Programa 246
Barbara Strozzi , a l'edat de 16 anys, va cantar per primera vegada en concerts a la casa Strozzi, acompanyant-se, en un dels molts instruments que controlava, a la llar. En 1635, el compositor, Nicolò Fontei publicar el seu primer volum de Poetiche bizzarrie a Venècia, amb cançons dedicades a "complaure la dona jove encantadora i molt talentosa, senyora Barbara."
Al final del segle XVI i començament del XVII Venècia era un formiguer d'intel · lectuals que es reunien en les "accademie" per discutir sobre filosofia, literatura, música, etc. Giulio Strozzi va ser un personatge que va estar immers en aquesta vida i la seva filla era habitual participant dels concerts que en aquells espais s'oferien. El seu virtuosisme musical va impulsar al seu pare a fundar en 1637 una acadèmia per a ella: l'Accademia degli Unisoni. Aquí es van institucionalitzar les actuacions de Barbara , què sovint escrivia la seva música com el resultat d'un desafiament pels membres de l'Acadèmia per a produir un treball sobre un text que li donarien. Aquests van ser sovint l'amor amb burlesques, iròniques lletres. El seu ús de forma musical és molt flexible, adaptant-se a les exigències del text, es mou amb destresa entre recitatiu, arioso i ària a les obres més llargues, com les cantates.
L'anomenat Llibre de Madrigali (Venècia, 1644) és la primera publicació de les vuit que conformen el corpus de Barbara Strozzi
Dos anys més tard, Giulio Strozzi va fundar la seva pròpia Acadèmia, l'Acadèmia dels unísons, dedicat principalment a la música. En les reunions membres, els talents de Bàrbara Strozzi com a cantant i instrumentista eren clarament evidents. Ella era coneguda per la seva inteŀligència, l'aprenentatge i l'enginy, i sovint presidia les reunions.
En definitiva, una dona lliure, inteŀligent i gran compositora en una societat relativament oberta per a l'época en la Venècia de començaments del barroc.
