La imparable hibridació del jazz: Snarky Puppy-i 3

 Programa 614

Escoltareu al programa alguns dels números que interpretaren al directe del 14 de novembre de 2019 al Royal Albert Hall, davant de 5.000 persones, recollit en un doble CD (triple LP), que els publicà al començament de 2020 i els va suposar el (per ara) darrer Grammy, el tercer, a la millor gravació en directe.

Com ja varem dir, el directe, la presa única de so, és la "salsa" de quasi totes les gravacions del(s) grup(s) liderats pel Michael League. En aquest cas la gentada que hi era, en un muntatge "a lo Rock-Stars ", no es va tallar gens i la seua intervenció ambiental és constant. Malgrat això el so és excel·lent i fins i tot la gent és incitada a intervindre.

El repertori és un barreja de peces ja gravades i altres noves, on l'estil "Snarky Puppy" esclata gloriosament en una formació amb catorze músics on destaquen, al meu parer, els solos nítidament rockers de Mark Lettieri a la guitarra elèctrica i la trompeta de Mike Maher, encara que al llarg de l'actuació tothom té el seu moment de lluïment. A anotar també la presència, molt destacada en moments, del violinista Zach Brock, amb un excel·lent treball de l'arranjament (i de la presa de so) per a que les seues intervencions no resulten engolides per la massa sonora total.

Snarky Puppy en estat pur, que es llueix als "tutti" amb la potència d'una big band, però que sap tindre moments de lirisme contingut com a la peça que obri la gravació "Even Us".La seua música conrea la delicadesa i musicalitat d'un Duke Ellington amb la força, el "swing", el "groove" d'un Count Basie.

Al programa es pot escoltar també, com a colofó, una peça que, publicada el 2014 al disc "We Like It Here" ,  ha esdevingut emblemàtica  al seu repertori. Es tracta de "Lingus", autèntica peça mestra de més de deu minuts de durada, que resulta una mena de resum del seu món musical. Imprescindible la seua escolta. Sembla que és una interpretació fixa a totes les seues actuacions.

El 2022 han tret el seu darrer disc "Empire Central", on sembla que hi ha una certa contenció, amb una mena de retorn als orígens. L'escoltaren en algun altre programa.

La imparable hibridació del jazz: Snarky Puppy-2

 Programa 613

Alguna cosa varem dir ja, l'anterior entrega del "Camins", sobre l'originalitat dels "Snarky Puppy". Hui escoltarem una prova més de la seua intenció d'hibridació... i de superació.

El disc que escoltarem "Sylva", és una llarga "suite" de sis parts, que reflecteix les sensacions que sis indrets boscosos han produït en la ment musical de Michael League. Per a tal finalitat la formació utilitzada és francament aclaparadora.

 

La Metropole Orkestra, formació holandesa de llarga trajectòria, fundada el 1945, just  acabada la 2ª Guerra Mundial, amb la intenció de crear música popular per a "sanar les ànimes" dels ciutadans d'Holanda i patrocinada per l'estat holandés, té una abundant secció de corda, una bona secció de vent i percussions de tot tipus. Michael League els va demanar ajuda per posar dempeus el seu ambiciós projecte i el resultat va ser aquest esborronador disc, "Sylva", que escoltareu íntegre, si ho feu des de l'enllaç del número d'aquest blog.

Una magna obra que enllaça, en majestuositat, amb les suites del mateix Duke Ellington, encara que, òbviament, amb música del segle XXI.

La formació dels Snarky Puppy, d'una dotzena de membres, liderats, òbviament, pel Michael League, dóna una lliçó de música instrumental d'alt voltatge, on es barregen moments de delicadesa enorme, emparentades al meu parer amb les sonoritats del mateix Debussy, junt a moment clarament "funky" i unes improvisacions a la guitarra elèctrica de clar tarannà "rocker".

Una aportació més a l'evolució de la música per antonomàsia, segurament, del segle XX, el jazz, feta per uns grans artistes.

I el pròxim programa una miqueta més dels Snarky Puppy

La imparable hibridació del jazz: Snarky Puppy-1

  Programa 612

 És ja un tòpic dir que el jazz s'ha convertit, fa dècades, en una mena de "lingua franca" musical (alguna gent diria "un calaix de sastre") on es troba còmoda moltíssima gent que, sense renunciar a les seues arrels estètiques, nacionals, etc., veu que la seua identitat artística pot trobar-se reflectida en un món tan ample que, pràcticament, ningú que ho intente deixa de trobar el seu camp d'expressió sota eixa etiqueta.

 Bé, no sempre això està acompanyat d'una producció satisfactòria per a determinada audiència i/o crítica, però l'abundància de productes amb eixa etiqueta és pràcticament inabastable. En el cas dels qui escoltarem hui la recerca d'un llenguatge personal dintre d'eixe món calidoscòpic no era massa complicada, si tenim compte de l'origen dels seus components inicials.En efecte, en néixer als EUA, la terra on va néixer el jazz i molts dels seus epígons, la cosa era relativament fàcil. 

 Els Snarky Puppy, partint d'una identitat clarament jazzística conreant allò que, molt genèricament, s'ha anomenat post-bop -una definició purament temporal, quasi-, han evolucionat afegint-li fonamentalment (que no sols) algunes de les seues derivacions: R&B, rock, funkie, etc. sense renunciar a maridatges més allunyats de la seua cultura original, però trobant la seua zona de confort en eixes àrees.Partint d'eixe punt, la singular formació iniciada i dirigida pel baixista Michael League l'any 1974 ha construït una trajectòria que l'ha dut a quatre Grammys (per ara...) i a ser una referència del jazz més actual. 

 Això sí, sempre que acceptem com a jazz tant la seua barreja estilística com en l'altre extrem de la sensibilitat jazzística a gent tan excel·lent i guardonada com la Maria Schneider i la seua orquestra. Perquè d'això es tracta.

 Els Snarky Puppy no són un grup d'instrumentistes a l'ús. La formació del col·lectiu -que així és com s'anomenen- es fonamenta en un nucli dur on estan uns nou membres, amb instruments orgànics i electrònics (teclats, sintetitzadors, etc.) i després, segons l'ocasió o, com diu el Michael League, segons qui s'arrima a ells en cada moment, el col·lectiu ha arribat a estar format en escena per dues dotzenes o més de membres, inclosa alguna secció de corda i veus solistes i de cor. Un complex i heterogeni grup de músics que, sota la batuta del League, posen dempeus una actuació o un àlbum.

 Però hi ha molt més a dir -i escoltar- dels Snarky Puppy.