La polièdrica personalitat de la monja i abadessa benedictina Hildegard von Bingen: naturalista, protomèdica, filòsofa, mística, consellera de reis i papes... i compositora, ha interessat, al llarg dels nou segles que han passat des de la seua època (c. 1098 – 17 Septembre 1179), a teòrics i historiadors de totes les matèries de les que va tractar i deixar testimoni escrit. Inclosa la seua música.
Encara que la seua intenció en tots els camps de coneixement que va conrear tenia -de fet- una finalitat mística, és veritat que la seua obra transcendeix, de bon tros, eixe àmbit. En concret, en la seua activitat com a compositora, la seua finalitat era la de transmetre a les seues monges -o a qualsevulla persona que l'escoltara- determinats conceptes místico-poètics que engrandiren la seua comprensió dels conceptes revelats a la Bíblia i, molt concretament, del paper de la Verge Maria i, per extensió, de les dones que envoltaren a Jesucrist al llarg del seu pelegrinatge a la Terra. De fet hi ha, fins i tot, autores/rs que veuen en ella i en la seua forma de destacar el paper de les dones com a una mena de "proto-feminisme" allà pel segle XII.
La seua música, òbviament, era d'estil monòdic, i un es pot imaginar-la entonant els seus melismàtics cants acompanyada d'un petit psalteri fent cor amb les seues monges. La seua música ha estat reivindicada els darrers temps amb raó, car va ser, probablement, la compositora -home o dona- més il·lustre, coneguda i conreada de l'edat mitjana, de la qual, a més, hi ha documentació abundant..
Els ecos de la seua música varen resultar enormement suggeridors per a tres dones del segle XX/XXI de les que el seu caràcter inquiet i curiós sempre ha resultat una característica destacada en la carrera professional; es tracta de tres velles conegudes del programa: Les bascofranceses Germanes Labèque, pianistes, i la soprano/directora/musicòloga... la canadenca Barbara Hannigan. Totes tres varen tindre la idea de treballar sobre les músiques de Hildegard allà per l'any 2015, acostant-la, però, a les sonoritats i estil musical de les avantguardes del segle XXI. Contactaren amb el productor i músic, especialista i instrumentista en música electrònica, el francés David Chalmin i tots tres, al llarg de quasi una dècada, varen anar madurant el projecte, fent actuacions públiques i gravacions en l'estudi de Chalmin. Pel camí varen pensar també incloure en aquest popurri de músiques antigues revisitades, a dues de les més grans compositores del primer barroc, Barbara Strozzi i Francesca Caccini (que ja les varem tindre al nostre programa fa temps) incorporant també al jove músic nord-americà Bryce Dessner, també especialista en música electrònica.
Deu anys després d'aquell inicial 2015 es va publicar, al maig de 2025, un CD anomenat "Electric Fields", on es recull el fruit d'una llarga tria de provatures que resulten, senzillament, encisadores. Una música on la construcció musical i el tractament electrònic del David Chalmin de la veu de la Hannigan i dels pianos de les Labèque, subtil i discret unes vegades, agressiu unes altres, dona lloc a una no escolta, sinó experiència musical que de vegades resulta amb ressonàncies angelicals.
Una música a escoltar amb molta calma, més d'una vegada i amb un bon equip de so o uns auriculars decents, per gaudir, per degustar millor, d'uns moments que, segurament, no seran d'entrada del gust d'una certa gent acostumada als sons romàntics i postromàntics habituals als concerts, però que si els escolten una segona vegada els transmetran sensacions de pau i bellesa.
Una postil·la. Al programa gravat esmente una certa "lingua ignota". Es tracta d'un llenguatge que es va inventar -si, inventar- la Hildegard i que era usada sols, normalment, per a comunicar-se amb les seues monges, encara que deixà textos escrits que s'han pogut estudiar. Ací en podreu trobar una més àmplia explicació d'esta curiosa creació -una originalitat més- d'aquella polifacètica Sibil·la del Rin.
