Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris URSS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris URSS. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 d’octubre del 2023

Música a l'U.R.S.S: Galina Ustvolskaya, la dona del martell

 

Programa 647

La Unió Soviètica, lamentablement, va patir, en passar l'inicial esclat revolucionari, la imposició per part de les autoritats sobre què es devia fer i com es devia fer l'art "per a que fora comprensible per al poble, allunyant-se d'inclinacions i tics burgesos".

L'eclosió artística va ser enorme, riquíssima i variada i les autoritats soviètiques estaven obsessionades amb un cert catàleg de normes, criteris i expressions estètiques que es consideraven les adequades a la situació política i social del poble.

Ja en temps de Lenin, però, sobretot, de Stalin, varen muntar una dura, estricta censura, que era considerada "necessària" per a evitar "desviacions petit-burgeses i formalistes" que farien que el poble no poguera entendre les seues creacions o, encara pitjor, s'allunyaren d'allò que "devia ser el necessari art soviètic per al poble".

En la música és conegut el cas de Shostakovich, que va ser advertit en diverses ocasions sobre els "defectes del seu estil". Ell, home sincerament revolucionari, va acceptar els suggeriments i emmotllà, durant molts anys, la seua música als gustos dels jerarques. El protegia, a més a més, igual que a Rachmaninof, la seua enorme fama mundial.

Però no tothom tenia eixa sort i una gran quantitat de músics -i altres artistes- o varen ser "apartats" de la vida artística oficial o, com en el cas que ens ocupa hui, varen treballar les seues idees en la foscor, mentre sobrevivien amb treballs "d'encàrrec" de les autoritats, enllestits amb l'estètica oficial.

Galina Ustvolskaya (Petrograd,17 Juny 1919 – 22 desembre 2006) va crear un món sonor personal "diferent de qualsevol compositor anterior o contemporani", segons les seues paraules. Té tota la raó.

Alumna durant molt de temps de Shostakovich, del 1939 a 1947, el seu contacte amb el famós músic no li va resultar "gens profitós", segons va declarar ella ja a la seua maduresa. En efecte, no cal més que escolteu alguna obra "seua-seua" per a que copseu, immediatament, que no hi ha ni rastre dels models musicals del mestre.

Crescuda en un moment d'enorme efervescència artística a l'URSS, malgrat els problemes amb les autoritats, la seua obra trenca completament amb els paràmetres musicals del moment, creant unes obres complexes, intenses, potser fins i tot intensament fosques (una de les causes del retret oficialista), on la seua expressió resulta inconfusiblement personal. És segurament la raó per la qual no va tindre cap seguidor destacat; és una forma de creació irrepetible.

Allunyada també de les innovacions teòriques que en aquells anys estaven succeint a la cultura occidental, el dodecafonisme i l'atonalisme com a novetats destacades en la música, la seua, sense arribar a ser exactament atonal, ho és, sense arribar a ser "pre-minimalista", ho és, encara que a les seues obres hi ha moments d'intens lirisme, allò que l'ha caracteritzada és la "brutal" emissió de les notes al teclat del piano o percussions salvatges com la del "Dies Irae" -una de les obres que s'escolten al programa- on una caixa de fusta, de sinistre aspecte, semblant a un taüt, és colpejada durament amb martells. La "dona del martell" va ser el sobrenom que, al seu moment, se li va posar.

Com que calia sobreviure, va donar classe durant trenta anys al conservatori i també va escriure obres "alimentàries" que ella, en recollir el catàleg de les seues obres, va oblidar, de manera que la seua obra conservada i catalogada per ella, la formen tan sols vint-i-cinc composicions.(*)

Envoltada d'un cert tarannà espiritual, més que religiós de cap religió concreta, va dir que ella sols componia "quan estava en estat de gràcia". Rebutjava sovint encàrrecs i deia que "Si Déu en dona l'oportunitat de compondre alguna cosa, ho faré".

Encara que no obertament censurada, la seua obre sols va veure la llum clarament a Rússia amb la "glassnost" de Gorbachov.

En aquest cas, la condició femenina no va ser el problema, en vida d'ella, però la veritat és que la difusió de la seua obra ha estat i és encara molt reduïda. Per ser dona...?

Crec que mereix ser escoltada. Us apunteu?

--

 (*) Al programa gravat, per error, dic que l'obra catalogada per ella són sols vint-i-una peces

- Video del "Dies Irae": https://www.youtube.com/watch?v=31nFYVL98v4

 

dijous, 30 de juny del 2016

Un virtuós del segle XX: Sviatoslav Richter

Programa 344

Sviatoslav Richter, d'ascendència alemanya, va néixer el 20 de març de 1915 a la ciutat de Jitòmir, situada a l'actual Ucraïna, morint l'1 d'agost de 1997.  De pare pianista i organista, d'ell rebé les primeres lliçons. De ben jove es va dedicar a la composició que ben aviat abandonaria per dedicar-se totalment a la seua carrera com a pianista en la què va ser reconegut arreu del món com un autèntic virtuós.

Malgrat les dificultats que patiren molts músics a l'URSS en eixir-se'n de les línies estètiques o polítiques del règim, Richter va aconseguir un prestigi tan enorme que va resultar "intocable". És veritat que ell no tenia especial interés en els temes polítics i que no tenia cap problema en anar allà on li digueren a tocar, resultant com una mena de representació "icònica" de la "superioritat" de l'ensenyament i la cultura soviètica.

La seua carrera li va dur, a partir dels anys 1960, a fer  gires arreu del món, interpretant amb les orquestres i directors més prestigiosos. El seu estil pulcre, enèrgic quan calia, perfecte en qualsevol cas, va fer que se li obrigueren totes les portes i se li rendiren tots els públics.

Malgrat que els seus compositors preferits eren els clàssics i els romàntics, amb especial incidència en els autors soviètics/rusos, no per això va perdre el contacte amb els compositors contemporanis. És d'aquesta època que hem posat la música del programa, amb obres de Webern, Bartok, Simanovsky i Hindemith.

Existeix un excel·lent documental del francés Monsangeon, sotstitolat en anglés, sobre la seua trajectòria musical i personal.

Música pera piano sols, que destaca encara més la seua mestria en l'instrument.