Programa 309
Ja havíem comentat l'anterior programa que la curiositat universal de la nostra protagonista, Marian Rosa Montagut, l'havia dut a estudiar Filosofia a més del seus estudis musicals. Hui ens explica el perquè, per a ella la filosofia, la música, totes les arts en general, tenen connexions subtils que fan que com més s'amplie el ventall de coneixements d'una artista, millor per a la seua capacitat creativa.
Les seues explicacions fan que nosaltres ens posem en definitiva a escoltar i no "re-interpretem" les seues paraules car s'explica perfectament.
Les músiques del programa de hui pertanyen a dos discos, "La tierra llora afligida" amb Joseph Pradas Gallén com a protagonista i el "Salve regina" on es confronten els estils de Pascual Fuentes amb el de Pere Rabassa, músic que ja havia conreat monogràficament en un disc anterior. Tres músics què varen tindre una enorme rellevància a València per raons diverses que la pròpia Marian ens explica.
La conversa amb la Marian és va desenvolupant, cada cop més, en un ambient de reflexió sobre temes musicals, on la conversa ens duu a parlar de molts altres temes de caire cultural i històric. Cal escoltar amb atenció les seues paraules. Són paraules d'una música, musicòloga i estudiosa de la cultura que crec són enormement enriquidores.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Rabassa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Rabassa. Mostrar tots els missatges
dijous, 15 d’octubre del 2015
dijous, 8 d’octubre del 2015
Marian Rosa Montagut: L"Harmonia del Parnàs"-1
Programa 308
Marian Rosa Montagut, fundadora, directora i "alma mater" del Grup L'Harmonia del Parnàs va a ser la nostra protagonista el pròxims tres programes dels "Camins de la Música".
La raó és que aquest tipus de persones no solen tindre la possibilitat d'expressar-se, amb amplitud i profunditat sobre el seu treball i els seus objectius en un camp com el que ella ha triat, allò que, per entendre'ns, anem a anomenar música "antiga". La música que treballen recull diversos gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, amb unes interpretacions que són el resultat d'un estudiat exercici d'equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical, tractant d'acostar a l'oient del segle XXI músiques, sons, instruments que són ignorats per la majoria dels, fins i tot, afeccionats a allò que s'anomena "música clàssica.
I malgrat el salt en el temps, eixes músiques -ni en l'art ni en la vida res ix del no-res- són a l'arrel de les músiques que s'han anat fent en segles posteriors a les terres ibèriques, arribant la seua influència a l'actualitat. El mateix Joaquin Rodrigo, per exemple, va composar obres on tractava de recrear, amb els ulls de hui, certs ambients musicals "antics".
La seua tasca, meitat investigació musical en Arxius d'esglésies, catedrals i Biblioteques públiques i privades i meitat meticulosa reconstrucció -en la mesura d'allò possible- dels sons de l'època, és una tasca gris, poc coneguda i encara menys reconeguda pel públic fins i tot melòman.
Nosaltres hem tingut l'ocasió de fer una llarga entrevista en profunditat on la Marian ens confessa els desitjos,els problemes i les iŀlusions de la seua tasca. Amb una ampla i profunda formació musical i humanística -a part dels seus estudis musicals és llicenciada en Filosofia i Lletres- les seues reflexions van molt, molt més enllà del món de la musica. La seua tasca d'investigadora amb una llarga sèrie d'obres escrites al respecte, recolza les seues opinions amb una sòlida formació intel·lectual.
Al llarg dels tres programes que anem a dedicar-li, barrejarem la seua veu, majoritàriament, amb la música que, amb grans esforços, han aconseguit plasmar en cinc gravacions fins ara -les dues darreres auto-produïdes al seu segell TEMPUS. En aquest primer programa escoltaren música dels seus dos primers discos: "Arda el Ayre", gravat el 2005 amb música de Josep Escorihuela i "Requiem aeternam", gravat el 2006 amb música de Pere Rabassa.
Marian Rosa Montagut, fundadora, directora i "alma mater" del Grup L'Harmonia del Parnàs va a ser la nostra protagonista el pròxims tres programes dels "Camins de la Música".
La raó és que aquest tipus de persones no solen tindre la possibilitat d'expressar-se, amb amplitud i profunditat sobre el seu treball i els seus objectius en un camp com el que ella ha triat, allò que, per entendre'ns, anem a anomenar música "antiga". La música que treballen recull diversos gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, amb unes interpretacions que són el resultat d'un estudiat exercici d'equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical, tractant d'acostar a l'oient del segle XXI músiques, sons, instruments que són ignorats per la majoria dels, fins i tot, afeccionats a allò que s'anomena "música clàssica.
I malgrat el salt en el temps, eixes músiques -ni en l'art ni en la vida res ix del no-res- són a l'arrel de les músiques que s'han anat fent en segles posteriors a les terres ibèriques, arribant la seua influència a l'actualitat. El mateix Joaquin Rodrigo, per exemple, va composar obres on tractava de recrear, amb els ulls de hui, certs ambients musicals "antics".
La seua tasca, meitat investigació musical en Arxius d'esglésies, catedrals i Biblioteques públiques i privades i meitat meticulosa reconstrucció -en la mesura d'allò possible- dels sons de l'època, és una tasca gris, poc coneguda i encara menys reconeguda pel públic fins i tot melòman.
Nosaltres hem tingut l'ocasió de fer una llarga entrevista en profunditat on la Marian ens confessa els desitjos,els problemes i les iŀlusions de la seua tasca. Amb una ampla i profunda formació musical i humanística -a part dels seus estudis musicals és llicenciada en Filosofia i Lletres- les seues reflexions van molt, molt més enllà del món de la musica. La seua tasca d'investigadora amb una llarga sèrie d'obres escrites al respecte, recolza les seues opinions amb una sòlida formació intel·lectual.
Al llarg dels tres programes que anem a dedicar-li, barrejarem la seua veu, majoritàriament, amb la música que, amb grans esforços, han aconseguit plasmar en cinc gravacions fins ara -les dues darreres auto-produïdes al seu segell TEMPUS. En aquest primer programa escoltaren música dels seus dos primers discos: "Arda el Ayre", gravat el 2005 amb música de Josep Escorihuela i "Requiem aeternam", gravat el 2006 amb música de Pere Rabassa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)