Programa 245
Barbara Strozzi nascuda a Venècia, batejada el 6 d'agost de 1619 i morta a Pàdua l' 11 de novembre de 1677 als 58 anys, fou una compositora i cantant d'òpera italiana, inclosa en el barroc venecià. Filla adoptiva i possiblement natural de Giulio Strozzi (1583-1652), conegut compositor d'òperes i d'una de les seues criades.
Strozzi mai es va casar, però va tenir quatre fills il · legítims, tots nascuts a la dècada de 1640. Els seus dos fills van ser Giulio Pietro i Massimo. Les seves filles van ser Isabel i Laura. El seu pare era probablement Giovanni Paolo Vidman, a qui Giulio Strozzi va dedicar dues òperes. Aquesta hipòtesi es basa en part en el fet que els membres de la família, incloent Giovanni Paolo Vidman deixen diners als nens en els seus testaments. A més, la vídua de Giovanni Paolo Vidman va pagar la dot per les noies Strozzi en entrar en un convent el 1656.
Strozzi fou alumna del compositor d'òpera venecià Francesco Cavalli i publicà vuit col·leccions de música vocal. És possible que tanta productivitat es deguera en part a les necessitats econòmiques que tenia com a mare de diversos fills naturals, què degueren agreujar-se en morir son pare el 1652.
Entre les obres hi ha des de madrigals per a veus diverses (op. 1), solos per a àries (op. 6 i op. 8) i música sacra (op. 5). Tanmateix, les cantates seves que avui més s'interpreten i que més desperten l'interès per la seva música són les destinades a una sola veu. Aquestes cantates solen basar-se en diversos estils vocals, com recitatiu, airós i ària, i estan escrites sobretot per a una soprano. Barbara Strozzi mai no intentà d'escriure una òpera entera, però algunes de les seves cantates palesen els seus dots de compositora dramàtica.
