'entrega, un quintet ( quartet de cordes i guitarra) para el Cuarteto Latinoamericano, un Concert per a arpa ( Italia 2015) i altre quartet per a un Festival a França i estudia a més propostes per una òpera a NovaYork (!) . Algú en dóna més?

En tindrà un tercer Grammy? Esperem que sí. L'obra feta bé i amb amor cal que tinga la seua recompensa.

P.D.: Qui tinga l'Spotify podrà escoltar la seua obra gravada completa, inclosa una preciosa peça per a arpa, totalment allunyada dels paràmetres "piazzolans" feta per a una arpista italiana.