Una cinquantena d'anys, mig segle abasta la presència activa, important, d'un gegant musical anomenat Chick Corea.
Des del seu primer disc, publicat l'any 1966 liderant un quintet amb ell al piano, la trajectòria d'aquest importantíssim instrumentista i prolífic compositor ha anat sempre cap amunt.
Ja el seu primer àlbum en solitari va ser rebut amb una excel·lent acollida, allà pels temps del hard-bop i amb la psicodèlia amarant les oïdes de la gent amb sons nous que influenciaren els nous camins del jazz. Com que al nostre Camins hi ha una abundant sèrie de programes a ell dedicats, no vaig a fer ara un esbós de la seua trajectòria, que va comptar amb una sòlida formació musical tant jazzística com clàssica.
La música que s'escolta al present programa és un homenatge, un agraïment, que una jove orquestra simfònica, la de l'ADDA d'Alacant amb el seu jove director Josep Vicent al davant, ha encomanat al reconegut pianista, compositor i arranjador argentí Emilio Solla, que agafara un grapat de composicions de Corea, triades al llarg de tota la seua trajectòria, i fera arranjaments per a trio de jazz -el de Solla- i orquestra simfònica. El resultat és excel·lent i la nominació tant per als Grammy Llatins com per als Grammy nord-americans són una prova de l'èxit de l'empresa.
Els arranjaments tenen tots ells un enorme sabor llatí -cosa que no m'acaba de convéncer- explicable per la personalitat de l'adaptador, però que, al meu parer, desdibuixa un poc la llarga i variada, variadíssima trajectòria de Chick Corea, que va anar des del hard-bop a la fusió de la mà de Miles Davis, amb una música "quasi rockera" amb els Return to Forever, jazz-fusió, incursions vàries en la clàssica i jo-que-sé quantes coses més.
La gravació s'enriqueix amb la presència del nostre trompetista, David Pastor, en una molt brillant intervenció, del saxo i la veu del cantaor Antonio Lizana i la important col·laboració d'un mite, Paquito D'Rivera, en dues peces d'impagable mestria, cosa gens d'estranyar en aquest mite del latin-jazz, amb tants Grammys que haurà perdut el compte.
Una bona iniciativa de la gent de l'ADDA Orquestra i, supose, del seu jove director Josep Vicent, que ens fa esperar noves aventures caminant dreceres innovadores dintre de l'àmbit, massa vegades convencional, de les programacions de les grans orquestres.
