Alguna cosa varem dir ja, l'anterior entrega del "Camins", sobre l'originalitat dels "Snarky Puppy". Hui escoltarem una prova més de la seua intenció d'hibridació... i de superació.
El disc que escoltarem "Sylva", és una llarga "suite" de sis parts, que reflecteix les sensacions que sis indrets boscosos han produït en la ment musical de Michael League. Per a tal finalitat la formació utilitzada és francament aclaparadora.
La Metropole Orkestra, formació holandesa de llarga trajectòria, fundada el 1945, just acabada la 2ª Guerra Mundial, amb la intenció de crear música popular per a "sanar les ànimes" dels ciutadans d'Holanda i patrocinada per l'estat holandés, té una abundant secció de corda, una bona secció de vent i percussions de tot tipus. Michael League els va demanar ajuda per posar dempeus el seu ambiciós projecte i el resultat va ser aquest esborronador disc, "Sylva", que escoltareu íntegre, si ho feu des de l'enllaç del número d'aquest blog.
Una magna obra que enllaça, en majestuositat, amb les suites del mateix Duke Ellington, encara que, òbviament, amb música del segle XXI.
La formació dels Snarky Puppy, d'una dotzena de membres, liderats, òbviament, pel Michael League, dóna una lliçó de música instrumental d'alt voltatge, on es barregen moments de delicadesa enorme, emparentades al meu parer amb les sonoritats del mateix Debussy, junt a moment clarament "funky" i unes improvisacions a la guitarra elèctrica de clar tarannà "rocker".
Una aportació més a l'evolució de la música per antonomàsia, segurament, del segle XX, el jazz, feta per uns grans artistes.
I el pròxim programa una miqueta més dels Snarky Puppy
